L’onada del negacionisme sotja Espanya | El videocomentari de Verónica Fumanal

Al segle XVII, Galileo Galilei va ser obligat pel negacionisme imperant de l’època a retractar-se en públic de la seva teoria sobre el sol i la terra i, malgrat això, va ser empresonat fins a la seva mort. Miguel Servet, un parell de segles abans, va morir a la foguera en mans d’aquests. Algun pensarà que no es pot comparar la Inquisició de l’Edat Mitjana amb el negacionisme actual, però si bé és cert que els separen les conjuntures abismals d’un i un altre, cal reconèixer que era més acceptable ser un negacionsita inquisidor a l’Edat Mitjana que avui dia, quan els nivells d’informació i accessibilitat són pràcticament universals.

¿Com es combat el negacionisme? ¿Què fer per combatre una creença conspiranoica des de l’Estat? Siguem sincers, no es pot. La ciència no pot lluitar contra una creença, els codis són diferents, ni tan sols entren en debat perquè no parteixen de la mateixa concepció filosòfica. Per tant, per més gràfiques que es publicitin, per més evidències, dades, xifres..., res és suficient per convèncer el negacionista. De fet, alguns han pagat aquesta militància conspiranoide amb la seva vida.

A més, hi ha l’etern debat entre combatre els seus arguments publicitant-los, cosa que els dona més minuts d’espai públic, o, al contrari, sota la doctrina de ‘no els facis gaire cas’, se’ls arracona, deixant que les seves teories campin al seu aire sense un contrarelat que els desemmascari. Arribats a aquest punt, si el negacionisme no es pot combatre des del pensament, la ciència o les dades, l’Estat té l’obligació d’intentar modificar les conductes que se’n deriven. En aquest cas, la necessitat de posar-se una vacuna o portar la mascareta.

Anem al cas concret de la vacuna. A Europa es debat sobre les mesures coercitives. En alguns països s’ha imposat en alguns casos la vacunació obligatòria, com a França als treballadors amb contacte estret amb altres persones. La mateixa Comissió Europea no afronta l’obligatorietat per no immiscir-se en les competències nacionals, però està promovent el debat.

A Itàlia o Eslovàquia han imposat el ‘passaport Covid’, que consisteix en un càstig negatiu, és a dir, als no vacunats amb pauta completa se’ls prohibeix l’entrada a la feina, sota pena de perdre el salari, i a locals d’oci en general. A Romania van més enllà i regeix un toc de queda per als no vacunats, i a Àustria aquests s’han de mantenir confinats. Portugal, amb una taxa de vacunació similar a la nostra, acaba d’imposar un tancament per Nadal, teletreball i tancament d’escoles i locals d’oci.

Notícies relacionades

Perdó

Sánchez enterra el fantasma del sanchisme

No obstant, a Espanya no hi ha pràcticament restriccions. Queden a criteri de les autonomies, però no sota el comandament polític o sanitari, sinó sota el jurídic. L’Estat no està preparat des d’un punt de vista legal per a les dues pandèmies que ens sotgen, la sanitària i la negacionista. Per tant, tot allò que signifiqui restringir drets i llibertats topa amb el partit defensor del negacionisme, que de manera sistemàtica recorre al Tribunal Constitucional que ja va tombar els dos estats d’alarma.

¿És possible políticament aprovar un estat d’excepció per restringir els drets dels no vacunats en un país en el qual l’historial mèdic té una especial protecció de la llei? ¿S’ha d’imposar una vacunació obligatòria sota pena de confinament i toc de queda? ¿S’ha de paralitzar tot un país perquè una minoria negacionista no s’avé a les recomanacions governamentals? ¿Han de pagar justos per pecadors? L’onada s’està acostant. Sabem com parar-la, amb vacunació obligatòria i restriccions sense ‘passaport Covid’, però no és legal fer-ho.