Cospedal es nega a declarar al Congrés sobre l’espionatge a Bárcenas

A la comissió que investiga al Congrés la presumpta trama parapolicial per espiar l’extresorer del PP Luis Bárcenas només li queda ja escoltar Mariano Rajoy, que compareixerà dilluns. No se sap si serà tan eixut en paraules com María Dolores Cospedal, a la qual tocava el torn aquest dijous: ella, com va fer també el seu marit, Ignacio López del Hierro, s’ha negat a declarar. L’exsecretària general del PP que va arribar a estar investigada en la causa judicial sobre aquest assumpte (batejada com cas Kitchen), no ha respost a les preguntes dels grups parlamentaris, acollint-se al seu dret constitucional de no fer-ho.

Cospedal ha demanat parlar abans que comencessin les intervencions dels portaveus polítics per anunciar que no els contestaria. L’exdiputada ha recordat que va ser cridada el juny passat com a investigada pel jutge i que, setmanes després, aquest la va declarar «exempta de tota responsabilitat». No obstant, ha continuat dient, com que la Fiscalia Anticorrupció i dos partits polítics (PSOE i Unides Podem) han recorregut contra aquesta decisió, l’assumpte segueix obert i ella ha decidit «respectar» la separació de poders i pensar també en el que és millor per al seu «dret a la defensa».

L’exdiputada ha acudit aquest dijous al Congrés mig any després de la seva primera citació, aquella que es va suspendre en l’últim moment perquè el jutge va decidir imputar-la aquell mateix dia amb el seu marit per les reunions que tots dos van mantenir amb l’excomissari José Villarejo i que aquest va gravar. En un àudio del 21 de juliol de 2009 sobre l’operació per robar informació comprometedora per al PP, es pot sentir com Cospedal es va interessar sobre la investigació del cas de corrupció de la Gürtel i el famós ‘pen drive’, amb dades sobre la caixa b del partit. «O sigui, que al famós ‘pen drive’ hi ha de tot», va afirmar Cospedal davant Villarejo. I ell li va respondre: «Hi ha molta substància. Hem fet tot el possible per fer malbé el ‘pen drive’».

En la gravació l’ex número dos de Mariano Rajoy arriba a preguntar directament: «¿Tu estaries en disposició, per exemple, de fer algun treball puntual en temes? Per la discreció no et preocupis».

L’operació Catalunya

Malgrat la seva decisió de no declarar, els portaveus dels grups parlamentaris han anat llegint les intervencions que tenien preparades, amb múltiples preguntes a la compareixent. Cospedal ha mantingut la decisió de no declarar i ha dit que al juny ella va acudir al Congrés amb ànim de fer-ho però, com que els membres de la comissió van decidir suspendre la sessió perquè ella havia sigut imputada, es van quedar sense poder escoltar-la. Diversos diputats han manifestat la seva incredulitat a aquesta explicació i han remarcat que aquella imputació li va servir com a «excusa» per no parlar, igual que ara creuen que els recursos de la fiscalia, socialistes i morats li donen «una altra excusa» per no fer-ho tampoc.

«No és una excusa, és una garantia al meu dret a la defensa i al meu dret constitucional de no declarar i el meu respecte pel principi de divisió de poders [...] Són el PSOE i Unides Podem els que han fet que jo hagi de mantenir aquesta posició», ha insistit, demanant la paraula entre els torns del portaveu Ismael Cortés (En Comú Podem) i Josep Pagès (Junts).

En la seva intervenció, Pagès ha aprofitat per recordar l’operació Catalunya, que l’Executiu de Rajoy va posar en marxa per investigar polítics independentistes, i també per recordar l’1-O. De la jornada del referèndum, el diputat ha dit que es «va atacar els votants als centres electorals». Quan ha acabat, l’ex número dos del PP ha demanat de nou la paraula: «Les forces i cossos de seguretat de l’Estat el que van fer és complir la legalitat i la legislació vigent en contra d’aquells que van intentar provocar un cop d’Estat. Jo defenso aquí el que van fer i la seva funció», ha sostingut.

Tant Cospedal com López del Hierro, que també va comparèixer en la comissió, van haver de declarar davant el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón i van admetre les reunions amb Villarejo, però no van reconèixer haver-li fet encàrrecs ni estar implicats en l’espionatge a l’extresorer Bárcenas dissenyat presumptament el 2013 amb mitjans i fons d’Interior per aconseguir la informació que comprometia la cúpula del PP i del Govern de Mariano Rajoy.

La llavors dirigent del PP també va negar que el policia Andrés Gómez Gordo, que va ser el seu cap de seguretat quan va governar Castella-la Manxa i és un altre dels principals imputats en la causa, li comentés res de l’operació o de la captació del xòfer de Bárcenas com a confident.

Les explicacions de l’ex secretària general del PP van convèncer el jutge, que la va deixar fora de la causa a diferència del que va passar amb el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, els dos processats.

Notícies relacionades

Fernández Díaz nega que Rajoy o Cospedal li demanessin que utilitzés el Ministeri de l’Interior per protegir el PP

El Govern de Rajoy va demanar a Villarejo informació per perjudicar Sánchez i altres càrrecs socialistes

És a dir, el jutge circumscriu les possibles responsabilitats penals a l’àmbit del Ministeri de l’Interior, ja que considera que reunir-se amb Villarejo no és delicte i això és l’únic que, segons la seva opinió, es pot atribuir a Cospedal i a López del Hierro.

No comparteix aquest criteri laFiscalia Anticorrupció, convençuda que hi ha «prou indicis de criminalitat» per continuar investigant tots dos. Entre altres raons, perquè hi ha gravacions del 2009 en què ofereixen a Villarejo «encàrrecs puntuals que serien sufragats amb fons del PP».