Sánchez convocarà per fi el debat de l’estat de la nació

Com va avançar aquest diari després de la confirmació de diversos assessors del cap de l’Executiu, la voluntat de Sánchez és que aquesta sessió extraordinària es realitzi quan s’hagin complert els dos anys del Govern de coalició del PSOE i Unides Podem. L’últim debat d’aquest tipus que es va celebrar a la Carrera de San Jerónimo va ser el febrer del 2015, amb Mariano Rajoy de president.

Aquest dimecres, 15 de desembre, en la sessió de control al Govern al Congrés, Sánchez haurà de respondre precisament per aquest assumpte. Respondrà al líder del PP, Pablo Casado. A la Moncloa no han volgut regalar aquest titular al dirigent dels conservadors i Rodríguez, en una entrevista a ‘Al rojo vivo’, de la Sexta, ha confirmat que el debat de l’estat de la nació es farà en els pròxims mesos. Pròpiament, el pròxim període de sessions del Congrés comença al febrer i acaba al juny.

«Hem governat un temps excepcional», ha afirmat per explicar el retard. A més, ha apuntat, Sánchez ha comparegut en 14 «debats de qüestions generals» en els gairebé dos anys d’aquesta legislatura. Segons Rodríguez, com a mostra de la «recuperació de la normalitat institucional», l’Executiu ha aprovat els Pressupostos Generals per al 2022, treballa amb la previsió d’«una legislatura de quatre anys» i ara ja pensa en el debat de l’estat de la nació. «Donarem temps al senyor Casado perquè prepari el debat amb alguna proposta per al nostre país», ha llançat amb sorna el cap de l’oposició.

Fins ara, el Govern es negava a convocar el debat a la Cambra baixa perquè, argumentava, Sánchez s’havia sotmès al control periòdic i constant en la primera part de la legislatura, quan les sis pròrrogues del primer estat d’alarma el van obligar a donar comptes cada 15 dies davant ses senyories en llargs debats a l’hemicicle. Va poder esquivar una mica més la fiscalització del Congrés durant el segona estat d’alarma, però es van superposar les compareixences de rendició de comptes pels Consells Europeus que tots els presidents estan obligats a fer després d’una cimera amb els caps d’Estat i de Govern de la UE. En definitiva, a la Moncloa remarcaven que Sánchez havia sigut vigilat per les Corts més que cap dels seus antecessors.

Canvi al xassís de l’Executiu

Després dels indults als presos del procés, el president va obrir la segona etapa de la legislatura el juliol passat, quan va emprendre una profunda remodelació del seu Gabinet que es va completar amb el 40è Congrés Federal del PSOE. Llavors va prescindir del cor que bombava el poder –va cessar la seva vicepresidenta primera, Carmen Calvo; el seu director de Gabinet, Iván Redondo, i el titular de Transports, José Luis Ábalos– i es va centrar en el missatge de la recuperació econòmica i la vacunació. Eixos de la seva acció política que encara manté.

Que, als dos anys complerts de les últimes generals, no s’hagués celebrat un debat de l’estat de la nació ja era una anomalia. L’últim examen anual al Govern es va celebrar el 24 i 25 de febrer del 2015. Era una altra Espanya, un altre Congrés. Rajoy liderava l’Executiu amb una còmoda majoria absoluta. Sánchez feia només uns mesos que dirigia el PSOE. No s’asseien a l’hemicicle ni Podem ni Ciutadans, i Vox era una escissió marginal del PP. No s’havia produït ni el referèndum ni la declaració d’independència a Catalunya, ni havia sobrevingut una terrible pandèmia.

Des d’aleshores, es van succeir quatre eleccions generals (el 20 de desembre de 2015 i el 26 de juny de 2016, el 28 d’abril i el 10 de novembre de 2019), quatre legislatures, una moció de censura, un ensorrament del bipartidisme i una entrada i sortida dels nous líders. Perquè ja no hi són ni Pablo Iglesias ni Albert Rivera, i Rajoy, desallotjat de la Moncloa, va ser succeït al capdavant del PP per Casado. L’únic que ha resistit és Sánchez, tot i que també en aquest temps va ser defenestrat i va ressuscitar com a líder del PSOE.

Més de 700 dies des de la investidura

Sánchez ja és el president que més temps ha deixat passar des de la seva investidura sense convocar el debat de la nació. Més de 700 dies, pels 470 que va trigar Felipe González el 1989 i els 429 que va deixar passar Rajoy quan va conquerir l’Executiu el 2011. L’estadística, per tant, deixava en evidència la falta de voluntat de Sánchez. En realitat, res l’obliga a convocar-lo. González va instaurar aquest format el 1983, en la segona legislatura, i des d’aleshores es va anar celebrant de manera anual, tret dels exercicis amb eleccions generals. Però la inestabilitat dels últims anys, més l’esclat de la pandèmia, van fer que el debat major que té lloc al Congrés –i el de caràcter més general i polític, per tant de més pes que el dels Pressupostos– s’anés ajornant.

Notícies relacionades

Sánchez no convocarà el debat de l’estat de la nació abans de l’agost

Com més població, més recursos

La pressió de l’oposició ha anat en augment en els últims mesos. No només del PP. Ciutadans també va impulsar una moció per instar la convocatòria del debat i una proposició de llei per reformar el reglament del Congrés i fer obligatòries i anuals aquest tipus de sessions. Des de la seva posada en marxa el 1983, la potestat de citar la Cambra baixa en aquest format de discussió parlamentària la té únicament i exclusivament l’Executiu. Formalment, de fet, és una comunicació del Govern al Congrés. En el debat hi intervé el president (sempre sense límit de temps) i, després, els portaveus, als quals pot respondre d’un en un –que és l’habitual– o en bloc. L’última part és la deliberació i proposta de resolucions.

Sánchez acudiria a la Cambra baixa amb el primer paquet de reformes compromeses amb Brussel·les tancat –la peça mestra és la reforma laboral, que es pretén tancar en els pròxims dies– i la vacunació pediàtrica avançada. Però queda el dubte de si la recuperació econòmica es consolidarà, atesa la retallada de previsions econòmiques que han avançat diferents organismes, i si Espanya haurà sortit de la sisena onada de la pandèmia. El debat de la nació no és un qualsevol. Pot reforçar el president o bé impulsar el cap de l’oposició, i és Casado qui té avantatge en els sondejos, tot i que ell també ha acusat el desgast de la contesa interna del PP.