La CUP encara els pròxims cicles electorals de Barcelona a Brussel·les

Barcelona és una prioritat. Les últimes eleccions municipals van deixar la CUP fora del consistori, una ferida que encara cou. Van perdre 22.554 vots en quatre anys i es van quedar sense representació. Els comicis del 2023 seran el primer repte que haurà d’afrontar el nou secretariat nacional, dilucidant amb quines aliances es presenten en cada part del territori i les bases per firmar confluències, com va passar a Badalona, Girona i Lleida. «El que no se soluciona al Congrés o al Parlament passa per Barcelona, i en aquest triangle els comuns acaben sent el soci preferent», va afirmar el portaveu de l’organització, Edgar Fernàndez. «Hem de fer una aposta forta perquè això no sigui així, l’estabilitat no és bona per al país», va dir. Per redactar la seva proposta electoral, celebraran una conferència municipalista el març de l’any que ve.

Malgrat els reiterats cops de porta a posar un peu en les institucions europees, la CUP tornarà a debatre si es presenta a les eleccions europees del 2024. Aquest dissabte no es decidirà si les seves sigles formaran part d’alguna papereta, només obriran el meló per prendre una decisió més endavant. El diagnòstic és que «el marc internacional és clau en la resolució del conflicte polític a través del dret a l’autodeterminació», per la qual cosa segons diverses fonts s’inclinen per donar, aquesta vegada sí, el salt a Brussel·les.

«L’Estat i el Govern són un mur, necessitem interactuar i donar joc», va dir la diputada en el Congrés, Mireia Vehí, per justificar la necessitat d’alinear Catalunya amb el referèndum d’Escòcia.

Sigui quin sigui el resultat del debat, la CUP posarà en marxa una oficina internacional del partit, al marge del Consell per la República en què no participen, per «contribuir a la internalització del conflicte» i en què tindrà un paper important l’exdiputada a Suïssa, Anna Gabriel. L’objectiu és que un equip tècnic pugui establir vincles internacionals estables amb països i zones que reclamen el dret a l’autodeterminació.

La CUP manté l’aposta aprovada en relació amb el Govern i, al seu judici, malgrat el rebuig dels comptes catalans, Esquerra ha de complir amb l’acordat per a la investidura del president Pere Aragonès, qüestió de confiança inclosa. «És aviat per donar un nou rumb i reformular alguna cosa», va afirmar Fernàndez. De fet, després de la ruptura de les negociacions pressupostàries, no hi va haver més contactes per redirigir la situació i intentar un acord ‘in extremis’. Ara els cupaires abordaran com mesuren la pressió a l’Executiu perquè compleixi l’acordat: «Nosaltres ja complim investint Aragonès, ara li toca a ell», van afirmar fonts del partit.