Govern i PP enverinen la batalla del català a les aules

La política catalana viu en una permanent espiral tancada en ella mateixa. Un ‘ritornello’. Amb el pas dels anys, els punts d’inici, amb tot, es van sumant. En una tardor de ‘revivals’, com el de Rodalies, el focus se situa ara sobre el català i, en concret, el debat de les llengües a les escoles. Com en els inicis dels anys 80. Com en el sentència de l’Estatut del 2010, el primer enunciat ‘raspallat’ del qual va ser l’apartat 1 de l’article 6 que assenyalava que el català era la llengua «d’ús normal i preferent». Tornen ara les trinxeres, després de la petició d’una família de Canet de Mar que es compleixi el dictat del TSJC i per la qual s’imposa el 25% de l’ensenyament en castellà. Aquest dimarts, tant el Govern com el PP han saltat dins de les seves trinxeres.

El president Pere Aragonès ha mirat de mantenir la disputa en un perfil baix. Ni acatar ni desobeir. El Govern ja l’ha instat a complir, però tampoc sense gaire afany. Així que les forces motrius han hagut de ser d’altres. Per exemple, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la CUP, que van instar dilluns la Conselleria d’Educació a assumir la direcció del centre de Canet per desobeir clarament la sentència. Per això el líder del PP, Pablo Casado, aquest dimarts, a Barcelona, va pressionar el president del Govern Pedro Sánchez via Govern per acabar amb la «ingeria social» i l’«apartheid lingüístic» de la immersió.

El dirigent va llançar dos missatges. A Sánchez li va exigir que iniciï els tràmits per aplicar l’article 155 a Catalunya per assumir la matèria lingüística, i a Aragonès el va alertar que emprendrà la via penal contra ell i contra el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, si no acaten la sentència del TSJC.

Aragonès, amb les entitats

En paral·lel, no pot parlar-se de resposta per cronologia horària, Aragonès va convocar una reunió amb entitats en defensa del català i es va anunciar la presència del president i de tot el seu Govern en la manifestació de dissabte en defensa de l’escola catalana i la normalització lingüística. Un acte organitzat per Som Escola, la suma de 54 entitats socials i educatives.

La decisió del Govern, presa en «consens», segons la portaveu Patrícia Plaja, doncs, desatén la petició de la presidenta del Parlament de plantar cara d’una manera més vehement. Segons la portaveu, es «precisen solucions efectives i no invents», amb referència al requeriment a González-Cambray que prengués les regnes de la direcció de l’escola de Canet per descarregar de responsabilitat els professionals avui al comandament. Una idea que no va ser exposada a l’Executiu abans de ser llançada als mitjans de comunicació, segons va detallar la mateixa Plaja.

Notícies relacionades

La família de Canet acusa Educació d’incitar sentiments d’odi

Aragonès convoca una cimera per respondre al Suprem pel català

La portaveu, així mateix, va voler marcar distàncies i va criticar les amenaces que hagi pogut rebre la família del nen de Canet, així com les «difamacions» abocades per mitjans i alguns partits polítics, que han comparat la situació a la localitat del Maresme amb l’Alemanya nazi i que aquest dimarts Casado va equiparar a la segregació racial als Estats Units i va demanar a Sánchez que «actuï com Kennedy» perquè «aquesta és una causa de la humanitat».

«S’ha recordat molt el cas de Ruby Bridges a Mississipí el 1960, s’ha recordat menys que dos anys després el president Kennedy va haver d’enviar les tropes federals el 1962 per escortar els alumnes a la universitat davant la segregació racial que el governador d’aquell estat seguia plantejant», va dir, i va afegir que: «Aquestes són les causes que valen la pena, però hi ha d’haver presidents com Kennedy que decideixin donar la batalla i això és el que està faltant en el Govern d’Espanya».