El Congrés rebutja prohibir per llei les diferències salarials entre policies

El descontentament dels sindicats i associacions de Policia i Guàrdia Civil ha entrat de nou en el Congrés aquest dimarts, flanquejant una proposició de llei orgànica de retribucions de les forces i cossos de seguretat que el Partit Popular ha presentat admetent des del principi que sabia que no prosperaria.

La proposta de tramitació, que ha sigut rebutjada amb 190 vots negatius del PSOE, Unides Podem, ERC, el PNB i el Grup Mixt, recollia l’aspiració de les plataformes sindicals de les dues forces de seguretat de l’Estat que s’introdueixi en l’ordenament jurídic la proscripció de les diferències salarials entre policies autonòmics i estatals.

Està connectada amb el que en l’argot sindical policial es coneix com a «clàusula vuitena», amb referència al capítol del pacte que el ministre de l’Interior del PP Juan Ignacio Zoido va firmar amb les centrals sindicals policials el 2018. La reclamació d’articular per llei una equiparació total dels salaris entre policies, guàrdies civils i els seus col·legues dels Mossos d’Esquadra i la Ertzaintza es basa en la denúncia d’una auditoria sobre necessitats pressupostàries i retributives que es va fer llavors i que els sindicats no donen per vàlida i reclamen que es repeteixi.

«Les retribucions de les forces i cossos de seguretat estatals i autonòmiques seran en tot cas iguals», diu un dels articles de la proposició del PP, que preveu també prohibir a les autonomies apujar pel seu compte salaris a les seves policies.

Fins al moment, l’aplicació per governs del PSOE, i del PSOE i Unides Podem, dels tres trams de pujades fixats en l’acord que va firmar l’últim executiu del PP ha suposat un increment pressupostari de 807 milions d’euros, i una millora mitjana del 20% en les nòmines dels policies i els guàrdies.

Concurs de populisme

En la discussió d’aquesta proposició de llei, la Cambra baixa ha conegut aquest dimarts una de les seves grans tardes de populisme. El Partit Popular i Vox, i en menor mesura Ciutadans, lliuren un pols per la influència sobre les forces de seguretat i les mobilitzacions dels seus integrants. Aquesta competició s’ha traslladat a l’hemicicle entre indissimulades llagoteries dirigides al col·lectiu dels uniformats, fins i tot amb trompeteria d’himnes a la cambra.

La diputada del grup proponent Ana Vázquez ha admès en la seva intervenció que la iniciativa no prosperaria –«serà una realitat quan governi Pablo Casado», ha augurat– i ha defensat la proposta a base d’atacar el Govern de Pedro Sánchez. L’Executiu, ha dit, protegeix els delinqüents i deixa tirats policies i guàrdies civils. Ha elevat el diapasó a més la portaveu popular en matèria d’Interior a l’exposar: «Ataquen la Policia i els volen emmordassats mentre demanen més agents per a les mansions de Galapagar o les vacances a Escòcia de [Alberto] Garzón».

En la part culminant del seu discurs, Vázquez ha proposat a l’Executiu: »¡Renunciïn als escortes, i tindríem més diners per a l’Espanya buidada!».

Però el número dos de Vox, Javier Ortega Smith, li ha disputat aquest terreny a la parlamentària popular en el seu torn de paraula. El seu partit està amb la proposta «perquè més val això que res», ha explicat abans del seu moment estel·lar: ha baixat els micròfons cap al seu mòbil, ha pitjat el play i ha retronat a tota la cambra el primer vers de l’himne del Cos Nacional de Policia cantat per un tenor: «Policia Nacionaaaaal...»

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va manar parar i li va recriminar: «La tribuna no està per a cançons».

La diputada socialista i exalcaldessa de La Línea de la Concepción (Cadis) Gemma Araujo ha clamat en el seu torn: «¡La Policia i la Guàrdia Civil no són patrimoni de ningú», i ha retret al PP el seu intent de «grapejar la Policia i la Guàrdia Civil» en la seva «estratègia de desgast d’aquest govern».

Ana Vázquez havia acusat l’actual executiu d’elevar el sou de guàrdies i policies amb els pressupostos aprovats per Mariano Rajoy i partint d’acords «que ja estaven en el BOE» i que han mantingut «en el fons d’un calaix». El seu oponent socialista li ha contestat que, quan l’esquerra va arribar a la Moncloa, no hi havia fons habilitats ni calendari de pagaments».

Tensió sindical

En instal·lacions annexes a la Cambra baixa, els portaveus del Sindicat Unificat de Policia (SUP), Carlos Morales, i de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), Pedro Carmona, han seguit en el debat. Les dues centrals havien tractat amb el PP qüestions recollides en la proposició de llei. Si bé, «som apolítics. Policies i guàrdies civils no som de cap partit, sinó de tots els ciutadans», ha explicat Morales.

Els dos portaveus s’han presentat per seguir de prop la discussió sobre «una llei de retribucions en la qual s’acordi que cap policia a Espanya pugui cobrar més que un altre i es compleixi definitivament aquest acord del 2018», ha dit el dirigent del SUP.

Carmona ha recordat que l’AUGC té plantejat un contenciós administratiu admès a tràmit pel Tribunal Suprem pel que denuncia com una «equiparació incomplerta». «El Govern ha d’afrontar aquesta votació i decidir si vol acabar amb aquesta diferència de salaris a les forces i cossos de seguretat. Aquesta proposició de llei pot posar punt final a les disfuncions salarials», deia el començament de la sessió de la tarda en el Congrés.

Tant el SUP com l’AUGC havien anunciat que continuaran reclamant al carrer si la llei no s’obre pas a la cambra.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

I el carrer, concretament la Carrera de San Jerónimo de Madrid, serà aquest dimecres escenari d’una nova protesta de Jusapol, la plataforma que, radicalitzant el seu missatge, ha arrabassat al SUP i l’AUGC el lideratge sindical a Policia i Guàrdia Civil. Davant el Congrés, i amb altres organitzacions, protestarà per l’inici de la tramitació de la reforma de la llei de seguretat ciutadana, anomenada ‘llei mordassa’, que, per al president de Jusapol, Miguel Ángel Gómez, «deixa les forces i cossos de seguretat als peus dels cavalls, posa en risc la seva integritat física i la de les seves famílies i suposarà un clima d’inseguretat per a tots els ciutadans».

Aquest dimarts, Jucil, la branca de Jusapol a la Guàrdia Civil, ha lamentat el resultat de la votació en el Congrés: «Es malgasta una nova possibilitat de posar fi a la segregació i a la discriminació que pateixen a Espanya una bona part dels funcionaris dels cossos i forces de seguretat de l’Estat», ha dit en una nota pública.