Tres anys de retard en la renovació del CGPJ: els jutges lamenten el mal que es produeix a la justícia

L’última reforma de la llei orgànica del Poder Judicial impedeix a un CGPJ amb el mandat caducat nomenar els presidents de les audiències provincials i l’Audiència Nacional, dels Tribunals Superiors de Justícia i les seves sales i del Tribunal Suprem. Les altres funcions, com la concessió de permisos d’estudis o de maternitat i paternitat, per exemple, però també de compatibilitat de certes activitats, que bàsicament es redueixen a les docents, es desenvolupen amb total normalitat. També les disciplinàries.

El problema és que aquest 31 de desembre el nombre de vacants a la cúpula judicial arribarà a les 57, de les quals 51 són de la jurisdicció ordinària i sis de la militar. El Tribunal Suprem, a què en corresponen 12, ja ha advertit que la situació és «insostenible» i que «implicarà que es dictaran aproximadament 1.000 sentències menys a l’any entre totes les seves sales». Només la Sala Segona està al complet, perquè el seu president, Manuel Marchena, va aprofitar un hipotètic judici de Carles Puigdemont per aconseguir cobrir totes les vacants abans de la reforma que ho impedeix.

Preocupació en els jutges

Les tres associacions majoritàries de jutges veuen la situació amb preocupació, però amb diferències. Jorge Fernández Vaquero, de l’associació Francisco de Vitoria, admet que la falta de renovació «en el dia a dia dels jutges no afecta en l’immediat», però impedeix «qualsevol millora en les seves condicions que es pugui plantejar», perquè la resposta que dona el Consell en vista de qualsevol proposta és «bé, però se n’ha d’ocupar el següent». També apunta que les vacants de les sales de govern de certs tribunals, encarregades de substitucions i normes de repartiment, frenen els acords. No obstant, Fernández Vaquero no vol una renovació com la que s’ha produït en el Constitucional, perquè «no és un consens, sinó un repartiment de noms, que es recolzen tot i que no agradin».

María Jesús del Barco, de l’Associació Professional de la Magistratura, sosté que les sentències que es deixin de dictar «no només afecta els jutges, sinó també els ciutadans», per la qual cosa considera que el «mal en l’incompliment de la Constitució s’estén als jutges». La seva proposta és reformar la llei perquè els vocals d’extracció judicial siguin elegits pels jutges.

Per la seva banda, Ascensión Martín, de Jutges per a la Democràcia, denuncia «l’anormalitat democràtica per incompliment de la Constitució» que suposa la no renovació, així que «apel·la als grups perquè compleixin» amb la seva obligació, perquè afecta «el ciutadà i el servei públic» de la justícia.

Cens antic

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El problema del retard en la renovació també afecta d’una altra manera els jutges, sobretot si volien intentar ser vocals. Les Corts hauran d’elegir respecte al cens de jutges en vigor el 2018, que ja no és l’actual, perquè des d’aleshores hi ha hagut diverses promocions en la carrera judicial i els seus membres no podran optar a ser part del seu òrgan de govern, tot i que no és fàcil que ho intentin amb tan poca experiència.

S’hi suma que les circumstàncies de la vida canvien i qui fa tres anys va voler ser vocal, potser ara no ho desitja, o al revés. S’hi afegeix que els vocals que siguin nomenats en la pròxima renovació exerciran la seva tasca amb exclusivitat, mentre que el 2018 només la tenien els que anessin a ser membres de la Comissió Permanent, una cosa que probablement es va tenir en compte per qui va optar i qui no a formar part de l’òrgan de govern dels jutges.