Héctor Gómez: «No ens tanquem a modificar el decret de la mascareta per arribar a un acord amb els grups»

Rematada la negociació pressupostària, el portaveu socialista té per davant dues carpetes delicades més: la convalidació del decret llei que va reimposar des d’aquesta nit de Nadal la mascareta a l’exterior i la reforma laboral, que aprovarà el Consell de Ministres dimarts que ve. Els recolzaments no estan garantits, i Gómez s’obre que es puguin introduir canvis en la tramitació, sobretot en el primer cas. Es mostra confiat amb ERC, pressiona el PP perquè desbloquegi el poder judicial i convé, com el president, que el rei emèrit ha de donar explicacions. De tot això xerra al seu despatx amb EL PERIÓDICO abans de volar cap a les Canàries.

El Govern ha recollit una allau de crítiques per tornar a imposar la mascareta a l’exterior, una mesura que no compta amb l’aval de la comunitat científica. ¿Per què el Govern no adopta restriccions o insta les comunitats que les ordenin per frenar el virus?

Hi ha una interlocució a través del Consell Interterritorial i la Conferència de Presidents, i les comunitats han traslladat les mesures que han entès oportunes dins el seu àmbit territorial. S’han de determinar les mesures des de la cogovernança. La mascareta i altres mesures estan orientades a protegir-nos d’aquesta nova variant. Aquí hi ha un gran actiu a Espanya, que és la vacunació, i és la línia que hem de seguir. I un altre element molt important, la solidaritat amb altres països perquè puguin avançar en la immunització. Estem actuant amb tota la responsabilitat que toca en casos com aquest, seguint les indicacions de les autoritats sanitàries, en contacte amb l’OMS, en el marc de la UE.

No obstant, el Govern s’escuda en les comunitats autònomes i, per a l’oposició, no assumeix la tasca pròpia que té de lideratge en el combat de la pandèmia. ¿Per què no assumeix les regnes ara, com sí que va fer en altres onades?

El Govern sempre ha assumit la responsabilitat, el lideratge i la unitat de criteri. També ho està fent en l’àmbit de la vacunació. La línia a seguir és la de la coordinació amb les autonomies i continuar fent un esforç enorme en l’àmbit de la vacunació. També reforçar l’atenció primària, que és on s’està notant precisament la pressió, i des d’aquesta perspectiva el Govern continua donant resposta.

¿Això vol dir que si no funcionen les poques mesures que s’han posat en marxa se’n podrien arbitrar altres de noves, com instar al tancament d’activitats o la limitació d’aforament?

Jo crec que hi ha un espai de comunicació entre els governs autonòmics i el Govern central, i aquí és on s’adopten les decisions. Per tant, aquest contacte permanent és el que ens permetrà advertir si s’han d’implementar més mesures, si se n’han d’aixecar algunes o prendre una altra sèrie de decisions.

¿Descartaria un nou estat d’alarma? Els experts aconsellen mesures més severes i en altres països s’han imposat confinaments. A Espanya el Tribunal Constitucional va tombar els dos estats d’alarma, per la qual cosa s’hauria d’anar a un estat d’excepció. ¿El Govern se situa en aquest escenari o el veu complicat per la dificultat d’aconseguir suport al Congrés?

En cap cas deixarem de prendre decisions. Actuarem amb coordinació amb les comunitats, també amb mesura per frenar aquesta nova onada, conjugant l’activitat social i econòmica. Aquestes són les variables amb què estem treballant.

Diu que en cap cas deixaran de prendre decisions. Entenc que ho farien tot i que no estiguessin garantits d’entrada els recolzaments al Congrés. 

Aquest Govern sempre està pensant a protegir la ciutadania i evidentment es faran servir i s’implementaran tots els instruments i eines que siguin necessaris en cada moment, com en el seu moment aquest Govern va adoptar decisions sempre pensant en l’interès general. Volem que no ens vegem en l’obligació d’adoptar decisions restrictives. Això vol dir que serà un bon senyal. Em refereixo a això: que aquest és un Govern valent que prendrà les decisions que hagi de prendre, sempre pensant en l’interès general i a protegir els espanyols.

