Manifestació de Som Escola: «No volem que el català sigui una llengua morta»

Té 80 anys i, amb un parell de bastons, es manté dempeus per llegir el manifest en favor del model escolar a Catalunya. «Jo no vaig poder estudiar en català, no vull que la nostra llengua passi a la història», diu la Conchita. «Si seguim així, els nens acabaran estudiant el català com una llengua morta, i jo vull que segueixi viva», explica la Txell, mare del Pol i el Jan que ha vingut des de Vilafranca del Penedès per participar en la marxa. El Javi, amb la seva parella i les seves dues filles, també recolza la protesta. «Si no fos per la immersió, jo no parlaria català», defensa. Com ells, centenars de persones han marxat pels carrers de Barcelona en contra de la sentència judicial que obliga les escoles de Catalunya a impartir el 25% de les classes en castellà. També hi han sigut presents els pares d’una de les classes que ja fa dies que apliquen la mesura: la classe de P-5 de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar.

«Realment la immersió lingüística és un èxit. ¿Per què s’ha de trencar? No pot ser que els jutges decideixin la nostra política lingüística», es queixa Àlvar Espí, al costat d’un grup d’amics a la plaça Tetuan, deu minuts abans que comenci la protesta organitzada per la plataforma Som Escola. «Jo he hagut de cantar el ‘Cara al sol’, anava a una escola rància, franquista, en castellà... Comencen traient-nos el català per quatre vots fora de Catalunya i ja sabem com acaba això», insisteix Xavier Gómez.

Una de les que ha renunciat a anar a l’esplai aquest dissabte és la Xènia, una nena de 10 anys de Vilafranca del Penedès. «Vaig a l’escola Estalella. El meu besavi estudiava allà i fa molts anys li van prohibir estudiar en català. No vull que això torni a passar», explica la nena. «És que a al pati, a la tele, als videojocs, a YouTube... Tot està en castellà», afegeix el Pol, que va a sisè de primària. «Quan jugo amb els amics als videojocs i parlo en castellà, la meva mare sempre em corregeix», afegeix. La Txell, la seva mare, ho confirma: «El català és la nostra identitat, si perdem terreny a les escoles, si els nostres fills no el parlen... Serà una llengua morta».

Ramon Tomás, arquitecte jubilat de 76 anys, ho ha viscut a les seves carns. «Jo vaig aprendre el català als 35 anys, mai el vaig estudiar a l’escola, estava prohibit», explica. El Vicenç tampoc va poder. És mestre jubilat després de 20 anys fent classes a primària i 20 més a secundària. «Pedagògicament, la immersió és un èxit. El problema és que no s’aplica bé. Ni els inspectors fan perquè els professors no canviïn de llengua, ni baixen les ràtios, ni contracten més docents», es queixa.

L’escola de la polèmica

També ha assistit a la marxa l’associació de pares de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar. «Tota aquesta lluita política ens ha remogut i sobrepassat... Jo soc filla de pares andalusos, la meva parella és sud-americana... A casa parlem en castellà i ens agrada que la meva filla aprengui el català a l’escola», explica la presidenta de l’Ampa, Mónica Ruz. «El que volem defensar és el projecte lingüístic de l’escola que decidim entre tota la comunitat educativa. I si algú el vol canviar, que vingui i ho proposi», diu. «S’han dit autèntiques barbaritats que no són certes. Nosaltres volem una escola pública, catalana i laica per als nostres fills, per això els vam apuntar al Turó del Drac», explica la Núria, una de les mares de la classe de P-5 on ja s’està aplicant aquesta ràtio del 25%.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Des de la marquesina d’un autobús i amb la seva filla sobre les espatlles, el Javi aplaudeix els protestants. Nascut el 1977, diu que va anar a la primera escola de Mollet del Vallès (Vallès Occidental) on es va aplicar la immersió. «Els meus pares són de Toledo i amb tota la meva família parlo en castellà. Si no fos per l’escola, no parlaria català. Soc aquí perquè els meus fills també tinguin aquest dret», afirma. Mentrestant, a la manifestació, se senten càntics en favor de la independència. «Sincerament, avui no era el dia», es queixa el Javi. A l’Oriol, en canvi, no li sembla malament. «És una lluita compartida... L’Estat vol acabar amb la nostra identitat. Jo crec que si no parlés català no hauria après tan ràpid l’anglès, el francès i l’italià», sosté aquest metge de 28 anys que ha viscut a Itàlia, a França, als Estats Units i al Canadà.

La protesta arriba a la seva fi. Ibhahima persisteix al passeig Lluís Companys al costat de Marta Ferrer, la seva professora de català a l’escola d’adults. «Vaig arribar del Senegal fa quatre anys, no tinc papers. I crec que és molt important aprendre el català», diu el noi, que fa un any va deixar de treballar en el top manta. «Al Senegal parlem sis llengües diferents, però a les escoles només es parla francès. M’agrada que aquí puguem aprendre el català», afegeix. Ferrer se’l mira amb orgull. «La protesta d’avui està bé. Però ens hauríem de preguntar... ‘¿Què fas tu per salvar el català?’».