La proposta d’Hisenda manté el xoc Govern-PP pel finançament

El mateix Govern ja assumia que construir un nou sistema de finançament autonòmic seria una tasca impossible en una legislatura ja mediada i quan s’acosta un nou cicle electoral que obrirà Andalusia i abans fins i tot, potser, Castella i Lleó. Els primers pronunciaments dels governs autonòmics tot just tres dies després que Hisenda els remetés la seva proposta de població ajustada apunten a aquesta direcció, que armar un consens multilateral no serà factible. Mentre que les comunitats dirigides pel PSOE veuen que hi ha punts per millorar però aprecien l’intent de la ministra María Jesús Montero de llançar un document per arrencar el debat, les del PP critiquen les «formes» de l’Executiu, consideren el text «un horror» o jutgen que els castiga, tal com van manifestar aquest dilluns al Congrés, que va acollir l’acte solemne pels 43 anys de la Constitució.

Hisenda va plantejar, en el seu informe remès divendres, de 240 pàgines [aquí en PDF], una revisió del criteri de població ajustada, una de les variables capitals del model de finançament i que determina el repartiment dels recursos en funció de circumstàncies demogràfiques, socials o territorials. És, argumenta el Govern, el paràmetre més representatiu de «les necessitats de despesa, una cosa sobre la qual hi ha un notable consens». La proposta eleva el pes de la despesa en sanitat i educació, les partides que absorbeixen més recursos per a les comunitats.

En concret, el primer passaria de tenir una ponderació del 38% a una entre el 40% i el 45% (i canviaria l’estratificació: de set a 20 grups, dividits en trams d’edat quinquennals). Al seu torn, el pes de la despesa en educació també s’incrementaria, des del 20,5% actual fins a una forquilla que oscil·la entre el 25%-30%, i seria l’educació no universitària un 75-80% d’aquesta i la universitària la resta. La ponderació de la despesa en serveis socials, que és en el model actual del 8,5%, passaria a ser entre 6% i un 10%. En aquesta variable, el padró dels més grans de 65 anys suposaria entre un 80% i un 90%, i el dels aturats, entre un 10% o un 20%. La despesa en la resta de serveis es reduiria, des del 30% actual a una forquilla entre el 18% i el 22%. A més, Hisenda explica les variables correctives no poblacionals: superfície, dispersió, insularitat, despoblació i costos fixos. Aquestes dues últimes s’introduirien en el nou model. El pes d’aquests correctors amb prou feines varia: del 3% actual evolucionaria al 3%-4%.

Aprovació «inajornable»

La primera comunitat que va celebrar el plantejament d’Hisenda va ser València, una de les regions més castigades pel sistema vigent, caducat el 2014. El seu president, el socialista Ximo Puig, ja va avançar dissabte passat que la proposta del ministeri està «bastant alineada» amb la seva. Montero també va acontentar, grosso modo, els barons d’Extremadura, La Rioja i les Canàries, els tres socialistes i els tres presents en la cerimònia d’aniversari de la Constitució al Congrés, igual com l’aragonès Javier Lambán. Guillermo Fernández Vara va elogiar el document com un bon punt de partida i va aplaudir que Hisenda llanci un text concret i prolix.

La presidenta de La Rioja, Concha Andreu, en la mateixa línia i també en conversa informal amb els periodistes, va apuntar que hi ha alguna cosa a corregir en el text però que va ben encaminat. El canari Ángel Víctor Torres va advertir que encara ha de llegir el document amb deteniment, però d’entrada es felicita que reculli la insularitat. Lambán proposarà als grups de les Corts regionals pactar una «posició de consens». Es reserva el judici perquè encara continua «estudiant» el text. Ell és pessimista respecte a les possibilitats d’acord, com alertaven altres presidents autonòmics. Puig, no obstant, considera que l’aprovació del nou model és «inajornable». «Proposarem amb arguments, mostrarem voluntat d’acordar, esquivarem el frontisme i invocarem la confiança federal», va assegurar en l’acte commemoratiu de la Carta Magna que la Generalitat Valenciana va celebrar aquest dilluns a Alacant, en el qual va aplaudir la determinació del Govern.

