Primer ple
El TC rebutja de ple les 33 recusacions presentades contra els magistrats Arnaldo i Espejel
El Constitucional s’ha vist obligat a incloure els incidents en l’ordre del dia del ple per resoldre’ls sense dilació
La tramitació alentiria la resolució dels recursos del procés, davant els quals ja van abstenir dos magistrats
El Tribunal Constitucional ha rebutjat de ple per unanimitat els 33 incidents de recusació presentats entre altres pel president d’ERC Oriol Junqueras i l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont contra els magistrats Enrique Arnaldo i Concepción Espejel. L’ordre del dia es va haver d’alterar per poder donar una resposta adequada al primer obstacle que s’havia presentat al tribunal durant la presidència de Pedro González-Trevijano, van informar a EL PERIÓDICO fonts de l’alt tribunal.
El ple, que ha començat a celebrar-se aquest dimecres i continuarà dijous, ha donat una primera resposta a la iniciativa dels condemnats pel procés de la mà del president del Constitucional, ponent de la providència en què es resolgui. El líder d’ERC al·lega com Puigdemont i la resta de recusadors que els dos magistrats proposats pel PP per anar al tribunal han perdut la imparcialitat necessària per poder pronunciar-se sobre els recursos del procés encara pendents, entre els quals hi ha el del mateix Junqueras, el de Dolors Bassa i el de Joaquim Forn contra la sentència del Suprem, però també alguns contra altres resolucions dictades a partir d’aquesta.
De fet, en l’ordre del dia original de la reunió apareixien diverses impugnacions de Junqueras i de Puigdemont contra interlocutòries dictades el mateix dia que la sentència que va imposar al primer una pena de 13 anys de presó. Encara no estava previst deliberar cap dels presentats contra la resolució en si mateixa.
Abans d’altres recursos
Però les recusacions van obligar a alterar la previsió original, perquè de la seva resolució depèn quants magistrats participen en la resolució dels recursos pendents. La decisió de rebutjar s’ha produït per unanimitat amb l’objectiu d’evitar paralitzar l’actuació del mateix tribunal. L’incident de Puigdemont demanava expressament que no participés en la resolució de la d’Arnaldo el president González-Trevijano, per l’amistat que li atribueix amb el primer, però serà el ponent de la que marcarà el camí al resoldre la de Junqueras.
Si es tramitessin, caldria nomenar un ponent per a cada incident. En l’hipotètic cas que fossin apartats, només vuit dels 12 magistrats que componen el Constitucional podran resoldre els recursos contra la sentència del Suprem encara pendents.
El motiu és que Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez van decidir apartar-se de les deliberacions després de veure tots dos qüestionada la seva aparença d’imparcialitat per alguns dels condemnats en el procés i l’expresident fugit. Amb Arnaldo i Espejel serien quatre els magistrats apartats d’aquestes deliberacions, cosa que deixaria el ple amb vuit magistrats, sempre que Alfredo Montoya retornés al tribunal, ja que es troba de baixa per malaltia.
