Quins canvis necessita la Constitució per deixar de ser patriarcal

La Constitució Espanyola té 169 articles i 11 disposicions. La paraula «dona» només figura dues vegades en tot el text: una per referir-se al matrimoni i una altra per privilegiar l’home en la línia successòria a la Corona. ¿Ha arribat el moment de revisar la Carta Magna perquè sigui més igualitària i representativa i protegeixi millor les dones de discriminacions i violències?

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha plantejat al Congrés dels Diputats que es faci una reforma constitucional per blindar els drets de les dones.

«Un país feminista ha de tenir una Constitució feminista. Hi ha una majoria social que vol avançar en la igualtat, la lluita contra les violències masclistes, la consolidació dels drets sexuals i reproductius i la protecció de les cures i la diversitat familiar com principis i drets estructurants de la nostra comunitat política. Pensem que és el moment de reflexionar si aquest consens social i polític ha de tenir també una traducció normativa constitucional», va defensar Montero davant la Comissió d’Igualtat de la Cambra baixa.

Amb motiu del Dia de la Constitució, la magistrada del Tribunal Constitucional María Luisa Balaguer; la magistrada i presidenta de la Sala IV del Tribunal Suprem, María Luisa Segoviano; i el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Còrdova, Octavio Salazar, reflexionen per a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA sobre la pertinència i necessitat, o no, d’una reforma del text constitucional que representi millor les ciutadanes.

Un pacte social d’homes

Octavio Salazar recorda que la Constitució va ser un pacte de convivència social «molt patriarcal», amb una participació femenina mínima i en el qual les aportacions que van poder incorporar-se sobre la dona van ser «molt poc rellevants»: «El text, des del mateix llenguatge fins a com planteja la ciutadania, els drets fonamentals o els poders de l’Estat necessitaria una revisió amb perspectiva de gènere, aniria més enllà, una revisió feminista», defensa.

La Constitució és un marc, un conjunt de principis i referències fonamentals que tenen una càrrega simbòlica important i uns principis pedagògics de convivència. En ella s’assegura que tots els espanyols són iguals davant la llei.

La nostra Carta Magna té set pares i cap mare: Gabriel Cisneros, Manuel Fraga, Miguel Herrero Rodríguez de Miñón, Gregorio Peces-Barba, José Pedro Pérez Llorca, Miguel Roca Junyent i Jordi Solé Tura.

Salazar reconeix que des del 78 fins avui s’ha avançat molt en matèria d’igualtat gràcies al fet que s’han aprovat nombroses lleis que han suposat un «avenç molt significatiu», però incideix que el text constitucional no reflecteix qüestions clau per a la igualtat com els drets i deures de corresponsabilitat, la importància del treball de cures, no estima com a fonamentals els drets sexuals i reproductius –cosa que evitaria que «la qüestió de l’avortament estigués sempre subjecta a vaivens polítics»–, ni incorpora el principi de paritat.

El dret a viure una vida lliure de violència

«La democràcia només pot ser paritària, homes i dones hauríem d’estar presents a totes les institucions i poders de l’Estat, hauria de ser un principi constitucional. [...] I no estaria de més que es reconegués com a dret específic el dret a viure una vida lliure de violència», afegeix.

Salazar considera necessari canviar el llenguatge de la Carta Magna perquè sigui inclusiu (parlar, per exemple, de Defensoria del Poble), però també incloure com drets fonamentals l’accés als serveis socials, sanitaris, l’atenció als dependents, la cura: «Reconèixer-los suposaria no deixar-los en mans de la voluntat política de torn». L’expert destaca que el model constitucional s’ha fet d’esquena a aquests espais que ocupen tradicionalment les dones, la família, la cura, l’àmbit domèstic. La corresponsabilitat hauria de ser present en una reforma de la Constitució. I, per descomptat, que la revisió la fes un poder paritari.

Una contradicció clamorosa

Tot i que l’article 14 proclama la igualtat de tots els espanyols sense que pugui prevaler discriminació, dins de la Constitució hi ha un article que contradiu el mateix text constitucional, el 57, que estableix la successió al tron i prioritza l’home sobre la dona.

«Clama al cel des que es va fer, la norma discriminatòria de la direcció de l’Estat és insostenible. Sembla mentida que hagin passat 40 anys i no s’hagi canviat aquest article. No s’ha canviat perquè és obrir una capsa de Pandora, altres temes, fins i tot una reflexió sobre la Corona. Hi ha moltes forces polítiques i no polítiques que no tenen interès que s’obri aquest debat, per això no s’ha canviat l’article, per por que això suposi obrir altres debats constitucionals», emfatitza Salazar.

