Les claus del discurs de Casado: arriba l’hora de la veritat de la pugna amb Vox

La batalla amb Vox pel vot conservador menys centrat és a l’essència de la intervenció de Casado. Començant per l’aspror del vocabulari que va triar: la gestió de Sánchez és «nefasta», el president ha afrontat la crisi amb «arrogància, incompetència i mentides» i es condueix amb «conya», Espanya té un «mal govern»... El creixement del partit de Santiago Abascal amenaça la recuperació del PP, i Casado ha virat des de la seva rotunda crítica a Vox de fa un any a l’adopció del seu discurs en determinades àrees.

Aquesta pugna amb Vox ha condicionat, per exemple, el missatge del PP quant al model d’Estat. Durant el balanç de final d’any, Casado ha remarcat algunes de les iniciatives que ha presentat últimament per remarcar la distància amb el que interpreta com una rendició del Govern davant independentistes i nacionalistes. Després de recordar que Sánchez va indultar els presos del procés, i que el PP ha sigut capaç quan ha fet falta pactar «a esquerra i dreta» i amb «regionalistes» dels que no volen «trencar Espanya», ha defensat iniciatives com la de crear una «llei de llengües» per defensar el castellà –que veu amenaçat per exemple a Catalunya–. També s’ha queixat del «tetris autonòmic» en què, segons la seva opinió, ha desembocat la gestió descentralitzada de la pandèmia.

Si el contingut del discurs de Casado estava sobretot pensat per evitar fugues per la dreta, la forma en què l’ha presentat buscava una imatge presidencial. La idea que és l’únic dirigent de l’oposició que està en condicions de desallotjar Pedro Sánchez –amb l’apel·lació implícita al vot útil que això comporta– aflorava tant en la durada del discurs com en la seva manera de mirar a càmera com en el to. Malgrat deixar clar que ja es veu a la Moncloa –ha dit que en cap altre moment un Govern perdia en intenció de vot contra el primer partit de l’oposició al cap de dos anys de la investidura–, no ha volgut confirmar si pactaria amb Vox per arribar l’objectiu.

«Que ens deixin en pau», ha dit Casado sobre les suposades pressions que s’estan exercint sobre el PP perquè recolzi la reforma laboral. El líder popular s’ha mostrat incòmode quan se li ha recordat que la CEOE aprova el nou text: «El PP té el seu model laboral, que és el que està en vigor. Les meves crítiques són al Govern, no a la patronal, que ha de fer el que consideri oportú. Alguns hauran votat a favor, d’altres s’hauran abstingut, jo allà no m’hi puc ficar».

El 13 de febrer se celebraran eleccions a Castella i Lleó després que el president, el popular Alfonso Fernández Mañueco, hagi avançat els comicis. Després de rebutjar qualsevol responsabilitat de Gènova en aquest avenç, i després d’evitar parlar de la seva problemàtica relació amb Díaz Ayuso pel control del PP de Madrid, Casado ha dit que l’objectiu de Mañueco, com el seu quan s’enfronti contra Sánchez, és el de governar en solitari. I ha afegit que per a això el PP no requereix una majoria absoluta que en aquests moments sembla quimèrica, sinó que n’hi ha prou que els populars «tinguin més escons que la suma dels partits d’esquerra i els nacionalistes».