¿Pot Carles Puigdemont tornar a Espanya sense ser detingut?

L’últim episodi judicial del cas Puigdemont ha augmentat els dubtes i incògnites que envolten la situació de l’expresident de la Generalitat i dels també eurodiputats de Junts Toni Comín i Clara Ponsatí. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha dictaminat que cap dels tres gaudeix en aquests moments de la immunitat parlamentària que els va retirar el Parlament Europeu, però ha deixat flotant en l’aire la incertesa sobre l’estat de l’euroordre de detenció i, per tant, quines conseqüències tindria una possible tornada a Espanya. Aquestes són algunes de les claus per entendre l’embolic judicial que enreda Puigdemont, el Tribunal Suprem i la UE. 1. ¿Què va sentenciar la justícia europea? El Tribunal General de la UE va desestimar la petició de Puigdemont, Comín i Ponsatí, després de la detenció de l’expresident a Sardenya, que els fos tornada la immunitat parlamentària. Segons l’òrgan judicial comunitari, la seva immediata posada en llibertat per part d’Itàlia va evitar un «perjudici greu i irreparable», un dels arguments que van esgrimir els eurodiputats per recuperar la prerrogativa. Però el TGUE també va declarar la suspensió dels processos penals oberts contra els tres polítics a l’espera que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgui els dubtes que va plantejar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre l’abast de les euroordres d’arrest. 2. ¿En quin punt queda la causa contra Puigdemont? Segons la resolució del TGUE, per suspendre les euroordres no «es necessita una decisió específica» en aquest sentit del Tribunal Suprem perquè aquest, afegeix, «estava al corrent» d’això i està vinculat per la decisió: «En virtut del principi de cooperació lleial, les autoritats nacionals han de tenir en compte la suspensió del procés penal i de l’execució de les ordres de detenció europees dirigides contra els diputats». 3. ¿Podria ser detingut si entrés a Espanya? De la textualitat de la sentència de la justícia europea es pot interpretar que Puigdemont, Comín i Ponsatí ni tan sols podrien ser detinguts a Espanya. El mateix Tribunal Suprem es confessa descol·locat per la contundència del dictamen del TGUE. Fonts de l’alt tribunal apuntaven divendres passat que sí que seria possible arrestar-los en terra espanyol, tot i que se’ls hagués de permetre desplaçar-se al Parlament Europeu en certes sessions d’especial transcendència. No obstant, el tribunal no ha emès encara cap comunicació oficial respecte a això, i això és precisament el que la defensa de l’expresident li ha sol·licitat per escrit. 4. ¿Quin marge té el Suprem? D’alguna manera, la sentència del TGUE posa el tribunal, i sobretot el jutge Llarena, en un compromís. Si reconeix que el procediment contra els tres eurodiputats està suspès fins i tot a Espanya, estaria aplanant una possible tornada de Puigdemont, Comín i Ponsatí, i a tot això després de diversos revessos de la justícia europea. Si, per contra, insisteix que les ordres de detenció continuen vigents a Espanya, el Suprem podria estar desatenent les directrius del TGUE. 5. ¿Què pot fer la policia mentrestant? Cap unitat de policia judicial ha rebut per ara cap indicació que hagi decaigut en territori espanyol l’ordre d’arrest de Puigdemont. Les instruccions rebudes al seu dia pel Tribunal Suprem com a instructor de la causa continuen, doncs, vigents i, per tant, l’expresident seria detingut si entrés a Espanya. Només una contraordre del Suprem, que en tot cas no s’espera «a curt termini», faria variar aquesta consigna 6. ¿Quin seria el següent pas judicial? Hi ha dues qüestions pendents de resolució per part del TJUE: el recurs de Puigdemont contra la retirada de la immunitat i les set qüestions prejudicials que el jutge Llarena va enviar el març del 2021 per intentar evitar que Bèlgica repeteixi amb el líder de JxCat la negativa a extradir l’exconseller Lluís Puig. En funció de la resposta de la justícia europea, que encara no s’ha pronunciat, Llarena decidirà si retira, manté o emet una nova petició d’extradició.