Sánchez sospesa plantejar a les autonomies restriccions que els experts recomanen des de primers de mes

El president del Govern central, Pedro Sánchez, plantejarà a les comunitats autònomes en la conferència de dimecres una sèrie de restriccions que els experts del Ministeri de Sanitat i de les conselleries territorials plantegen des de primers de mes i que van acordar, per última vegada, divendres passat, al si de la Ponència d’Alertes, Plans de Preparació i Resposta. El Periódico de España, diari que pertany al mateix grup editorial que aquest mitjà, ha accedit al text de la reunió de fa cinc dies, que és sobre el qual treballaran al Senat d’aquí poc més de 24 hores, segons apunten fonts d’un Executiu autonòmic.

Espanya entrava aquell mateix divendres en risc molt alt per coronavirus amb una incidència acumulada a 14 dies de 511 casos per cada 100.000 habitants, creuant així el llindar de nivell 4 de risc. Les dades d’aquest dilluns ja no poden ser pitjors: les comunitats autònomes han notificat al Ministeri de Sanitat 79.704 nous casos de covid-19, 9.993 dels quals diagnosticats en les últimes 24 hores. La incidència acumulada en els últims 14 dies per 100.000 habitants se situa en 609,38, contra els 511,00 de divendres. A l’informe d’aquest dilluns s’hi han afegit 85 noves morts, en comparació amb 103 dilluns passat i ja hi ha autonomies, com Catalunya i Melilla, amb una ocupació a les ucis de gairebé el 30%, és a dir, amb risc molt alt.

Segons consta en el document acordat divendres a la ponència, que congrega experts de totes les administracions, les restriccions afecten principalment els restaurants i bars, atès el context preocupant actual, com reconeixen els mateixos experts. Incideixen en l’«alta velocitat de creixement» de la variant òmicron i destaquen que «el gran augment de casos» està derivant ja en un «augment gradual d’ingressos» en hospitals, i més concretament, a les ucis.

Així, en cas que la comunitat arribi al nivell 3 d’alerta, restaurants i bars hauran de reduir el seu aforament a l’interior a la meitat i impedir que hi hagi més de sis comensals per taula. Les consumicions a la barra estaran prohibides i a les 23.00 hores hauran de tancar. Si l’autonomia ha arribat al nivell 4 d’alerta, en el qual ja està Espanya per nombre de contagis, els interiors directament quedaran clausurats.

També patiran les conseqüències del creixement desbocat de la nova variant, molt més contagiosa, els locals d’oci nocturn. Tant en el nivell 3 d’alerta com en el 4 s’hauran de tancar.

Així mateix, els esdeveniments multitudinaris, tan propis de les dates nadalenques, veuran la seva assistència minvada al 50%, si bé, si s’arriba a l’índex màxim d’alerta, senzillament no es faran. Això compta per a les cavalcades i les festes de Cap d’Any.

D’altra banda, aquest dimarts la Comissió de Salut Pública ha decidit que les persones vacunades amb la pauta completa i siguin estrets d’un cas positiu, no necessitaran fer una quarantena domiciliària de 10 dies però, en tot cas, hauran de limitar les seves activitats fora de casa.

Així, segons l’acordat, «han de limitar les seves activitats a les essencials, reduint tot el possible les seves interaccions socials, seguir escrupolosament les mesures de prevenció com l’ús de mascaretes i fer una vigilància estreta en vista de la possible aparició de símptomes compatibles».

Conferència de presidents: cinc dies més tard

La següent seqüència delata un clar alentiment de la presa de decisions: divendres, la ponència es va reunir; dissabte, Sánchez va convocar la Conferència de Presidents; diumenge, el cap de l’Executiu va intervenir (sense admissió de preguntes de la premsa) per avançar que hi haurà mesures (no va dir quines); dimecres serà la conferència al Senat, en format telemàtic; divendres, Nit de Nadal; dissabte que ve, Nadal.

L’alentiment es torna clamorós al reparar en un document previ acordat en la Ponència d’Alertes, amb data de 3 de desembre. Ja llavors els experts van posar sobre de la taula una sèrie de recomanacions, però les mesures, incloent-hi les més estrictes, continuen sense arribar.

Mesures que es repeteixen en gran manera en el document del dia 17, de la mateixa ponència, però amb un matís: per abordar les reunions familiars pròpies de la Nit de Nadal, Nadal o Cap d’Any, més difícils de gestionar per ser d’àmbit privat, els experts es tornen ambigus.

Aconsellen limitar els contactes socials «en els dies previs a la celebració de les trobades familiars» i la cancel·lació de «dinars i sopars d’empresa», però no defineixen quants comensals es podrien reunir. Ho deixen en mans de les autoritats.

