Juan Ignacio Campos i l’enigma de Zagatka

El tinent fiscal del Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos (Villanueva de los Infantes, Ciudad Real, 1950), va rebre al matí al seu despatx del carrer de Fortuny els documents de la resposta del fiscal de Ginebra Yves Bertossa que esperava per analitzar amb els inspectors d’Hisenda un aspecte clau de les diligències d’investigació sobre presumptes activitats delictives de Joan Carles I. Unes diligències en què el rei emèrit mai ha sigut imputat/investigat, processalment parlant.

Aquestes dades van ser sol·licitades en una petició complementària d’auxili judicial després de la primera comissió rogatòria del 24 de febrer del 2021. En aquesta sol·licitud, s’apuntava que hi havia «indicis» que la fortuna de Joan Carles I ha tingut el seu origen en «comissions i altres prestacions de similar caràcter en virtut de la seva intermediació en negocis empresarials internacionals».

Els beneficiaris

Per això, sol·licitava informació sobre la fundació Zagatka (‘enigma’, en rus) creada el 2003 per Álvaro d’Orleans, cosí llunyà de Joan Carles I, sent ell el primer beneficiari; el seu fill, el segon; Joan Carles I, el tercer; quart, el llavors príncep d’Astúries, Felip de Borbó; i cinquenes, les infantes Elena i Cristina.

En el reglament de la fundació s’explica que «la present atribució de béns a favor del tercer beneficiari [Joan Carles I] per part del primer beneficiari s’efectua a causa del seu sentiment d’admiració i reconeixement per haver obert per Espanya el camí de la llibertat i haver portat el país, amb la seva constància, habilitat i humanitat, restablint les llibertats públiques i un règim parlamentari, fins a la democratització».

En la investigació del fiscal Bertossa, que va obtenir els documents de Zagatka en un registre de l’oficina del seu gestor –Arturo Gianfranco Fasana–, es va poder saber que la fundació havia pagat fins a 9 milions d’euros de lloguer de jets privats entre el 2009 i el 2018 per a viatges de Joan Carles.

La petició a Suïssa

El 24 de febrer, segons s’ha apuntat, Campos va donar llum verda a aquesta primera comissió rogatòria.

«La fundació Zagatka és titular dels comptes 0251-798208-9, obert al Credit Suisse, i 52495500, obert al Lombard Odier, des d’on se sospita que s’han transferit els esmentats fons [presumptes comissions]. Per a la seva constatació es necessita l’anàlisi de la documentació acreditativa dels moviments dels esmentats comptes durant els anys 2016, 2017, 2018 i 2019, així com els moviments i informació de l’existència d’altres comptes titularitat de l’esmentada fundació, si n’hi hagués».

Un dia més tard, el 25 de febrer del 2021, després de mesos en què els mitjans de comunicació van informar sobre aquesta fundació, l’advocat Javier Sánchez-Junco va presentar, de part de Joan Carles I, una regularització a Hisenda pel valor de 4.395.901,96 euros en concepte de pagaments en espècie de l’esmentada fundació al rei emèrit, que, al seu torn, n’era el tercer beneficiari.

Una de les exigències per donar per bona una regularització fiscal és que sigui espontània, veraç i completa. Campos, després d’arribar la comissió rogatòria el juny passat, va analitzar amb els experts d’Hisenda les dades. Problema: faltaven els exercicis del 2014 i 2015. Per això es va cursar una petició complementària al fiscal Bertossa, que no va arribar fins dimecres passat i per això es prorroguen sis mesos més les dirigencias.

El decret de pròrroga

Dimarts passat, cap a les 12 del migdia, aquest cronista, a qui Juan Ignacio Campos ja havia explicat la impossibilitat d’acabar la investigació, va preguntar per la situació del procediment després de l’arxiu de la causa sobre l’AVE la Meca-Medina a Suïssa.

«Continuem pendents d’unes diligències que hem sol·licitat a Suïssa i fins que no arribin no volíem quedar-nos amb una certa sensació de buit, que en realitat no ho és tant, però jo prefereixo curar-me en salut i llavors demano la pròrroga de les diligències i punt».

Va afegir: «El decret de pròrroga l’està confeccionant un fiscal del meu equip, i sortirà aquesta setmana. És una pròrroga de les dues diligències que vencen. Però bé, per un tres i no res no em sembla que s’hagi de discutir. En el moment que tinguem totes les diligències que hem demanat prendrem la decisió i, probablement, llavors no necessitarem cap pròrroga, o sí, depenent de quina sigui la naturalesa de la informació que rebem».

La decisió d’arxivar

Campos va explicar que «la decisió preliminar d’arxivament continua vigent, encara que estem pendents d’aquestes dades, fonamentalment de l’any 2015, i no tant perquè és un exercici que està sense prescriure, sinó perquè necessitem una informació completa. Quan ho vam començar a valorar amb els pèrits d’Hisenda, vam veure que faltava el 2015. I llavors vam precisar en una nova sol·licitud a Suïssa que necessitàvem aquestes dades».

Notícies relacionades

Les sis claus del pols britànic entre el rei Joan Carles i Corinna

Per què la defensa de Joan Carles I no va aportar a Londres un dictamen oficial sobre el seu estatus

El dimecres 15 va ser, doncs, un dia tràgic. Juan Ignacio Campos, sotmès a una operació quirúrgica molt seriosa al juliol, es va reincorporar a la feina el novembre amb la intenció d’elaborar l’informe final sobre les diligències.

«Si la meva salut m’ho permet, intento fer aquest informe», va explicar. L’atzar va voler que rebés les dades que li faltaven al matí, informés la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, i acudís a una junta general de fiscals del Tribunal Suprem. Després de sortir a dinar amb la seva dona, també fiscal, i quan tornava a casa, va tenir un infart abans d’arribar.