Contra Pinochet i Assange i pro Corinna zu Sayn-Wittgenstein, investigació d’Ernesto Ekaizer

A aquesta presó, situada a Thamesmead, al sud-est de Londres, va ser traslladat amb cadira de rodes, una única vegada davant un jutge anglès, l’exdictador xilè Augusto Pinochet l’11 de desembre de 1998, per comparèixer al començament del judici de la seva extradició a Espanya. Després de la detenció de Pinochet en una clínica de Londres el 16 d’octubre de 1998 –acabava de ser operat d’una hèrnia discal–, els jutges d’una secció del Tribunal Superior de Justícia van concedir al dictador xilè la immunitat en qualitat d’excap d’Estat de Xile.

Gran coneixedor de les extradicions

El servei de la Fiscalia de la Corona va rebre la instrucció de presentar un recurs contra la immunitat del jutge Baltasar Garzón –titular del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional i avui a l’equip que defensa Assange–, que havia cursat l’ordre d’arrest a Londres. La Fiscalia de la Corona, doncs, va contractar el 20 d’octubre de 1998 dos advocats. L’expert més gran en extradició, Alun Jones, i un advocat per portar el procediment penal. El seu nom, James Lewis.

El recurs contra el primer tribunal, l’anomenada Divisional Court, es va presentar davant el comitè judicial de la Cambra dels Lords, que actuava com a Tribunal Suprem. Una primera sentència dels jutges-lords contrària a Pinochet es va haver de repetir. No obstant, el 24 de març de 1999, la nova sentència li va tornar a negar la immunitat davant delictes de tortura per una aclaparadora majoria de 6 contra 1. Perquè, van sentenciar, la tortura no forma part de les funcions d’un cap d’Estat.

El 15 d’abril de 1999, Lewis va vaticinar: «En sis mesos Pinochet pot estar assegut al banc dels acusats a Espanya». Es va equivocar. Tot i que va guanyar el judici contra la immunitat sobirana i de jurisdicció, el Govern de Tony Blair, en lloc d’entregar l’exdictador a Espanya el va enviar a Xile perquè, va afirmar, patia senilitat sobrevinguda, la qual cosa li impediria participar en un judici.

Advocats d’elit

Lewis, com el seu col·lega Jonathan Caplan, formen part d’un selecte grup de lletrats barristers –que presenten els casos davant els tribunals– anomenats Queen’s Counsel o consellers de la Reina, un títol honorífic de mèrit després d’una experiència de treball de quinze anys. En l’equip participa un altre barrister, Adam Chichester-Clark.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els tres comparteixen una trajectòria en dret penal i civil, són especialistes en litigis empresarials, individuals i governamentals i experts en mitjans de comunicació. És difícil trobar un cas nacional al Regne Unit i internacional en què falti algun d’aquests primers espases. Davant seu, Joan Carles I ha contractat l’equip d’advocats del bufet internacional Clifford Chance.

El cas de Lewis té interès respecte d’un dels problemes que invoca la defensa de Joan Carles I davant la demanda de Corinna: la seva immunitat davant el procediment civil per ser excap d’Estat.