En tramitació
El Suprem no resoldrà la recusació de Puigdemont contra Llarena fins després de Reis
El tribunal dona tràmit a l’incident i pregunta sobre la iniciativa de l’expresident al fiscal, Vox i els fugits
La Sala Segona tindrà l’última paraula una vegada que Llarena rebutgi apartar-se del procediment
La defensa demana que Marchena i la resta de membres del tribunal del procés s’abstinguin de decidir sobre l’incident
La recusació amb què l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont mira d’apartar el jutge Pablo Llarena del procediment que es manté obert al Tribunal Suprem, a l’espera que estigui a disposició de la justícia espanyola, no es resoldrà previsiblement abans de la setmana del 10 de gener, perquè l’última paraula la tindrà el ple de la Sala Segona.
Fonts de l’alt tribunal van assenyalar a aquest diari que s’havia decidit donar tràmit a la recusació, a la qual també es van afegir els també fugits Clara Ponsatí i Toni Comín, tot i que podia haver sigut rebutjada de ple, com va fer el Tribunal Constitucional amb una iniciativa similar contra els magistrats Concepción Espejel i Enrique Arnaldo.
El Suprem va sol·licitar per això a la Fiscalia i a Vox, com a acusacions, pública i popular, però també als fugits personats en el procediment, com la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’exconseller Lluís Puig, que es pronunciïn sobre l’incident. El ministeri públic ja ho va fer en contra de la recusació.
Fins i tot la Generalitat
Les parts disposaven de cinc dies des que van ser notificats per oposar-se o sumar-se a la iniciativa de Puigdemont, i després li arribarà el torn a Llarena, que tot apunta que rebutjarà apartar-se, perquè d’una altra manera s’hauria abstingut i no hauria sigut necessari donar tràmit a l’incident.
A més, les fonts consultades destaquen que la trajectòria professional del magistrat instructor de la causa del procés ha sigut reconeguda per multitud d’institucions i entitats, inclosa la mateixa Generalitat.
Per això no sembla que la recusació, en aquesta ocasió presentada per haver recollit un premi de la Fundació Villacisneros, que es declara defensora de «la unitat d’Espanya i de l’orgull de ser espanyol», tingui molta aparença de prosperar.
La recusació va ser ampliada el dia 17 en un escrit, a què ha tingut accés aquest diari, en què destaca que «assegut a primera fila» el dia en què es va entregar el premi es trobava Javier Ortega-Smith, secretari general de Vox, que exerceix l’acusació popular en el procediment.
En qualsevol cas l’última paraula la tindrà la Sala Segona de l’alt tribunal, que serà pràcticament impossible que es reuneixi abans del pròxim 10 de gener, ja que durant el període nadalenc els magistrats disposen de dies lliures i aconseguir l’assistència de tots serà molt difícil abans.
Recusa els jutges del procés
A més, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha presentat un escrit davant la Sala del 61 del Suprem per apartar el president de la Sala Penal, Manuel Marchena, i dels magistrats que van jutjar el procés de la resolució de la recusació de Llarena. Considera que tots estan contaminats per decidir sobre si el seu company de tribunal ha de seguir o no al capdavant de la instrucció contra Puigdemont.
La del 61 és una sala especial que entén dels incidents de recusació contra els presidents de sala o de més de dos magistrats d’una sala. L’advocat de Puigdemont considera que ni Marchena ni els seus companys Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Ana Ferrer poden resoldre la recusació de Llarena.
Per argumentar la seva postura, el lletrat al·ludeix a la imparcialitat judicial en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a l’interpretar el dret al jutge imparcial.
Entén que no es pot dir que cap compti «amb la necessària aparença d’imparcialitat que exigeix la jurisprudència del TEDH per prendre part en aquest incident de recusació» del seu company Llarena.
Estratègia de «demonització»
El lletrat al·ludeix en el seu escrit a diversos punts de l’article 219 de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ), com el que assenyala com a motiu d’abstenció l’«haver participat en la instrucció de la causa penal o haver resolt el plet o causa en anterior instància».
Notícies relacionadesConcretament assenyala el «prejudici» expressat per aquests magistrats en la sentència del procés, segons la qual la recusació de Marchena per part dels ara recusants «constituiria, no el legítim exercici del dret de defensa, sinó una ‘estratègia de demonització’ o de ‘laminació’».
Quan es presenta una recusació el procediment en què s’intenta apartar un magistrat queda paralitzat, motiu pel qual fins que no es resolgui, Llarena no podrà pronunciar-se sobre l’escrit amb què el mateix Puigdemont va tractar que el Suprem es pronunciés sobre l’estat de la causa després de l’última interlocutòria de la justícia europea.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
