ERC demana que s’obligui Netflix i HBO a incorporar produccions que ja siguin en català

Encarrilada, però no tancada. Tal i com va publicar EL PERIÓDICO dijous, el Govern i ERC es troben ja en la fase de definició dels serrells del pacte sobre la llei de l’audiovisual. Serrells no menors, tot s’ha de dir. El primer és el percentatge de la producció, que oscil·la entre el 0,7% sobre el 5% de producció pròpia que ofereix el Govern i l’1% que demana la part catalana. L’altre front és l’exigència d’ERC a l’Executiu que s’obligui les multinacionals a incorporar al seu catàleg tota l’obra audiovisual que ja tingui una versió doblada al català. Una cosa que valdria per a les produccions futures. L’exemple paradigmàtic seria la sèrie ‘Breaking Bad’, ja emesa per TV-3. 

Òbviament, aquesta obligació semblaria mirar al futur, és a dir, que tota sèrie o pel·lícula que es doblés, o subtitulés, en català, ja fos per al circuit de pantalles de cine o per a la seva emissió per TV-3, en cas de ser adquirida per Netflix o HBO hauria de ser incorporada a l’oferta de la plataforma.

Mesura-àrnica

Es tracta d’una mesura-àrnica davant la impossibilitat de sotmetre les multinacionals al percentatge del 6% del catàleg en llengües cooficials, per tenir la seu fora de les fronteres espanyoles. Una quota que sí que hauran de complir Movistar i Filmin. 

En primera instància, quan la vicepresidenta Nadia Calviño va aixecar la llebre i va excloure les empreses situades a l’estranger del compliment de la nova llei, ERC va replicar que era una qüestió interpretativa. Finalment no ha sigut així i l’obertura d’altres vies ha significat el reconeixement tàcit que no es podia dominar, per aquesta via, Amazon Prime, HBO i Netflix, entre altres plataformes.

Les dues grans potes

ERC ha identificat dues grans branques a satisfer en aquesta negociació. D’una banda el consumidor, i l’oferta que se li subministra, i, de l’altra, el sector audiovisual. L’obligatorietat d’incorporar el que ja està doblat, de facto, amplia l’oferta per a l’espectador en català per la porta del darrere. 

Per a la indústria del cine i la televisió, que dona feina a unes 26.000 persones a Catalunya, aquest percentatge d’entre el 0,7% i l’1% que resultarà de la negociació s’espera amb candeletes i es pot quantificar entre 15 i 20 milions d’euros anuals. I s’hi ha d’afegir la creació d’un fons per subvencionar doblatges que les dues parts negocien. Unes obres al català que, en la mesura que es vagin fent, engrossiran el catàleg de les multinacionals.

¿I quan es tancarà l’acord? ERC intenta tornar al Govern del PSOE el control dels tempos en què els socialistes, coincideixen diversos republicans, «són uns mestres». Entengui’s això com portar la negociació al límit dels terminis per aconseguir més concessions.

Dues setmanes de marge

Notícies relacionades

«És una barbaritat que les grans plataformes no hagin de complir la quota del 6%»

Com més població, més recursos

El Govern anhelava que el pacte audiovisual, de què penja, però no només, l’acord amb els republicans per als Pressupostos Generals de l’Estat, arribés abans que s’acabés el termini de presentació de les esmenes parcials d’ERC. No va ser així. Queden dues precioses setmanes per negociar i esculpir sobre pedra i amb escalpel aquests serrells. I per aconseguir que la fidelitat del pacte sobre la producció s’acosti més a l’1% que al 0,7% governamental. Per acabar de compondre l’escena de pressió, ERC reitera una vegada i una altra que ningú doni com a segur el recolzament als PGE al Senat.

De moment són 16 les esmenes presentades, que es poden retirar fins al dia 21, dos dies abans de la celebració del ple a la Cambra alta. Els canvis que pretén introduir Esquerra afectarien les inversions territorials. També es vol introduir, i aquest és un cavall de batalla des del primer minut, una clàusula de compliment de les inversions previstes, vist el perpetu infragrau d’execució de l’obra pública de l’Estat a Catalunya. I, finalment de la incorporació d’un fons covid de 13.000 milions d’euros. Una cosa que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ja va apuntar que no es complirà. I és que una de les cessions del Govern a la UE per aconseguir els fons Next Generation va ser sobre l’endeutament produït per la pandèmia.