Les claus en l’avançament electoral a Castella i Lleó: Zamora i la «traïció» a l’andana

La «traïció» de la que el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, acusa Ciutadans, i, d’aquesta manera, el ja exvicepresident Francisco Igea, és l’excusa oficial donada en la compareixença pública per justificar l’avançament de les eleccions. Fonts internes del PP assenyalen que «només cal filar declaracions dels uns i dels ’altres» per arribar a la conclusió que, en les últimes setmanes, existia una clara connivència entre l’oposició, amb el PSOE encapçalant els moviments i els socis de govern dels populars. En concret, al·ludeixen a la secretària d’Organització dels socialistes castellanolleonesos, la zamorana Ana Sánchez, que aquest divendres va anunciar que el seu partit recolzaria les al·legacions als pressupostos regionals exigides des de Per Àvila, la formació clau per aprovar els comptes que haurien d’haver anat al ple per al seu vistiplau definitiu aquest dimecres.

Sense el vot de Per Àvila, partit encapçalat per Pedro Pascual, escindit del PP, els pressupostos no podien aprovar-se. Després de la moció de censura presentada el mes de març passat pel PSOE, que va trencar el grup de Ciutadans, la coalició PP-CS governava en minoria. Les negociacions amb el procurador avilès es van torçar davant les creixents exigències de Pascual, que, fa una setmana, va advertir al Govern regional que haurien de valorar «a l’alça» les 22 esmenes parcials per valor superior a 35 milions d’euros que presentaria per garantir el seu vot «decisiu» als comptes.

Aquell mateix divendres Mañueco acudia a Zamora a presidir la junta directiva provincial, amb intervencions obertes als mitjans, en un gest gens habitual, que indicava que aquella reunió transcendia la quotidianitat. El to electoral del president, que feia una crida a tancar files per fer del PP «un partit imbatible», feia sospitar que l’avançament electoral estava a prop. Havia d’estar-ho per força perquè al març es complia el termini d’un any perquè el PSOE pogués presentar una segona moció de censura, però, en les últimes setmanes, en les tertúlies polítiques s’especulava amb els moviments dels procuradors d’un partit en descomposició que buscava mantenir la seva quota de poder, Ciutadans, al seu torn partit en dos: els partidaris de la línia oficialista representada per Gema Villlarroel com a presidenta regional i els partidaris del vers blanc que, des de l’inici, ha sigut Francisco Igea i els seus companys en el Govern regional.

L’emprenyament d’Igea

 El paper desenvolupat per Igea en tot el merder és l’altre «punt calent» que sembla que va activar el «botó vermell» de l’avançament electoral. Segons fonts del PSOE, els contactes que s’havien mantingut entre membres de Ciutadans i els socialistes estaven al marge de l’exvicepresident. Però just el contrari afirmen els populars, que justifiquen així el qualificatiu de «traïció» esgrimit per Mañueco durant la seva compareixença sense preguntes a primera hora del matí. El que sembla evident és que és a Igea a qui la decisió ha agafat amb el peu canviat. Acabava d’acabar una entrevista en una emissora de ràdio nacional quan ha saltat la notícia. Mañueco anunciava la destitució del vicepresident i dels altres tres consellers de Ciutadans quan Igea tenia encara el micròfon «a mà». A aquella hora el president de Castella i Lleó devia estar a Zamora esperant a l’andana que arribés l’AVE en què viatjaven el rei Felip VI; el president del Govern, Pedro Sánchez, i la ministra de Foment, Raquel Sánchez, i la de Treball, Yolanda Díaz, en viatge inaugural de la connexió ferroviària amb Galícia.

En realitat, el president castellanolleonès es quedava a Valladolid per firmar la dissolució de les Corts i «evitar entelar un acte institucional» amb protagonisme de la Corona i amb emprenyament supí d’Igea, que reprenia l’entrevista radiofònica i esclatava en directe: «Qui fa això no és un home de bé», mentre assegurava que no tenia ni «remota idea» de la intenció de Mañueco. Tots dos havien assegurat que mantindrien el pacte i que governarien en minoria, però el popular sempre havia remarcat que aquest escenari només tindria una excepció que ara s’hauria trencat: la de l’estabilitat política.

El Rei baixa a «prendre l’aire» a Zamora

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

I de camí a Zamora per al mateix acte ha enganxat la notícia al secretari del PSOE de Castella i Lleó, Luis Tudanca que, a mig camí, feia marxa enrere de tornada als quarters generals de Valladolid. S’obre el joc electoral i són moltes les incògnites. La primera, si Mañueco l’encertarà amb la decisió, avalada des de Génova, i que busca la majoria absoluta que li auguren les enquestes. També què passarà tant amb Ciutadans com el mateix Igea, si Tudanca podrà revalidar la victòria en paperetes del 2019, frustrada al canviar d’opinió sobre el que havia dit en campanya Igea i pactar Ciutadans amb el PP, o si hi haurà nous actors a partir del 13 febrer, quan els castellanolleonesos aniran a les urnes. De moment, Igea ha sol·licitat el seu reingrés com a metge especialista de digestiu en el que podria ser l’abandonament de la política. Queda per definir-se si hi haurà més candidatures uniprovincials o si el moviment de l’Espanya Buidada saltarà a l’escenari polític. També el possible ascens de Vox i si Podem serà capaç de recuperar-se de la patacada de fa dos anys. Molt per dilucidar en els pròxims 55 dies fins a decidir el govern de Castella i Lleó per als pròxims quatre anys.

A l’estació de tren de Zamora, mentre tot el sisme es desencadenava, les cares dels representants provincials del PP i del PSOE anaven a joc de com transcorria el matí. De sobresalt en sobresalt. Minuts abans que arribés el tren al qual, gairebé al mateix temps que saltava la convocatòria d’eleccions, pujaven el Rei i el president del Govern, s’anunciava un colofó a l’estil de ‘Bienvenido míster Marshall’: el comboi només pararia perquè pugessin els convidats de Zamora (d’entre els quals havia desaparegut també el mateix alcalde de Zamora, Francisco Guarido, d’IU) i no trepitjarien asfalt de Zamora ni Felip VI ni Sánchez. Però, com en tota pel·lícula de suspens, hi va haver un tomb final. Quan les autoritats ja estaven a dins, van tornar a sortir, a formar els comandaments de Policia i Guàrdia Civil i descendien del vagó de classe preferent els dos personatges el protagonisme dels quals havia quedat amagat pels esdeveniments immediats. «Almenys respirar l’aire de Zamora», va saludar el Rei, afable, als presents. Paradoxalment, ahir més d’un el que contenia era, precisament, la respiració. Comença la cursa electoral més insòlita de Castella i Lleó. Feu les vostres enquestes.