PSOE i ERC renegocien la llei audiovisual per blindar la quota del català

Després de dues hores i mitja de reunió aquest dimecres, Govern i ERC no posen encara fi a la seva última crisi com a socis de legislatura. Tot i que esperen tancar-la «aviat», en les pròximes hores. Les dues parts van quedar que continuarien conversant, i coincideixen que han d’acordar una llei audiovisual en què se sentin còmodes les dues parts, però encara no hi ha cap redacció tancada. Una fórmula que permeti obligar totes les plataformes, incloses les estrangeres (com Netflix, HBO Max o Amazon Prime Video), portar al seu catàleg un 6% de produccions en català, gallec o eusquera, com desitgen els independentistes, i que alhora quedi dins del marc europeu, com adverteixen els socialistes, que òbviament no volen que perillin els seus Pressupostos per al 2022, ara al Senat.

A l’Executiu i a ERC els interessava reencarrilar la crisi com més aviat millor, i van posar fil a l’agulla. Es van veure les cares —telemàticament— en una reunió per videoconferència al màxim nivell programada per a les 18 hores, però que finalment va arrencar poc després, uns 30 minuts més tard. Els socialistes estaven representats pels ministres de la Presidència i d’Hisenda, Félix Bolaños i María Jesús Montero (experts faixadors d’acords, en el vessant polític i econòmic), més la vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra –que atresora una bona relació amb els republicans des de l’arrencada de legislatura–, i el portaveu parlamentari, Héctor Gómez. Per ERC, es van asseure els seus portaveus a Barcelona i Madrid, Marta Vilalta i Gabriel Rufián, més el president del grup al Parlament i del consell nacional del partit, Josep Maria Jové (mà dreta del líder, Oriol Junqueras), i el secretari de Comunicació del Govern, Oriol Duran.

«Hem mostrat el desacord –assenyalaven fonts republicanes a aquest diari després de concloure la cita virtual, passades les nou del vespre– i que treballarem les esmenes per blindar el català perquè no hi hagi equívocs. El PSOE ha mostrat compromís per la seva part de treballar les esmenes». «Hi ha acord en el fet que cal acordar una llei en què tots dos estiguem còmodes. No hem tancat l’acord perquè no hem anat a l’article concret. Això ho farem aquests dies», complementaven des de Ferraz.

Fonts socialistes van qualificar la cita com a «constructiva», en qupe es «van constatar algunes diferències d’interpretació respecte al text pactat per tots dos en la llei», i després de la qual tots dos es van emplaçar a continuar parlant «des d’aquest dijous», amb reunions de caràcter «tècnic i polític» per arribar a una solució «aviat». «No hi ha intenció d’enganyar, però cal donar cobertura legal a aquesta demanda, no és qüestió de voluntat política, que sí que la tenim», insistia una altra tercera font del PSOE. Des del Govern recordaven que el passatge relatiu a les llengües es va consensuar en tot moment amb ERC i indicaven que aquest blindatge del català podria resoldre’s amb un informe tecnicojurídic que salvés les «diferències d’interpretació» de la lletra del projecte o bé incorporant-lh modificacions durant la tramitació parlamentària.

Els dos socis es van conjurar per no entrar en detalls que puguin arruïnar la negociació. Però els dos se senten compel·lits, en efecte, a tancar «aviat» el seu xoc: la primera prova material que les armes s’han enfundat vindrà divendres: llavors conclourà, al migdia, el termini per presentar els vetos als Pressupostos del 2022. ERC es guardava aquesta carta per si no es reconduïa la fractura. Però ja aquest dimecres no reiterava aquesta amenaça: «Hi ha moltes maneres [de protestar], no només els vetos».

Hi ha lloc, en efecte, per la fórmula de registrar esmenes parcials als PGE, perquè aquests hagin de tornar al Congrés per a la seva validació definitiva. Aquest pas no entrava en els càlculs d’Hisenda. Montero, abans de la reunió telemàtica, es mostrava convençuda que «ben aviat» s’arribaria a un acord «definitiu» sobre els comptes de l’any vinent, tot i que va apel·lar a la «discreció» per poder dialogar «sense cap tipus de pressió». Els socialistes remarquen que no volen «reobrir el meló pressupostari», perquè llavors les negociacions no tindrien mai final. A la Moncloa no paren de recalcar que no es poden barrejar els comptes i la llei audiovisual, que els carrils són diferents i la tramitació està en un punt molt diferent: la norma entra ara a la Cambra baixa; els PGE estan culminant el seu recorregut per les Corts. Les converses van agafar el president, Pedro Sánchez, de viatge oficial a Egipte, tot i que aquest dijous ja reprèn la seva agenda a Madrid.

