El pacte amb els carmenistes aboca Almeida a allunyar-se de la projecció més liberal d’Ayuso

L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, té un as a la màniga per contraatacar les crítiques que molt probablement rebrà de Vox per haver acordat els seus pressupostos amb els carmenistes del grup mixt: tornar a portar a col·lació el seu en altre temps perfil transversal i pactista. Tots els signants d’aquest acord municipal estan convençuts que les crítiques a aquest creixeran sense parar i que Vox serà un dels principals protagonistes d’aquesta baralla política per intentar perjudicar la imatge de l’alcalde i també portaveu nacional del PP burxant en les diferències amb Isabel Díaz Ayuso.

Més encara, després de l’anunci fet a última hora del dia per Felipe Llamas, un dels quatre regidors carmenistes que ha decidit renunciar a la seva acta de regidor per no estar d’acord amb el contingut i les presses per arribar al pacte. Llamas havia fet partícip de la seva incomoditat els seus companys del grup durant els escassos dies que ha durat la negociació, però segons fonts de la formació, no van conèixer la seva intenció de deixar la política per no votar l’acord pràcticament fins que es va fer pública la notícia. Aquesta renúncia, en qualsevol cas, no resta a l’equip de govern prou vots, de manera que, tret de nou imprevist, el pressupost tirarà endavant.

La necessitat ha abocat Almeida en braços dels carmenistes a qui el seu fins ara soci prioritari anomena constantment «comunixtes». Separar-se de Vox no ha sigut una decisió presa per convicció política sinó obligada pel cop de porta que els de Javier Ortega Smith van donar a l’alcalde, i ara tant Almeida com Génova es veuen en l’obligació de defensar aquest gir a favor dels nous protagonistes de l’acord que tant els allunya de la posició de què disfruta Isabel Díaz Ayuso, que ha aconseguit tirar endavant els seus pressupostos sense cedir a més en totes les peticions que va fer Vox.

Al marge i sense crítiques

Entre els ayusistes no han escatimat en crítiques o comentaris cap a Gènova quan es tractava de barallar-se amb la plana major del partit per posicionar-se en la seva lluita per la presidència del PP de Madrid. No obstant, no sembla que vulguin fer sang amb la nova situació d’Almeida.

Fa dies, des que s’augurava aquest final a l’Ajuntament, que diuen que no volen entrar a valorar el canvi de socis de l’alcalde perquè desconeixen el detall del contingut de l’acord o de la relació entre els equips municipals, i quan ho fan, quan deixen una valoració, intenten diferenciar la situació d’Ayuso, que amb una majoria que per si sola suma més que l’esquerra només necessita que Vox s’abstingui, mentre que Almeida continua tenint un govern que depèn primer de Ciutadans i després, de quatre regidors més que els votin favorablement. No fan sang, però deixen ben clares les diferències del pes d’un i un altre.

Fa setmanes que el mateix alcalde repeteix que la postura de Vox respon a una estratègia nacional d’aquest partit, en què Ortega Smith actua, si fa o no fa, de peó de Santiago Abascal en uns escacs amb diverses jugades obertes en diferents territoris, però l’objectiu del qual és únic: aconseguir l’escac i mat a Pablo Casado.

Després de la presentació de l’acord ho ha tornat a fer. Almeida ha assegurat que té «autonomia» per decidir els seus propis pactes a l’Ajuntament malgrat ser portaveu nacional i ha recordat que Vox ha preferit seguir la «consigna» nacional de la seva formació oblidant-se dels madrilenys, que és a qui es deu. La seva campanya de defensa consisteix a deixar en evidència Vox: «No poden pretendre que Madrid quedi bloquejat si ells no volen asseure’s o que no esgotem totes les possibilitats».

Panorama nacional

A Génova de moment tanquen files amb el seu portaveu nacional i asseguren que respecten el «seu criteri en la recerca dels pressupostos que convenen a Madrid», utilitzant el mateix argument que l’alcalde: «Els ciutadans són per sobre dels partits». I afegeixen si fa o no fa que és igual amb qui es tiri endavant aquest projecte, «benvinguts siguin amb o sense Vox». L’alcalde, en qualsevol cas, reitera que els de Recupera Madrid ara no s’han convertit en el seu nou soci preferent (si bé és previsible que noves iniciatives municipals s’aprovin d’ara endavant amb el seu recolzament), un missatge que no només com a alcalde sinó com a portaveu nacional té la seva transcendència quan a Andalusia i Castella i Lleó també estan pendents de com es mou l’electorat de l’arc dret.

Els dos barons populars en aquestes dues regions defugen, en principi, qualsevol acord que suposi incorporar Vox en els seus futurs governs, però el cert és que tot depèn de l’aritmètica electoral. Conscients que la majoria absoluta ha quedat per a temps passats, a tots dos els agradaria imitar Ayuso i aconseguir, almenys, una majoria que sumi les esquerres, de manera que Vox pugui quedar-se sol com un col·laborador extern a qui demanar-li l’abstenció quan sigui necessari si no vol quedar-se sol amb l’esquerra.

La primera fita de la cursa electoral que ja ha inundat el país serà a Castella i Lleó el 13 de febrer. Allà, el president de la regió i candidat popular, Alfonso Fernández Mañueco, fins ara ha pogut ignorar Vox perquè només tenia un diputat a les corts regionals i només ha hagut de rendir-se a Ciutadans fins que la desconfiança o l’oportunitat l’han fet trencar el seu govern de coalició.

Notícies relacionades

Almeida salva els pressupostos de Madrid amb part de l’esquerra i sense Vox

ERC busca la via per recuperar militants

El president andalús, en canvi, sí que té experiència amb lidiar amb Vox. Juanma Moreno Bonilla fa dos anys que pacta amb Vox, que fins ara li ha permès mantenir un govern de coalició amb Ciutadans més o menys estable, una situació molt similar a aquella que fins ara ha tingut Almeida a l’Ajuntament. A l’actual president andalús li agradaria seguir així, sense haver d’incorporar Vox en un futur govern, però els d’Abascal a Andalusia no han aclarit què volen fer i es guarden aquesta carta fins a veure el resultat de les eleccions autonòmiques, que se celebraran el juny o l’octubre del 2022, tal com va avançar EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, diari pertanyent al mateix grup editorial que aquest mitjà.

A Madrid, mentrestant, Almeida ha transmès diversos missatges per intentar bloquejar les possibles crítiques de Vox o dels votants del PP més escorats a la dreta. El mateix document del pacte amb Ciutadans i els carmenistes fa referència a l’«estela dels Acords de la Vila», que van segellar tots els grups municipals en el pitjor moment de la pandèmia. Aquests acords van permetre a Almeida convertir-se durant uns quants mesos en un alcalde transversal capaç d’entendre’s amb tots pel bé dels madrilenys. Però al poc de firmar aquest acord va ser nomenat portaveu nacional del PP, va començar a defensar l’estratègia nacional de la seva formació, que implicava ser més dur amb l’oposició, i els partits representats en el consistori van començar a no veure amb bons ulls regalar aquesta imatge d’home de consens a l’alcalde.