La magistrada del TC María Luisa Balaguer insisteix que les dones no van intervenir directament en l’elaboració del text, no van formar part dels agents polítics i forces socials implicats en ella, com l’Església Catòlica o l’Exèrcit, per tant els preceptes relatius a la meitat femenina de la població van quedar molt oberts.

«Tenia diversos preceptes oberts, com l’article 15 amb el dret a la vida, que donava l’opció a legalitzar l’avortament –com va passaren el 85–, però no hi ha una perspectiva feminista. La dona va obtenir l’article 14 de la igualtat i el 32, respecte a la igualtat dels fills», explica.

Una perspectiva feminista a la Constitució dotaria de més protecció les dones i podria, per exemple, facilitar reformes en el dret de família quant a la corresponsabilitat i la diversitat, o desenvolupar «un articulat que intenti compensar la desigualtat que la dona ha patit històricament»: «El primer element de la desigualtat és el cos, la seva instrumentalització. [...] La dona encara és un objecte en moltíssims actes de la vida social, destacadament en la prostitució i la pornografia», diu. També esmenta la gestació subrogada i la violència de gènere.

Ara bé, Balaguer nega que la Carta Magna entorpeixi la consecució de la igualtat i ressalta el desenvolupament de legislacions molt importants en aquests anys, com la llei contra la violència de gènere: «La Constitució no distorsiona la igualtat, l’afavoreix».

«Per exemple, l’article 10 parla del lliure desenvolupament de la personalitat i de la dignitat, això serveix de bastant recolzament intel·lectual per al tema de la prostitució, perquè podria anar contra la dignitat de les persones, o contra la maternitat subrogada, perquè el concepte de gestar per a tercers pot ser contrari a la dignitat. Mecanismes n’hi ha moltíssims a la Constitució, de recolzament, però el pas de l’abstracció a la materialització de la norma requereix de voluntat política i determinats governs han pogut afavorir o retardar més aquest tipus de legislació», desenvolupa.

Balaguer posa èmfasi que la Constitució no ha d’arreglar-ho tot, sinó que la perspectiva feminista ha d’estar en la mentalitat col·lectiva, en el pols de la ciutadania per la igualtat: «I no és gens fàcil», sentencia.

«Una reforma constitucional podria millorar perquè podria detallar més i, com més es detalli, menys marge té el legislador, però en principi és molt més important que existeixi una consciència social de la igualtat», reflexiona.

«La Constitució ens obliga a avançar cap a la igualtat»

María Luisa Segoviano, única dona que ostenta una presidència de sala al Suprem, considera no obstant que la Carta Magna «té una perspectiva de la igualtat molt encertada, encara que té més de 40 anys i la van redactar només homes: «Penso que aquest marc no només ens permet, sinó que ens obliga a avançar cap a la igualtat».

La magistrada del TS assevera que al text constitucional no se li ha tret tot el partit i rendiment que es podria obtenir en matèria de drets de les dones. I ho diu no només per l’article 14, que proclama la igualtat de tots els espanyols davant la llei sense que hi pugui haver cap discriminació, entre altres elements, per raó de sexe. Segoviano posa molt èmfasi a l’article 35 «al qual no se li ha prestat la deguda atenció i que està de plena actualitat».

«Ja el 1978 la Constitució abordava qüestions que avui dia es continuen plantejant, com que no hi pugui haver discriminació salarial, bretxa salarial per raó de sexe. Però a la pràctica no s’ha portat fins a les seves últimes conseqüències, no hem respectat el que diu el text constitucional», remarca la magistrada.

Segoviano es refereix al fet que les dones no arriben a llocs d’especial rellevància als quals sí que accedeixen homes –tant a les empreses com a la mateixa judicatura–, a la bretxa en el sou i a les pensions, a l’atur més gran i pitjor remuneració de les professions feminitzades...

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

«Cal tornar a llegir l’article 35, seria fonamental portar-lo a la pràctica perquè la igualtat formal davant la llei la tenim reconeguda, (...) però la realitat és tossuda i mostra que no es dona a la pràctica», insisteix.

La jutge està convençuda que el marc que ofereix la Constitució «permet perfectament», i més enllà, «obliga a avançar cap a la igualtat».