La topada amb Ayuso i els recels per García Egea divideixen el PP

La guerra oberta pel poder del PP de Madrid (Casado es resisteix que Ayuso l’assumeixi) aquests dies ha compartit portades amb el llibre de Cayetana Álvarez de Toledo, que ha fet un retrat cru de les interioritats del partit. A més de titllar Casado de «capritxós», carrega contra el secretari general, Teodoro García Egea, per considerar-lo un dèspota i un controlador. La inclemència d’alguns dels paràgrafs que li dedica és inusitada per fer-se negre sobre blanc, però el fons no és nou. García Egea ha sigut qüestionat altres vegades dins la formació pel seu estil, molt abans que ho hagi fet la diputada. Ja el juliol del 2020, algunes cròniques van polsar el malestar per la pressió que García Egea exercia sobre els diputats amb l’amenaça de fer-los saltar de les llistes electorals. També el 10 de març, quan el PSOE i Cs van executar la seva estratègia i van presentar mocions de censura al PP a Múrcia, Madrid i Castella i Lleó, alguns es van regirar a la cadira: alts càrrecs i barons (que no van voler aparèixer amb el nom) van denunciar a aquest diari que havia sigut un «error terrorífic» de García Egea, a qui veien més entretingut a «ficar el dit a l’ull» a Juanma Moreno i Alberto Núñez Feijóo que en el dia a dia del partit.

Aquestes crítiques, no obstant, van baixar de volum 72 hores després, quan el secretari general va aconseguir frenar la moció de Múrcia amb trànsfugues, unes arts que van fer avergonyir no pocs al partit, tot i que cap es va atrevir a dir-ho en públic. El polític murcià havia desactivat l’operació a la seva terra i la ràpida reacció d’Ayuso a Madrid, al convocar eleccions anticipades, va fer la resta.

El llibre d’Álvarez de Toledo i el pols amb la presidenta de Madrid han tornat a animar els descontents a denunciar el seu malestar, per ara també en privat. «¿Com poden estar dilapidant el capital que ells mateixos havien construït amb Ayuso?», es pregunta un dirigent andalús, autonomia que anirà a eleccions l’any que ve. A aquest alt càrrec el preocupa la «frustració» que detecta en la militància. «Ayuso és un cicló i li volen rebaixar la força. És un suïcidi», diu. Un altre dirigent de l’equip de Marga Prohens coincideix en el diagnòstic des de les Balears: «No entenem aquesta exposició pública dels problemes. No podem arribar així fins al maig. Han d’arreglar-ho abans», sospira.

Segons ha pogut saber aquest diari, Casado ha sigut advertit en privat per alts càrrecs i barons en diversos moments de la necessitat de canviar García Egea i renovar el seu equip, però la seva relació amb ell, que va ser qui el va animar a presentar-se a les primàries, pesa i no se li ha sentit dir ni una frase que posi en dubte la confiança en el seu secretari general. Fins i tot Rajoy jugava a desmarcar-se de María Dolores de Cospedal quan li convenia, ja fos per la duresa contra Luis Bárcenas o pels tocs d’atenció a Jaime Mayor Oreja per ETA.

L’estructura d’Aznar

«Cada dia que passa amb la crisi madrilenya oberta, es debilita més com a líder», es queixava dimecres al Casino de Madrid un sorayista que va anar a la presentació del llibre de Rajoy. En aquest acte hi havia també ex alts càrrecs de José María Aznar. Alguns amb qui va parlar aquest diari creuen que és un error de Casado que hagi entregat un poder «omnímode» a García Egea. Segons diversos diputats, el ‘cap del partit’ segueix amb un control ferri del grup parlamentari, en què ara la portaveu és Cuca Gamarra. «No és perquè sigui García Egea. Una persona no es pot dedicar a tot. I menys teles i més treballar», assenyala un exministre de principi de segle.

Si s’analitza l’estructura que va marcar Aznar el 1989, es veu aquest repartiment. Va col·locar de portaveu parlamentari Rodrigo Rato (1989-1996) i Francisco Álvarez-Cascos de secretari general (1989-1999). Tots dos tenien experiència. Rato feia set anys que era diputat. Cascos en feia tres de diputat i anteriorment quatre de senador. L’estructura la va anar calcant els anys següents i la va mantenir Rajoy, amb Soraya Sáenz de Santamaría al Congrés (2008-2011) i Cospedal a Génova (2008-2018).

A més, un assessor de llavors assenyala l’«especialització» dels portaveus: «Un o dos diputats marcaven cada ministre. Ara els ciutadans no identifiquen ningú tret de García Egea, Montesinos i poc més. Casado està sol», protesta.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

A Génova, l’anàlisi és molt diferent. «Cada president va tenir la seva dificultat i la nostra és trobar-nos la dreta dividida en tres», responen fonts de la direcció. «Els portaveus es fan amb els anys. El mateix Rajoy aguanta del 2004 al 2008 amb Eduardo Zaplana al Congrés i Ángel Acebes en el partit, i no fa un PP a la seva mida fins al 2008, amb Soraya i Cospedal», continuen. I pel que fa a la «duresa» de García Egea, recorden que a Cantàbria, les Balears i La Rioja la «divisió» era tal en aquests territoris que hi va haver «dues llistes» i es van perdre els governs.

Tot és segons el vidre amb què es mira, sí, i també el rellotge del temps: la velocitat que ha adquirit la política fa dubtar si Casado disposarà dels «set anys en l’oposició» que ell sempre recorda que van disfrutar tant Rajoy com Aznar.