No obstant, la Ponència d’Alertes sí que va recomanar el 3 de desembre, abans del pont de la Constitució –és a dir, quan la pujada en el nombre de contagis era important, però no s’acostava a l’actual eclosió– adoptar una sèrie de mesures davant l’imparable avenç de la variant òmicron, entre les quals la realització de test d’antígens i sí, la limitació del nombre de comensals en els sopars nadalencs.

En aquest document, al qual també ha tingut accés El Periódico de España, els tècnics estipulaven que en el nivell 3 d’alerta, que Espanya ja ha sobrepassat, les reunions familiars fossin d’un màxim de 10 assistents i dos grups de convivència estables. En el cas dels sopars d’empresa, se suggeria que el màxim nombre de participants fos de 6. En el nivell 4, de risc molt alt, al qual es va arribat divendres passat, el primer esborrany aconsellava un màxim de 6 assistents i reunions d’un grup de convivència estable en les reunions familiars.

I un aspecte molt important. L’esborrany del dia 3 recomanava, de manera general, que els assistents a les trobades familiars es fessin un autotest d’antigen previ, però tenint en compte que un resultat positiu en aquestes proves ha de ser confirmat després amb una Prova de Diagnòstic d’Infecció Activa (PDIA, això és, PCR o test d’antigen en un centre sanitari). Recorden que un resultat negatiu del test no exclou la infecció.

«Això s’haurà de tenir en compte de manera especial si hi ha persones vulnerables, amb malalties cròniques i en el cas de persones que retornin al seu domicili familiar (estudiants i treballadors)», afirmava el primer text. Res d’això apareix en les recomanacions del dia 17.

La urgència del segon document

Les diferències, amb tot, comencen en els títols i en les arrencades. El del dia 3, titulat «Proposta de mesures de Salut Pública davant la covid-19 per a la celebració de les festes nadalenques 2021-2022», comença així: «Actualment a Espanya hi ha una proporció important de la població correctament vacunada amb almenys dues dosis; no obstant, la incidència acumulada de casos de malaltia covid-19 continua en augment».

El del dia 17 es titula «Necessitat d’implementació  urgent de mesures per al control de la situació epidemiològica» i aquesta és la seva arrencada: «En les últimes setmanes, la incidència de covid-19 ha experimentat un augment molt important a tot el territori nacional i actualment es troba en valors superiors a 500 casos per 100.000 habitants amb una alta velocitat de creixement».

A primers de mes, la incidència a 14 dies per cada 100.000 habitants a Espanya se situava en 248 casos, la taxa d’ocupació hospitalària (en planta) era de gairebé el 9% (4.262 pacients ingressats per covid) i la d’ocupació d’ucis, del 8,84% amb 814 pacients ingressats. En algunes comunitats, com Catalunya, ja estava despuntant. Avui, amb la incidència per sobre de 600 casos, només Catalunya té ni més ni menys que 385 malalts amb covid a les unitats de crítics; l’ocupació dels seus llits voreja el 30%, en risc màxim.

Aquest mateix dilluns, els presidents autonòmics d’Andalusia, Castella-la Manxa, el País Valencià, Galícia i País Basc, han avançat que traslladaran al cap de l’Executiu en la Conferència de Presidents la necessitat de reprendre l’obligatorietat d’utilitzar mascareta als exteriors.

El primer text, un esborrany; el segon, un text de treball

Segons la descripció que fa el mateix Ministeri de Sanitat, la Ponència d’Alertes i Plans de Preparació i Resposta (dependent de la Comissió de Salut Pública) és l’òrgan de gestió i seguiment del Sistema Nacional d’Alerta Precoç i Resposta Ràpida (SIAPR), que està format per una xarxa de centres d’enllaç autonòmics, coordinats pel Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), que dirigeix Fernando Simón. Permet la comunicació permanent i ràpida de situacions de risc per a la salut de la població i la coordinació de les mesures de resposta.

«Vacunació, vacunació i vacunació» és la fórmula que repeteix la ministra Carolina Darias davant l’augment de casos, insistint, com en les setmanes passades, que no eren necessàries noves mesures. Apel·lava a les altes taxes d’immunització i al fet que la pressió hospitalària encara no presentava dades preocupants.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El Govern ignorava així aquest primer esborrany de la Ponència d’Alertes, que ja fa dies que circula i que, a més d’una sèrie de mesures d’higiene generals (mascareta, distància, ventilació...), oferia recomanacions molt concretes en escenaris de risc alt i molt alt als quals Espanya ja està arribant.

Des del Ministeri de Sanitat, consultat per aquest diari, asseguren que aquest primer esborrany era això, un esborrany. Afegeixen que el que contenia aquest primer text, respecte al que finalment conclogui la Ponència d’Alertes –el document al qual ha accedit en exclusiva El Periódico de España i que finalment serà el que es porti a la Conferència de Presidents– podia tenir diferències, com finalment ha sigut.