Vicepresident Vox | El videocomentario de Verónica Fumanal

A Andalusia o Castella i Lleó es decidiran més coses del que sembla. I és que Vox ja ha anunciat que en aquest nou cicle electoral la seva aspiració no serà la de crossa del PP, sinó la de soci prioritari de govern, és a dir, anhelen ser part de governs de coalició, amb la seva vicepresidència i les seves conselleries. Per tant, un escenari plausible és que Moreno Bonilla o Alfonso Fernández Mañueco siguin els qui trenquin el cordó sanitari que a tot Europa impedeix que l’extrema dreta tingui poder executiu.

Relat crispatiu

Que Vox sigui a les institucions ja és greu, que tingui poder executiu serà demolidor per a una democràcia basada en els valors de la igualtat, la tolerància, el respecte i la justícia social. I per a mostra, les últimes accions que contaminen amb un relat crispatiu i carregat d’odi el funcionament normal d’institucions democràtiques. El 17 de novembre passat, el Congrés dels Diputats no va poder aprovar una declaració pel Dia internacional de la Infància. Una iniciativa promoguda per la ‘sospitosa’ organització UNICEF. L’argument de Vox: «el globalisme progre de l’Agenda 2030».

El 25 d’aquell mateix mes, dia contra les violències masclistes, es va poder renovar el pacte d’Estat contra aquesta xacra amb tots els partits polítics menys Vox, que, a més, va impedir una declaració institucional de la Cambra. El seu argument: la seva ideologia marcada pel negacionisme masclista. L’1 de desembre era el dia mundial contra la sida i, de la mateixa manera, el Congrés no va poder aprovar una resolució contra l’estigma de la malaltia i de compromís en la seva erradicació l’any 2030. El culpable, de nou, Vox.

Assenyalar els vulnerables

El seu poder sense ser en els executius no només és el veto parlamentari per promoure causes universals i justes reconegudes pels drets humans, sinó també assenyalar i promoure l’odi envers col·lectius vulnerables, com els menors migrants, que Espanya té el deure d’acollir, protegir i oferir un futur. Ja ho va fer en campanya electoral amb un cartell tan mentider com infame, i ara ho ha fet en els pressupostos de la Comunitat de Madrid amb una auditoria ‘fake’ que només serveix per manipular l’opinió pública fent-li creure que gastem més en ells que en el xiringuito de Toni Cantó.

L’altre veto promogut aquesta vegada a la capital ha sigut tan impúdic com la resta, impedint que Almudena Grandes sigui considerada filla predilecta de Madrid a títol pòstum, o que la pròxima biblioteca porti el seu nom. Sincerament, crec que aquesta injustícia injustificada serà restablerta en el futur per un govern que no es deixi lligar de mans pels cremallibres de la ultradreta.

Disjuntiva crucial

Notícies relacionades

Garzón, Arguiñano i Caponata. El videocomentari de Verónica Fumanal

La guerra civil del PP | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

Si el seu poder d’acció a través de la seva simple presència en les institucions és tan nefast per a la democràcia, la llibertat, la cultura i la igualtat, què no faran quan tinguin en el seu poder les vicepresidències que els regali el PP. Moreno Bonilla o Mañueco poden ser els primers que s’enfrontin a la disjuntiva de governar amb Vox en la vicepresidència. Quina responsabilitat tan gran per a una política tan petita com la que es practica últimament al nostre país.

Si el 1986, quan Espanya va entrar a la Unió Europea, va sentir un xut d’autoestima europeista que li imprimia una mica de modernitat, 36 anys més tard posarem en els executius un partit que no condemna el franquisme i és antieuropeista. Les vicepresidències, per a Vox. Això si que serà tornar al passat.