Quinze anys de l’atemptat de la T4: el dia que es va frenar el diàleg amb ETA

El 30 de desembre del 2006 ETA va matar dos ciutadans equatorians en un atemptat contra la terminal T4 de l’aeroport de Barajas. No només va trencar així una treva de nou mesos, sinó que va obligar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero a tallar el diàleg amb la banda. Però, ¿es va tallar?

Per aquesta acció, una de les últimes de la banda terrorista amb víctimes mortals, van ser condemnats a 1.040 anys de presó els etarres Igor Portu, Martín Sarasola i Mikel San Sebastián, com a autors de l’atemptat amb una furgoneta bomba en aquesta terminal.

No obstant, i a instàncies de la Fiscalia, el jutge de l’Audiència Nacional Alejandro Abascal va reobrir el cas a mitjans d’aquest mes de novembre, perquè vol esbrinar si en la preparació d’aquesta acció terrorista van tenir alguna cosa a veure l’excap de la banda Mikel Garikoitz Aspiazu, Txeroki, i José Antonio Aranibar.

Sense avís previ

dissabte, 4 febrer del 2006: S’inaugura la nova terminal de l’aeroport de Barajas, la T4, una moderna instal·lació que havia costat 6.200 milions d’euros i dissenyada pels arquitectes Rogers i Lamela.

Una imponent obra que permetia augmentar notablement el nombre d’operacions diàries de l’aeroport madrileny i, per tant, necessitada d’un aparcament «ad hoc».

dimecres, 22 març del 2006: ETA anuncia un alto el foc permanent per «impulsar la construcció d’un nou marc en el qual siguin reconeguts els drets del poble basc». El diàleg amb el Govern obre una porta a l’esperança després de dècades de violència terrorista.

dissabte, 30 desembre del 2006: Sense avís previ i a diferència del que va fer en les seves treves del 1989 i 1998, ETA trenca aquest alto el foc i, després d’una trucada als serveis d’ajuda a la carretera al País Basc, fa esclatar a l’aparcament de la T4 una furgoneta bomba carregada amb entre 200 i 800 quilos d’explosius.

Centenars de cotxes van quedar danyats, més de 40 persones van resultar ferides lleus i dos equatorians, Diego Armando Estacio i Carlos Alonso Palate, es van donar per desapareguts.

Tots dos esperaven dins dels seus respectius cotxes l’arribada de familiars des del seu país. Els seus cossos van ser trobats després. El d’Estacio, de 19 anys, set dies més tard. Als dos se’ls va imposar el febrer del 2007 i a títol pòstum, la medalla d’or al Mèrit en el Treball. Tots dos havien treballat en la construcció.

Un any després de l’atemptat, els propietaris dels cotxes afectats, més de 2.000, van començar a cobrar les indemnitzacions, que superarien els 12 milions d’euros.

Suspensió del diàleg

L’atemptat es va produir a penes 24 hores després que el llavors president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, fes gala de la seva confiança en el procés de pau, en el diàleg que s’havia obert després de la declaració per part d’ETA de l’alto el foc.

Durant una roda de premsa per fer balanç de la seva gestió el 2006, Zapatero va expressar la seva «convicció» que «d’aquí un any estarem millor que avui» en la recerca del final de la violència terrorista. Hores després, ETA deixava de nou la seva marca a la T4.

Zapatero va haver d’abandonar el seu descans nadalenc a Doñana i va comparèixer a La Moncloa per anunciar que suspenia totes les iniciatives per desenvolupar el diàleg amb ETA.

«El d’avui és el pas més equivocat i inútil que han pogut fer els terroristes», va dir Zapatero després de recordar que la resolució parlamentària que avalava el diàleg establia com a condició imprescindible que hi hagués una «voluntat inequívoca d’abandonament de la violència» per part d’ETA.

I va afegir: «El que ha passat avui, el gravíssim atemptat de la banda terrorista ETA és radicalment contrari a aquesta voluntat inequívoca», per la qual cosa donava per trencat aquest diàleg.

Però, ¿es va trencar? Anys més tard, el 2008 i en una entrevista concedida al diari ‘El Mundo’, Zapatero va explicar els motius pels quals es va continuar amb els contactes després de l’acció terrorista de la T4. Va ser pel «desig d’instàncies internacionals», que esperaven que «pogués veure’s la llum al final del túnel», va dir.

Va ser conscient del «risc polític» que assumia, segons va reconèixer en aquesta entrevista, però va voler emprendre el diàleg amb ETA perquè «existia un terreny per poder arribar al final dialogat de la violència».

A l’espera de Txeroki

Han passat quinze anys des de l’atemptat i en fa ja deu que ETA va decidir donar per finalitzada la seva activitat armada.

A la banda només li queden els seus presos, i a aquests una sortida individual per escurçar les seves condemnes o aproximar-se a presons del País Basc o Navarra, com ja ha passat amb algun dels condemnats per l’atemptat de la T4.

Precisament, dos d’ells van ser indemnitzats amb 30.000 euros (Igor Portu) i 20.000 (Martin Sarasola) després que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemnés Espanya per maltractaments en la detenció de tots dos.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Respecte a l’atemptat, una vegada condemnats els tres implicats el jutge va tancar la causa, però ara s’ha reobert per investigar si Txeroki, empresonat a França, va donar l’ordre d’atemptar contra la terminal aeroportuària.

A finals d’octubre, el Tribunal d’Apel·lació de París va analitzar dotze demandes d’entrega de Txeroki a Espanya, entre les quals per la causa de la T4. El pròxim 5 de gener les autoritats gal·les prendran la decisió.