¿Què diu la directiva europea sobre la protecció de les llengües?

L’Executiu va reconèixer aquest dimarts, amb igual nitidesa, que la quota del 6% per a la producció d’obres en català, eusquera i gallec és aplicable a les operadores nacionals (Movistar+, Atresplayer Premium, Mitele Plus, Filmin o FlixOlé), però no a les que tenen la seva seu fora d’Espanya, cas dels gegants del sector, com Netflix, HBO Max o Amazon Prime Video. I tot i que, a instàncies d’ERC, el Govern està disposat a introduir «millores» en el text ja remès al Congrés, i en un primer moment va advertir que no pot obligar les plataformes estrangeres perquè l’hi impedeix la directiva de serveis de comunicació audiovisual.

És aquesta norma comunitària la que ha traslladat l’Executiu (amb retard), i a la qual s’aferra per defensar-se davant els republicans. Però aquests diuen, al seu torn, que la directiva no tanca la porta a imposar els percentatges als prestadors de serveis a petició. Després de conèixer-se l’amenaça d’ERC, el Govern va graduar la seva negativa i va instar la formació independentista a treballar «junts» durant la tramitació parlamentària per buscar un punt d’acord sense violar el marc comunitari.

Ara bé, ¿què diu Brussel·les exactament? La legislació a la qual es remeten les dues parts és la directiva 2018/1808 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de novembre del 2018. Doncs bé, el seu article 13, el que és objecte de discòrdia, diu en el seu primer apartat això: «Els Estats membres vetllaran perquè els prestadors de serveis de comunicació audiovisual a petició subjectes a la seva jurisdicció disposin d’un percentatge d’almenys el 30% d’obres europees als seus catàlegs i garanteixin la prominència de les esmentades obres». Per al Govern de Pedro Sánchez, aquesta redacció deixa clar que les quotes per a la protecció de les obres audiovisuals europees s’imposen a les operadors de streaming «subjectes a la seva jurisdicció». O sigui, establerts a Espanya.

40%, les cooficials; 60%, el castellà

La transposició d’aquest apartat a la legislació espanyola és la que incorpora aquest blindatge del català, l’eusquera i el gallec: es diu que la meitat d’aquest 30% (el 15%) hauran de ser obres en llengües oficials d’Espanya i, d’aquesta subquota, el 40% haurà d’assignar-se al català, el gallec i l’eusquera. D’aquests comptes surt el 6%. D’altra banda, la reserva que RTVE haurà de fer per a les produccions en idiomes de les comunitats autònomes serà més alt, del 15%.

ERC, en canvi, posa l’accent en el segon apartat de l’esmentat article 13 de la directiva del 2018: «Quan els Estats membres exigeixin als prestadors de serveis de comunicació subjectes a la seva jurisdicció una contribució financera a la producció d’obres europees, en particular mitjançant inversions directes en continguts i aportacions a fons nacionals, podran, així mateix, exigir als prestadors de serveis de comunicació dirigits a audiències situades als seus territoris però establerts en altres Estats membres que realitzin les esmentades contribucions, que hauran de ser proporcionades i no discriminatòries».

El punt segon fa referència, per tant, a les plataformes que tenen seu fora però que operen i tenen audiències, en aquest cas, a Espanya. Però el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, que dirigeix Nadia Calviño, remarca que aquest apartat fa referència al fet que les operadores, amb seu a Espanya o fora, estan obligades a produir obres europees. Això sí que ho contempla el projecte de llei, així com l’exigència a totes les plataformes perquè contribueixin al sosteniment financer de RTVE.

En joc els Pressupostos i l’agenda legislativa

ERC també recorda que la directiva reconeix la promoció de les llengües al llarg de tot el text. Es remarca la necessitat que els Estats membres vetllin per la «diversitat cultural i lingüística» –sense necessitar una limitació–, a més del pluralisme en els mitjans de comunicació, l’accessibilitat, la no-discriminació, la protecció dels consumidors o la competència «lleial».

Ara, el Govern sap que ha de buscar una sortida al laberint. De moment, els ministres de la Presidència i d’Hisenda, Félix Bolaños i María Jesús Montero, així com el portaveu del Grup Socialista, Héctor Gómez, es reuneixen aquest dimecres amb el cap d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, per intentar rebaixar la tensió i reconduir les negociacions. Fonts d’Economia van indicar a EL PERIÓDICO que el «compromís» del Govern amb la protecció de les llengües està fora de dubtes i que és ara al Congrés on s’han de buscar punts de trobada, és el moment de «treballar junts» per arribar a un consens. És a dir, que s’intentaran esgotar les possibilitats que permet la directiva comunitària per satisfer totes les parts sense saltar-se les regles que imposa Brussel·les.

Rufián no va ocultar el seu enuig en la seva roda de premsa a última hora d’aquest dimarts a la Cambra baixa: «Per a ERC el tema de la llengua és sagrat, i tocar els nassos amb aquesta excusa és un mal negoci». No només està en joc el recolzament del seu grup a la llei audiovisual, sinó que «tots els escenaris estan oberts, també en el Senat, quant als Pressupostos Generals de l’Estat». És a dir, que aquests podrien ser vetats per ERC, amb la possibilitat que aquest no tirés endavant. No serà senzill lligar recolzaments, però podria passar. «Els Pressupostos són molt bons i necessaris per a la recuperació econòmica. I la llei audiovisual comença ara el seu tràmit», responien a la Moncloa, buscant deslligar els comptes de l’Estat de la norma aprovada aquest dimarts pel Consell de Ministres.

ERC rechaza la Ley Audiovisual aprobada por el Gobierno, ve "trampas" del PSOE y amenaza con consecuencias https://t.co/C6GrVkifVa pic.twitter.com/ilscDAN7IC

— Europa Press TV (@europapress_tv) 30 de noviembre de 2021

No a les «trampes»

El portaveu independentista també va avisar que perilla la mateixa majoria que permet al bipartit del PSOE i Unides Podem completar la seva agenda legislativa. «Li convé complir els seus compromisos amb ERC». Els republicans esperen que un nou compromís de l’Executiu es plasmi a través d’un document o un acte públic que el vinculi al pacte, informa EFE. «El que no passarem és per participar en trampes o intentar fer veure que aquí no passa res i que hi ha multinacionals que són lliures i poden fer el que vulguin». «Respectem els pactes i no hi ha multinacional que hagi de xiuxiuejar les lleis al Govern», va reblar.

Notícies relacionades

L’audiovisual català s’encomana a la quota de 6% per sortir del pou

Les plataformes suspenen en la seva oferta en català

En el Grup Socialista tampoc va agradar l’actitud de Calviño. A la cúpula indicaven que la vicepresidenta primera havia irromput en un moment molt delicat, amb els Pressupostos encara sense tancar, desfent un acord que ja estava fet, tot perquè ella mai va ser favorable a les quotes, lamenten. Posició que, no obstant, sempre va compartir l’ala socialista de l’Executiu, que preferia incentivar les plataformes amb ajudes públiques i baixa fiscalitat.

El Govern no té gaire temps. El divendres 3 de desembre, a les 12.00 hores, acaba el termini per registrar les propostes de veto als Pressupostos per al 2022 (a tot el text i a les seccions), que es discutiran el dia 9. Si algun dels vetos prosperessin –es requereix majoria absoluta, 133 vots–, llavors acabaria la seva tramitació a la Cambra alta i tornarien al Congrés, que hauria d’aixecar aquest veto amb majoria absoluta o, als dos mesos, amb majoria simple.