Els socis del Govern qüestionen el decret llei de la mascareta perquè el consideren insuficient. El PP també l’ha criticat. ¿Pot ser tombat per la Cambra?

S’ha d’entendre que aquestes mesures neixen del consens també amb els governs autonòmics...

Sí, però el PP ja ha dit que és una «enganyifa».

Sempre actuarem amb responsabilitat. Són mesures que entren en vigor amb caràcter immediat i tenim un espai temporal [30 dies fins al debat de convalidació] per dialogar amb els grups i buscar els millors acords possibles. Obrirem aquest espai d’interlocució també amb els grups parlamentaris quan arribi el moment. Això s’ha aprovat aquest dijous en el Consell de Ministres i intentarem arribar a punts de trobada.

¿S’obren per tant a modificar aquest reial decret llei, a tramitar-lo com a projecte de llei i introduir esmenes?

És una de les opcions. Som conscients dels temps, però no ens tanquem a qualsevol espai d’interlocució amb els grups parlamentaris o qualsevol via per arribar a un acord.

Anem a la relació amb els socis. La negociació dels Pressupostos i la llei audiovisual amb ERC ha sigut tortuosa fins al final. ¿Hi ha cansament per part del PSOE?

No, en absolut. Tenim l’obligació d’establir espais de diàleg amb els grups que van recolzar la investidura del president i també en altres aspectes importants ens hem obert a parlar amb altres grups, com el PP i la renovació institucional, tot i que continua pendent el Consell General del Poder Judicial. Amb ERC hi ha una voluntat clara d’arribar a acords dins el possible i assequible. Però parlem amb altres grups, el PDECat, Compromís, Més País...

¿ERC és un soci fiable del Govern?

Amb ERC, el grup amb què estem arribant a acords importants en tots els àmbits, també en l’àmbit de les relacions entre el Govern i la Generalitat, hi ha diàleg i fluïdesa. Aquí jo destacaria el que és positiu. Destacaria molts, molts acords a què s’està arribant, l’últim i rellevant ha sigut el dels Pressupostos. Quan hi ha una negociació, sempre es parteix de punts diferents. Però l’important és arribar a punts de trobada. La nostra vocació és dialogar i el nostre interès, evidentment, és tirar endavant totes les lleis que siguin importants per a Espanya.

No m’ha dit si ERC és un soci fiable. No sé si defuig el terme o si realment no el veu fiable.

No, en absolut. No entro en aquesta línia de desviar respostes a preguntes concretes. Estem molt satisfets dels acords a què estem arribant. Volem que totes les iniciatives siguin dialogades, consensuades, treballades. Seguirem amb aquesta vocació i tractarem molts temes, moltes lleis més al Congrés, amb ERC i altres grups.

S’ha tancat la reforma laboral amb patronal i sindicats, però els socis del Govern han advertit que queda curta. ¿La reforma pot ser modificada al seu pas pel Congrés o el que s’ha acordat a la taula de diàleg social és inamovible?

Som molt optimistes respecte a la possibilitat d’arribar a un acord majoritari en aquesta Cambra perquè tiri endavant. ¿Que hi ha aspectes millorables? Evidentment, sempre hi ha marge de millora en tot, però el comptar amb un nou marc de relacions laborals sembla fonamental per Espanya, per continuar creixent, per seguir avançant en la nostra dinàmica de generació d’ocupació.

De manera que, com abans indicava respecte al decret de la mascareta, ¿la reforma laboral també pot ser modificada al Parlament?

Veurem amb detall els aspectes concrets, també la posició dels altres grups primer i evidentment el nostre objectiu no és altre que respectar els acords que neixen de l’àmbit del diàleg social.

La llei de memòria democràtica, d’enorme calat simbòlic, està paralitzada al Congrés. ¿Es reactivarà en el següent període de sessions, o la mantindran al congelador fins a tenir ben lligats els suports? ERC es manté molt ferma en el no.

La nostra voluntat és continuar treballant amb els altres grups per arribar a l’entesa més gran possible i evidentment, amb les garanties que pugui tirar endavant.

Però si no té garanties, ¿no es reprendrà la negociació?

