Esmenes a la llei audiovisual

ERC amenaça ara de tombar els Pressupostos si la quota del 6% de català no afecta Netflix i HBO

Els republicans, coneixedors de la invulnerabilitat de les multinacionals, avisen que ho enviaran tot «a fer punyetes»: «La llengua és sagrada per a ERC»
El Govern insta els republicans a treballar «junts» durant la tramitació del projecte al Congrés però sense violar el marc europeu

EUROPA PRESS / ALEJANDRO MARTÍNEZ VÉLEZ

Un mes després de la negociació sobre les esmenes a la totalitat dels pressupostos generals de l’Estat (PGE), que es va saldar amb el pacte d’una quota per a la producció, doblatge i subtitulació en català de productes audiovisuals, ERC assumeix ara que, de moment, aquest acord serveix per a poc. El principal objectiu, que el català estigui present a les principals plataformes de streaming, les més consumides, com Netflix i HBO, queda fora del seu abast. Un secret que si bé els republicans no van propagar, tot i saber-ne l’abast real, tampoc van fer res per frenar. Com tampoc ho va fer el Govern, fins que aquest dimarts va fer saltar la llebre. Davant l’enrenou generat, a última hora de la tarda, el líder d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va amenaçar de tombar la llei de l’audiovisual i, fins i tot, els Pressupostos si el Govern no fica les multinacionals al camí del 6%. «Per a ERC la llengua és sagrada. És mal negoci tocar-nos amb això els nassos. Tot pot anar-se’n a fer punyetes» va advertir el republicà.

I és que l’Executiu va aclarir els detalls del projecte de llei audiovisual que ja s’envia al Congrés perquè es tramiti, i ho va fer en un punt clau, en el qual ERC va posar l’accent en els últims mesos, en la protecció de les llengües cooficials. La vicepresidenta primera, Nadia Calviño, no ho va detallar en la seva exposició inicial en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, i va esquivar la pregunta directa de la premsa, però després fonts del seu entorn van aclarir amb nitidesa el contorn de la norma i van rebutjar que pugui obligar multinacionals com Netflix, HBO i Amazon Prime Video. No és possible, van justificar, perquè així ho imposa la Comissió Europea, i aquest punt no pot ser objecte de modificació via esmena en el seu pas pel Congrés i el Senat.

Així, els que sí que tindran l’obligació de crear obres en català, gallec i basc seran els operadors nacionals, com Movistar+, Filmin, FlixOlé, MiTele –la plataforma de Mediaset, propietària de Telecinco i Cuatro– i Atresplayer Premium (prestadora en ‘streaming’ d’Atresmedia, propietària d’Antena 3 i La Sexta).

Per descomptat, ERC no està satisfeta amb el projecte de llei audiovisual que aquest dimarts aprova el Consell de Ministres i ja anuncia que presentarà esmenes per millorar-lo. «Hi estem treballant», apunten fonts republicanes. D’altres no veuen tan segur que no afecti o bé que no pugui aconseguir-se que es vegin afectades. Unes fonts del partit van reconèixer estar al corrent d’aquesta impermeabilitat de les multinacionals.

«Els escenaris estan oberts»

Rufián, en la seva intervenció vespertina, va anticipar la seva amenaça de veto a tot amb un «si és certa aquesta informació». El republicà va recordar el compromís de l’Executiu d’aprovar la llei només amb ERC, per la qual cosa el bloqueig republicà posaria en serioses dificultats el bipartit davant Europa. I no només respecte a la normativa audiovisual i als Pressupostos, perquè Rufián va afegir: «Quedaria molt afectada la majoria que permet tirar endavant segons quines lleis».

No en va, aquesta llei va ser la pedra clau sobre la qual els mateixos republicans van sustentar el seu pacte pressupostari, enfosquint altres demandes i assoliments molt més en clau pecuniària i pròpia d’una negociació sobre els comptes de l’Estat. Per tot això, i davant el tràmit del Senat, Rufián va recalcar, en clar to amenaçador, que «tots els escenaris estan oberts». En efecte,

En efecte, si Esquerra torpedina els Pressupostos a la Cambra alta o fins i tot els tomba, el Govern tindria molt complicat revertir aquest veto en el Congrés al perdre el suport dels republicans.

El Govern va aparentar no perdre la calma en els minuts posteriors a l’envit d’ERC, i va graduar la seva negativa inicial a tocar el punt conflictiu: fonts de l’Executiu van revalidar el seu «compromís amb la protecció de les llengües» i van insistir que la tramitació parlamentària que s’obre ara és «el moment per treballar junts» i superar esculls. És a dir, que serà ara, al Congrés, on s’intentaran explorar els camins que deixa lliures la directiva europea per arribar a un acord que satisfaci a tothom però sense que suposi violar el marc comunitari.

ERC rechaza la Ley Audiovisual aprobada por el Gobierno, ve "trampas" del PSOE y amenaza con consecuencias https://t.co/C6GrVkifVa pic.twitter.com/ilscDAN7IC
— Europa Press TV (@europapress_tv) 30 de noviembre de 2021

«Ha tornat a enganyar»

El projecte de llei que va presentar aquest dimarts l’Executiu emana de l’obligació de traslladar la directiva de serveis de comunicació audiovisual. De fet, Espanya va tard, ja que havia d’haver integrat la norma europea abans del 19 de setembre del 2020, i Brussel·les ja va donar un toc d’atenció als Estats membres que no havien fet els seus deures.

Notícies relacionades

El Govern volia a més modernitzar la regulació del sector i aprofitar el trampolí dels fons europeus per fer d’Espanya un ‘hub’ audiovisual, el més important node de producció al continent, el «Hollywood d’Europa», com ho va definir Pedro Sánchez en la seva gira als Estats Units del juliol passat, quan es va entrevistar amb les multinacionals a Los Angeles per intentar atraure inversions. Per a l’èxit del ‘hub’, ubicat a Madrid, és imprescindible no pressionar massa (llegeixi’s quotes), per exemple, Netflix, que ja produeix a Espanya.

Junts, òbviament, va aprofitar la conjuntura per sucar-hi pa, tot i que estranyament tampoc es va rabejar amb ERC. Mònica Sales, portaveu postconvergent al Parlament, va asseverar que «el Govern de PSOE i Podem ha tornat a enganyar i ignorar les peticions de partits, institucions i empreses catalanes». Això sí, va aprofitar per assenyalar que el que ha passat «posa de manifest la necessitat de coordinar l’independentisme a Madrid», una cosa que persegueixen amb afany i que ERC rebutja. Malgrat tot, Junts proposa «pactar conjuntament l’esmena que pugui garantir el català a totes les plataformes».