El PP intenta arraconar la nova plataforma a l’esquerra i acusa el PSOE d’encoratjar-la

«El que necessiten les zones rurals és un partit amb representació a tot Espanya i amb pes a la Unió Europea», explica Marcos (Palència, 1965). Coneix bé els problemes que suposa la despoblació. Va ser alt càrrec en els departaments de Cultura, Medi Ambient i Sanitat de la Junta de Castella i Lleó i consellera de Serveis Socials i Agricultura. Per la seva experiència critica especialment que el sector primari rebi una part insignificant dels fons europeus per superar l’impacte de la covid i la prohibició de matar llops que el Govern ha decretat al nord del riu Duero.

«Som el partit de l’Espanya rural», li agrada dir a Casado. No és una cosa que hagi improvisat ara. Va llançar aquest missatge per activa i per passiva a la seva primera campanya de les generals, el març del 2019. Ja llavors va prometre millores en la fiscalitat i tecnologia perquè «els pobles no es tanquin». La seva hiperactivitat en aquelles dues setmanes va incloure parades en granges, formatgeries i camps de les províncies més buides d’Espanya. El resultat va ser pèssim: el PP es va enfonsar fins als 66 escons. Les zones rurals també li van negar la seva papereta i Ciutadans es va beneficiar: va treure una vintena d’escons que ‘eren’ del PP. Ara, la feble situació del partit taronja juga també a favor de Casado en aquests territoris i a la seu de Génova ja donen per fet que aquests diputats tornaran a les seves sigles en les pròximes eleccions generals.

El nou test per comprovar la salut de Cs (després del del maig a Madrid, on no van treure cap diputat) arribarà el 13 de febrer a Castella i Lleó, on ja es presentarà l’Espanya Buidada. A Sòria, Palència i Burgos les aliances entre les associacions ja estan avançades per acudir a les urnes; a la resta de províncies encara han de prendre decisions en els pròxims dies per arribar a temps al registre. L’avanç electoral anunciat pel president, Alfonso Fernández-Mañueco (PP), ha agafat a contrapeu aquest nou fenomen polític, asseguren fonts de la direcció dels populars.

Pla en forma d’esmenes

Notícies relacionades

L’Espanya Buidada es postula com a «mitjancera» entre el PSOE i el PP

Com més població, més recursos

Antonio González Terol, vicesecretari dels conservadors, resta importància per força que pugui adquirir l’Espanya Buidada en els pròxims anys en les diferents convocatòries (les andaluses seran el 2022, les municipals i la majoria de les autonòmiques, el maig del 2023), perquè «el partit de l’Espanya despoblada és el PP». Terol esgrimeix les nombroses esmenes presentades als Pressupostos Generals de l’Estat d’aquest any, tombades pel Govern i els seus socis, pensant en els pobles. «Perquè 7.981 dels 8.131 municipis d’Espanya compten amb menys de 50.000 habitants», remarca. L’alt càrrec del PP enumera algunes de les propostes: bonificar l’impost de societats un 50% per a les empreses que facturin almenys un 70% en municipis de menys de 5.000 habitants; plans per a l’ocupació femenina; una partida de 30 milions per instal·lar fibra òptica; un complement per als guàrdies civils en aquestes zones; un pla d’accés a la vivenda de 200 milions.

Tant Marcos com Paco Vázquez, secretari autonòmic del PP de Castella i Lleó i procurador a les Corts, consideren que la plataforma Espanya Buidada no aconseguirà convèncer perquè busca aglutinar associacions amb «interessos massa diversos» i amb l’objectiu de «permetre que continuï governant el PSOE». Vázquez considera que la primera fita política del poder de les zones rurals va ser l’entrada de Terol Existeix a les Corts el 2019, amb un diputat i dos senadors, i ja s’ha vist quin és el seu objectiu: que continuï governant Sánchez».