Les garanties es treballen i s’intenta avançar en aquest sentit. Hi ha espai temporal per dialogar, per treballar amb els altres grups. No podem donar per acabada una negociació quan amb prou feines hem iniciat la seva tramitació al Congrés.

¿Però aquesta llei pot decaure en la legislatura per falta de recolzaments?

Això es donarà o no en funció de la negociació que tinguem en el pròxim període de sessions per arribar a un acord.

El 13 de febrer hi haurà autonòmiques a Castella i Lleó. ¿El calendari electoral fa encara més impossible la renovació del CGPJ?

És una molt bona pregunta per al PP. El PSOE sempre ha mostrat la seva total predisposició a acatar el mandat constitucional i renovar el poder judicial. Són nombrosos els relats, excuses i vetos que el PP ha plantejat. Convidem el PP que assumeixi el mandat constitucional, que faci el pas per acabar amb una anomalia que ja s’allarga massa temps. El PP interpreta que ser a l’oposició és únicament i exclusivament criticar i s’oblida de les seves obligacions amb Espanya, que són moltes. Aquesta n’és una, acatar el que diu la Constitució. 

¿Però es pot donar per impossible la renovació en aquest període de sessions o en tota la legislatura?

Hem de deslligar processos electorals territorials de mandats constitucionals. Estem oberts [a negociar], al marge de convocatòries electorals. És fonamental que els dos grans partits arribem a acords, com el PSOE feia quan era a l’oposició. Això és el que li estem dient al PP. Ha d’assumir la llei que avui està en vigor. Una altra cosa diferent és que un cop portada a terme la renovació s’estableixi un nou espai per crear un nou instrument legislatiu, una nova llei que reguli o pugui modificar o oferir noves rutes, nous espais per a l’elecció.

Parla d’una nova llei. ¿Llavors, el PSOE està disposat que en el futur hi hagi una nova llei que modifiqui el sistema d’elecció de l’òrgan de govern dels jutges, com vol el PP?

El president va deixar clara la posició. Un cop renovat el CGPJ sota aquesta llei, està disposat a escoltar les propostes d’altres grups, però sempre respectant la representació a la Cambra. El PP tindrà la seva proposta, però també la tindran altres grups. Entenem que ara mateix el que toca és renovar el CGPJ. 

Una altra matèria de conversa del Govern i el PP és la Corona. Ja el 2020 el president va avançar un full de ruta de modernització de la Corona, però res s’ha avançat aquest any. ¿Per quan es farà? ¿S’espera a l’arxiu per part de la fiscalia de les diligències que tenia obertes contra el rei emèrit?

S’estan fent molts passos. Ho va dir el president aquesta setmana al Congrés: màxim reconeixement al Rei per la tasca que està desenvolupant, que dignifica la institució. I en relació amb l’emèrit, hem considerat que l’àmbit judicial té els seus temps. La Fiscalia de Suïssa ha parlat i hem sigut respectuosos i ho serem amb què es decideixi a Espanya. Les altres iniciatives s’aniran adoptant en temps i forma i de la mà del diàleg amb altres grups. Són decisions que s’han d’adoptar amb àmplies majories. 

¿Pot el rei emèrit tornar a viure a la Zarzuela? ¿Se li ha de buscar una altra col·locació?

Serem molt respectuosos amb els passos que faci la Casa del Rei. El que no farem ara és parlar d’escenaris hipotètics. No hi ha una decisió definitiva sobre si torna a Espanya o no. Respectarem la decisió que s’adopti si no hi ha cap motiu que impedeixi que l’emèrit pugui ser al nostre país.

Notícies relacionades

El Govern rebutja l’aplicació a tot Espanya de les mesures contra la covid de Catalunya

Aragonès qualifica d’«insuficients» les mesures de Sánchez davant la sisena onada: «S’ha d’anar molt més enllà»

Sánchez ha reiterat que Joan Carles I ha de donar explicacions. ¿Quan i com ho ha de fer? 

Ha comptat amb una gran responsabilitat, ha sortit informació que a tots ens pertorba i preocupa, i arribat el moment la Casa Reial haurà de donar la informació o els aclariments que consideri oportú. Aquests temps seran determinats pel mateix interessat, i un aclariment o informació que pugui aclarir qualsevol dubte sempre vindria bé.