A propòsit de la directiva

Els contactes entre els socialistes i republicans van començar dimarts a la nit, al finalitzar el ple del Congrés, una vegada que Rufián va llançar el senyal d’alarma, a l’advertir que no només podia caure la llei audiovisual, sinó que també perillaven els pressupostos generals de l’Estat i l’agenda legislativa de l’Executiu. El bipartit necessita els 13 vots d’ERC per tirar endavant els decrets i reformes que té en cartera, ja que no té cap opció de mirar a la dreta. La relació amb la formació de Junqueras és un capital que no pot perdre.

L’Executiu sempre va ser reticent a establir quotes en la llei audiovisual. Apostava i aposta més pels incentius, però al final, per tancar el tracte amb ERC, va acceptar integrar en l’articulat que les plataformes ofereixin un 6% del seu catàleg en llengües cooficials. Però va ser aquest dimarts, després del Consell de Ministres, quan va confirmar que aquesta obligació no podia concernir les operadores no establertes a Espanya, perquè no ho permet, segons la seva lectura, la directiva europea.

La normativa comunitària, que data del 2018, i que tots els estats membres havien d’haver traslladat el setembre del 2020, estableix, en el seu article 13, que els estats membres vetllaran perquè les plataformes de streaming subjectes a la seva jurisdicció «disposin d’un percentatge d’almenys el 30% d’obres europees en els seus catàlegs i garanteixin la prominència d’aquestes obres». ERC, no obstant, interpreta que hi ha marge legal per obligar totes les prestadores de televisió a demanda, incloses aquelles establertes a l’estranger a oferir un percentatge del seu catàleg en català, gallec o eusquera, i recorden que algunes, com la nord-americana Netflix, també tenen seu a Espanya.

La vicepresidenta primera i titular d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, responsable del text, va assegurar aquest dimecres que el Govern està «molt obert a la negociació». Però va afegir l’avís: «Tot el projecte de llei té unes quotes tremendament complexes» i no es pot introduir res que «contradigui la directiva» comunitària.

Reunió aquest dijous amb el PNB

Al PSOE se li va obrir, al mateix temps, una esquerda interna, al si de la coalició: Jaume Asens, president del grup d’Unides Podem al Congrés, va protestar perquè la llei no havia sigut negociada amb ells. Però la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, va ser més conciliadora, i a això es va aferrar la Moncloa: «Estic segura que arribarem a un acord. Deixem treballar a tothom». 

Notícies relacionades

La quota del 6% en llengües cooficials no afectarà Netflix ni HBO

Com més població, més recursos

Els socialistes intenten reconduir la seva relació amb ERC però alhora busquen cuidar un altre soci preferent: el PNB. La setmana passada, com van confirmar a aquest diari fonts de Ferraz, Sánchez es va entrevistar amb el líder de la formació ‘jeltzale’, Andoni Ortuzar. I aquest dijous, al matí, Santos Cerdán, secretari d’Organització socialista –i maquinador d’acords amb els nacionalistes–, i Héctor Gómez es veuran amb Ortuzar i amb el portaveu basc a la Cambra baixa, Aitor Esteban.

En les últimes setmanes, la interlocució s’havia tensionat pel protagonisme de Bildu en la negociació dels Pressupostos. De fet, les converses amb el PNB sobre els comptes del 2022 no estan formalment tancades: Esteban ja advertia la setmana passada que quedaven serrells i qüestions per millorar, de manera que el tràmit al Senat no estava salvat al 100%. La ministra Montero va remarcar que tenia el partit nacionalista com a soci sempre «prioritari», tot i que confiava que no hagués d’introduir-se cap canvi als PGE al seu pas per la Cambra alta. En les pròximes hores es comprovarà si la incomoditat del PNB se sutura o encara queda per aplicar més Betadine.