Les sis claus del pols britànic entre el rei Joan Carles i Corinna

L’advocat Daniel Bethlehem, destacat pel bufet Clifford Chance, intenta encaixar la immunitat de Joan Carles I en la llei d’immunitat d’Estat de 1978 del Regne Unit, a través d’un plantejament d’immunitat absoluta de jurisdicció.

Segons afirma, Joan Carles I nega haver comès els fets de què se l’acusa en la demanda civil: ordenar al general Félix Sanz Roldán, llavors director del CNI, la missió de viatjar a Londres i entrevistar-se el 5 de maig del 2012 amb Corinna a la seva habitació del The Connaught Hotel de Londres. Però, alhora, adverteix: «El tribunal anglès no té jurisdicció sobre actes impulsats per Joan Carles I en la seva funció oficial de cap d’Estat. Això és així amb independència que l’esmentada conducta, segons s’al·lega, hagi sigut un abús de poder o per a la seva gratificació personal».

Els advocats de Corinna rebaten aquesta immunitat perquè Joan Carles I no pot tenir entre les seves funcions oficials assetjar, ordenar seguiments il·legals i difamar.

L’afirmació de l’advocat de Joan Carles I hauria de fer reflexionar sobre l’article 56.3 de la Constitució espanyola, segons el qual, «la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes estaran sempre ratificats en la forma establerta a l’article 64, no tenint validesa sense l’esmentat referèndum...».

Inviolable i irresponsable. La primera paraula protegeix la conducta del Rei com a persona; la segona es refereix als seus actes. Aquests actes, segons l’article 64, hauran de ser ratificats pel president del Govern, els ministres i el president del Congrés. És a dir: segons l’article 64.2 de la Constitució, «dels actes del Rei seran responsables les persones que els ratifiquin».

¿I què passa amb els actes privats en què no s’exercita la seva funció oficial? Això no entra en el ‘Títol II. De la Corona’, article 56, en què la Constitució espanyola consagra la inviolabilitat i irresponsabilitat del monarca.

Ja el setembre de 1978, durant el debat constitucional, el catedràtic de Dret Penal Enrique Gimbernat va advertir: «Anticipant la irresponsabilitat règia i no preveient el seu enjudiciament criminal pel Tribunal Suprem en ple, prèvia autorització del Congrés, l’avantprojecte es nega a afrontar la incòmoda possibilitat d’un monarca delinqüent, pel que es podria arribar a una regulació que consagrés la impunitat d’un monarca assassí o violador i a qui ni tan sols es podria remoure del seu càrrec si delinquís».

Per la seva banda, Óscar Alzaga, catedràtic de Dret Constitucional i Polític, ja havia assenyalat el juliol de 1978: «És obvi que, en una monarquia parlamentària contemporània, la hipòtesi que el rei delinqueixi no ha d’estar prevista a la Constitució, i d’arribar-se al cas improbabilíssim que tal supòsit es fes realitat, ens trobaríem davant el desprestigi i, per tant, l’ocàs de la institució monàrquica».

Segons els seus advocats, Joan Carles I és immune en dos sentits. «Mentre era cap d’Estat i com a sobirà, membre de l’actual família del Rei [Felip VI] i casa seva. Aquesta immunitat inclou els actes públics i privats de la persona. Atès l’estatus del sobirà i alts membres de la família reial, en una monarquia com la del Regne Unit (i Espanya), no hi pot haver dubte que sa majestat [Joan Carles I] entra presumiblement en el marc de ‘l’Estat’».

Els advocats de Corinna denuncien que el demandat intenta utilitzar dos termes que tenen impacte a Anglaterra pel pes de la institució monàrquica: sobirà (Sovereign) i casa (Household).

Aquesta prestidigitació presenta Joan Carles I com a membre de la família reial i, alhora, insinua que és part de la Casa de Sa Majestat el Rei quan no és així. Els advocats de Joan Carles I ni tan sols han pogut aportar, com requereix la llei anglesa, una certificació sobre el seu estatus real.

En la seva rèplica, els advocats de Corinna assenyalen que a Espanya de sobirà només n’hi ha un: Felip VI. El sobirà és, emfatitzen, el cap d’Estat.

El jutge Nicklin ha de decidir si Joan Carles I té la immunitat d’Estat absoluta que invoca fins a la seva abdicació, i si els fets de caràcter privat que se li imputen mentre era rei estan coberts per aquesta immunitat. I, a més, ha de tancar el debat sobre si, posteriorment a la seva abdicació, manté la immunitat en la seva condició de rei emèrit o excap d’Estat.

Concedir la immunitat absoluta com a cap d’Estat i excap d’Estat, afirmar que els seus actes privats formaven part de les seves funcions oficials, implica rebutjar la demanda de Corinna. Si, en canvi, el jutge opta per reconèixer només la immunitat per a l’època en què Joan Carles I era cap d’Estat, això permetria que la demanda tirés endavant pels fets de presumpte assetjament, seguiment il·legal i difamació posteriors al juny del 2014 i que arriben fins al 2020.

Si la demanda derrota la immunitat absoluta, ¿es passa immediatament a una extensa llista de proves i testimonis que proposen els advocats de Corinna? No. Perquè hi ha altres qüestions prèvies.

Una és la forma en què els advocats de la demandant van comunicar la demanda a Joan Carles I. El desembre del 2020 es va enviar la demanda per WhatsApp al telèfon mòbil de Joan Carles I, que la va rebre estant a Abu Dhabi. També se li va suggerir l’enviament als seus advocats de Clifford Chance a Londres, però, segons els demandants, va rebutjar aquestes propostes, assenyalant que el Palau de la Zarzuela era la seva residència des de 1962 i que s’havia «mudat a Abu Dhabi» el 2020.

Els advocats de Joan Carles I objecten aquesta comunicació per ser «defectuosa», perquè, diuen, s’hauria d’haver enviat la demanda per via diplomàtica i, abans, sol·licitar permís a la justícia donada la condició d’excap d’Estat del seu client.

En la primera sessió de l’audiència, el dilluns 6 de desembre, el jutge Nicklin, a l’escoltar l’argument de la defensa de Joan Carles I sobre la seva pertinença a la família reial, va assenyalar que seria desitjable que Espanya aclarís aquest punt, a la qual cosa l’advocat de l’emèrit va respondre que els governs no volen immiscir-se en aquestes qüestions per les conseqüències que poden portar. El jutge va assenyalar que potser es podia sol·licitar aquest aclariment per canals diplomàtics. Els advocats de Joan Carles I, segons va confirmar a EL PERIÓDICO el Ministeri de Justícia, no van fer cap gestió per demanar un dictamen sobre l’estatus de l’emèrit.