El judici va ser molt més crític entre els presidents populars. La més dura, com sempre, la cap de l’Executiu madrileny, Isabel Díaz Ayuso. «Mai hi ha hagut un sol sistema de finançament que hagi beneficiat Madrid des de [l’etapa de José Luis Rodríguez] Zapatero», va assegurar. El cert és que la llei vigent és del 2009, impulsada per Zapatero, i Mariano Rajoy no la va canviar malgrat que va caducar durant el seu mandat. La dirigent es va queixar que sempre s’obvia el creixement poblacional, que la seva comunitat està «infrafinançada» i rep «un tracte molt injust», ja que és la que més aporta a la caixa comuna, però la inversió és quatre vegades inferior a la prevista a Catalunya.

El president murcià, Fernando López Miras, també del PP, va abjurar tant del contingut del document com de les «formes» utilitzades per Hisenda, tant per no haver buscat el consens ni el diàleg previ i per tractar-se d’un text ple de xifres que no és comprensible. El dirigent conservador va avançar que no veu possible l’acord mentre el Govern de Pedro Sánchez continuï depenent d’ERC. No obstant, «queda un llarg camí per recórrer», va apuntar. Hisenda ha donat a les comunitats els mesos de desembre i gener perquè li enviïn els seus comentaris i millores. Miras reclama «especial sensibilitat» per a les regions que, com la seva, fa anys que són «maltractades i perjudicades» pel sistema.

«Complicat» armar el consens

També el gallec Alberto Núñez Feijóo va reconèixer que ha d’aprofundir més en el text, i tot i que hi veu detalls que van en la bona direcció, hi ha altres qüestions que jutja sorprenents, com que es dediquin més recursos a la població jove que a la gran. A més, aquest debat, segons la seva opinió, no es resoldrà mentre no se sàpiga quins recursos addicionals posa l’Estat sobre la taula per distribuir entre totes les autonomies del règim comú (totes, menys Euskadi i Navarra). Galícia fa pinya amb set comunitats més de diferent color polític i que afecten problemes comuns com la dispersió i l’envelliment poblacional: són cinc del PSOE (Extremadura, La Rioja, Aragó, Castella-la Manxa i Astúries), una altra del PP (Castella i Lleó), i una d’última, Cantàbria, dirigida pel regionalista Miguel Ángel Revilla.

Notícies relacionades

Hisenda proposa que sanitat i educació pesin més en el repartiment del finançament autonòmic

Vuit autonomies reclamen un finançament que freni els «desequilibris territorials»

Hisenda ja era conscient de les dificultats amb les quals ensopegaria. El debat, recorden, acaba de començar, perquè la població ajustada és només una peça –clau, això sí– del model. Admeten a l’equip de Montero que resultarà «complicat» amarrar un consens per la posició del PP. No obstant, no és aquesta l’única muralla. La Generalitat de Pere Aragonès promet mantenir-se al marge de qualsevol discussió multilateral. I aquest és precisament el marc final, ja que el sistema ha d’aprovar-se, com recordava la ministra en una entrevista amb aquest diari, al si del Consell de Política Fiscal i Financera i després al Congrés i Senat, cosa que no obsta perquè tingui múltiples converses bilaterals amb les comunitats i amb els grups parlamentaris.

La discussió, doncs, arrenca ara amb obstacles. Però si es creuen campanyes electorals en els pròxims mesos, el clima es farà més hostil. I després vindran la resta d’autonòmiques i municipals i, a finals del 2023 o principis del 2024 –si no hi ha canvis, és clar–, les generals. «Seria molt arriscat apostar per un model, que tindrà guanyadors i perdedors, abans d’anar a les eleccions», observa un baró socialista. Tot sembla jugar en contra de l’actualització del model.