Al Congrés
L’‘Espanya Buidada’ estudia presentar-se a Madrid i Barcelona
La plataforma contra la despoblació detecta una gran simpatia entre els votants de les grans capitals
El 14,5% dels madrilenys han nascut en alguna de les 23 províncies que pateixen els desequilibris territorials
La Comunitat de Madrid no és el paradigma de l’‘Espanya Buidada’. Més aviat al contrari. Els 844 habitants que té per quilòmetre quadrat ho testifica. El mateix passa amb la província de Barcelona que, tot i que lleugerament inferior, amuntega en el mateix espai 743 ciutadans. Unes xifres a anys llum de distància dels números que estudien a Valladolid (64,9), Còrdova (56,75) o Lugo (33,27). Per no anar-se’n a Sòria. Per cada quilòmetre quadrat només hi ha 8,6 persones. Tot i així, Madrid i Barcelona estan dins els plans de la plataforma de l’‘Espanya Buidada’ que estudia presentar-se als dos territoris en les pròximes eleccions generals.
«Estem analitzant tots els escenaris que poden sorgir», explica Antonio Saz, el coordinador de l’eina que més de 70 associacions de territoris despoblats estan construint per aconseguir tenir veu en les institucions. A curt termini, tenen la vista posada a Andalusia i Castella i Lleó. Als dos territoris es preveuen possibles avançaments electorals. Però en l’horitzó ja es perfilen els comicis nacionals, programats per a finals del 2023. En aquest context s’estan plantejant buscar representació a Madrid i Barcelona.
Fonts de Terol Existeix –germen de l’‘Espanya Buidada’– remarquen que estan valorant fer aquest pas després de veure la bona rebuda que estan tenint entre la ciutadania madrilenya. «No s’ha d’estar passant gana per estar en contra de la gana al món», expliquen les mateixes veus que consideren que està calant la seva proposta de reformar el model de desenvolupament. En aquest sentit, Saz recalca que la societat és cada vegada més conscient del descens de la qualitat de vida a les grans urbs, fruit de la concentració, i busquen «un model de país diferent».
Del medi rural a la ciutat
Les simpaties que comencen a aixecar en aquests territoris és el que els ha fet plantejar-se la seva participació electoral. «Treballarem a les grans capitals», remarca el dirigent de Terol que recorda que a Madrid i Barcelona hi ha un alt percentatge de la població que ha emigrat del medi rural a les ciutats a la recerca d’oportunitats laborals. A la província catalana prop d’un 8,5 % prové de les regions que componen l’Espanya Buidada. En el cas de la Comunitat de Madrid la xifra puja fins al 14,5%.
El mateix passa amb les capitals autonòmiques. Saz assenyala que incidiran en aquestes grans urbs ja que és on es concentra el major nombre de votants. Saragossa, per exemple, amb gairebé 682.000 habitants, suposa el 51% de tota la població d’Aragó. A més, en aquestes circumscripcions és on es reparteixen més escons. La província de Saragossa escull 7 diputats, mentre que a la resta de l’Espanya Buidada en solen elegir entre 3 o 4.
Entre els plans a mitjà termini que estudia la plataforma de l’‘Espanya Buidada’ també hi ha fer el salt a les illes Canàries. Diverses associacions s’hi han posat en contacte buscant una aliança amb una formació que defensi un model de desenvolupament que no estigui basat en el turisme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia