Díaz intenta esquivar l’enrenou per les seves paraules de la pandèmia i acusa el PP de crear una «polèmica artificial»

El d’aquest divendres era el primer Consell de Ministres extraordinari en l’atapeïda programació que va planificar la Moncloa d’aquí a fi d’any. El producte estrella de la compareixença posterior era la llei d’ocupació que presentava la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i l’estratègia de salut mental, a càrrec de la titular de Sanitat, Carolina Darias. No obstant, el focus polític estava situat a Díaz, però per les seves paraules de tot just un dia abans, quan va assegurar que el 15 de febrer del 2020 —això és, gairebé un mes abans que l’Executiu decretés el confinament— va poder entreveure l’amenaça que sotjava Espanya amb la pandèmia. Díaz va mirar de defensar-se, va treure pit de la gestió del Govern per la Covid, com ha reconegut l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i va acusar el PP de muntar una «gran polèmica artificial». Però les seves declaracions removien de nou una controvèrsia del passat —si el Gabinet de Pedro Sánchez va actuar de manera negligent en aquells dies crítics—, donaven combustible al PP i caldejaven la temperatura al si de la coalició.

Díaz, en l’entrevista a l’emissora Radiocable, va afirmar que quan el coronavirus «fuetejava fortament Itàlia», ella va convocar el seu equip per «desplegar un munt de mesures». «Vèiem el que passaria», va dir. «Tant va ser així —va continuar— que el 4 de març vaig presentar una guia enormement polèmica en el Govern, i també fora se’m va acusar d’alarmista. Això va ser a l’avantsala del 8-M». El líder del PP, Pablo Casado, ja ha demanat que la Fiscalia obri diligències «contra els qui van ocultar informació de la pandèmia» i ha sol·licitat constituir una comissió d’investigació al Congrés.

Les paraules de Díaz tornaven a refrescar la imatge de les manifestacions pel Dia de la Dona del 8-M. Assumpte que va ser judicialitzat, pel qual es va imputar el delegat del Govern a Madrid, José Manuel Franco, i que va ser arxivat finalment. Però a més recordaven què va passar, en efecte, amb aquella guia que va publicar el Ministeri de Treball. El document pretenia donar pautes sobre com actuar en casos de contagis en l’àmbit laboral. L’endemà, 5 de març, la Moncloa la va desautoritzar. «Les indicacions sobre l’evolució del coronavirus i les mesures per prendre a Espanya les està oferint el Ministeri de Sanitat», va apuntar la Secretaria d’Estat de Comunicació en un missatge als mitjans llançat a les 8.37. El sector socialista de l’Executiu va estimar que es va precipitar, però també va irritar els agents socials, especialment la patronal, per alarmisme.

Quan es va preguntar a Díaz si les seves paraules havien causat malestar en els seus companys socialistes de Gabinet, es va agafar a la consigna que després repetiria la portaveu, Isabel Rodríguez: que el 8 de novembre passat l’OMS va posar Espanya com a exemple en la lluita contra la Covid. És exemple ara, va dir, i abans, en l’inici de la crisi pel coronavirus, «malgrat les enormes dificultats per salvar vides i llocs de treball». «Em quedo amb el fet que l’OMS ha dit que el meu país és exemple en la gestió de la pandèmia i de vacunació», va sostenir.

Díaz, visiblement tensa durant tota la roda de premsa, es va llançar contra el PP, autor d’una «gran polèmica artificial». Va recordar que ja llavors va demanar la seva compareixença i la de la llavors vicepresidenta primera, Carmen Calvo, «titllant el Govern d’alarmista». Sol·licitud que va ser retirada, va insistir. De manera que, al seu judici, abans i ara el PP genera aquesta «polèmica» inexistent.

Notícies relacionades

El Consell de Ministres dona el vistiplau a la nova llei d’ocupació

Casado demanarà a la fiscalia que investigui si el Govern va amagar la pandèmia de Covid

Fonts de l’equip de Díaz assenyalaven que ella simplement va respondre ahir dijous a la pregunta del periodista Fernando Berlín, que la seva reacció no responia a una estratègia, ni ella va voler portar el tema a col·lació. És més, que «va tancar files» amb la gestió de l’Executiu i del seu líder, Pedro Sánchez. I recordaven que aquella guia que va publicar Treball, malgrat la polèmica, mai es va arribar a retirar i encara avui continua vigent.

La portaveu del Govern també va remar a favor. Va apuntar a la valoració elogiosa que l’OMS va fer d’Espanya i va afirmar que el bipartit va donar una resposta sota el criteri dels experts i de les autoritats sanitàries, que va adoptar decisions «amb determinació» i que totes les administracions, des de l’Executiu fins a les comunitats i ajuntaments, al marge del color polític, van treballar «tots a l’una» per sortir de la crisi. «L’únic que va fallar llavors», va acusar, va ser «Casado, que no té rastre de ser una persona d’Estat» i a qui «li aniria molt millor» si no contradigués l’OMS i no parlés «malament» del seu país.