Sánchez avisa els seus socis: és de «sentit comú» que es «respecti» la lletra de la reforma laboral

El Govern no està disposat a tombar la reforma laboral, a desfer el que s’ha teixit amb els agents socials, per molt que protestin els socis de legislatura. El president s’aferra a un acord travat amb els empresaris i els sindicats, que confereix «estabilitat» i «confiança» al país, i entén que és de «sentit comú» que el Congrés el validi tal qual, que «respecti» el consens a què han arribat.

Pedro Sánchez va reiterar aquest dimecres una vegada i una altra aquesta expressió, el «sentit comú», en la seva compareixença de balanç de final d’any. Era la idea que volia deixar meridianament clara als seus aliats parlamentaris, la idea que va estar present en totes les respostes que van girar al voltant de la reforma del mercat de treball que ahir dimarts va aprovar el Consell de Ministres i que encara no ha sigut publicada al Butlletí Oficial de l’Estat. Tampoc va ser pròdig en missatges en altres matèries. Sobre Catalunya, va refredar la convocatòria d’una pròxima reunió de la taula de diàleg, ja que el més «urgent» és la lluita contra la pandèmia. Sobre la transparència de la Casa del Rei, va tornar a defensar l’«exemplaritat» de Felip VI. Sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial, ja la veu «altament improbable» per l’actitud de «bloqueig» del PP. Tot això en una compareixença que es va allargar una hora –va atendre només sis torns de preguntes– i en què va treure pit de l’acció de l’Executiu: s’han complert, segons l’informe elaborat per la Moncloa, el 50,2% dels 239 compromisos contrets en el discurs d’investidura i el 44,4% de les 428 mesures recollides en l’acord de coalició amb Unides Podem.

El PNB vol que la reforma laboral reculli la prelació dels convenis autonòmics, mentre que ERC i Bildu consideren que el text és descafeïnat, s’ha escorat cap a la patronal i no defensa prou els treballadors. En un mes, el reial decret llei serà sotmès a votació al Congrés per a la seva ratificació o rebuig. Sánchez, sense esmentar els seus socis parlamentaris, va respondre en tot moment que és «de sentit comú» que, «respectant l’àmbit de les competències» de la Cambra baixa, el poder legislatiu «validi un acord que no es produïa des de fa més de deu anys». «És més raonable aprovar una reforma laboral que compta amb el recolzament dels agents socials a una que no el tingui», va argumentar, citant l’article 7 de la Constitució que reconeix el paper de la patronal i les centrals sindicals en la defensa dels interessos econòmics i socials que els són propis.

Quan els periodistes li van preguntar si no es tocarà «una coma», com reclamen els empresaris, o si es tramitarà el decret com a projecte de llei, com volen els grups (això permetria introduir esmenes en l’articulat), Sánchez va incidir: «És de sentit comú» que el Congrés «respecti l’acord dels agents socials». «En això treballa el Govern i això demanarem a les Corts Generals», va rubricar. És a dir, no va descartar del tot que hi pugui haver canvis –la negociació amb els grups no ha arrencat i seria temerari que fes una afirmació taxativa–, però sí que va deixar clar que no està disposat que es desdibuixi el gruix de l’acord.

Sánchez destaca el "formidable ejemplo de los agentes sociales" y dice que debe "hacer reflexionar a los políticos para hacer del debate político un espacio para el acuerdo" y reivindica el "respeto al adversario y la buena educación" pic.twitter.com/6ZCQoDg0MO

— Europa Press (@europapress) 29 de diciembre de 2021

L’«empatia» dels agents socials

L’Executiu, en fi, té un escassíssim marge de maniobra. El president no va llançar missatges concrets a la dreta o l’esquerra (Ciutadans sí que es mostra menys reticent, però els seus vots per si sols no són suficients), perquè interpreta que és el conjunt de la Cambra que ha de donar el seu plàcet a les reformes «inclusives i amb vocació de perdurar» que el seu Govern està teixint amb els agents socials. Perquè la reforma és «equilibrada», «transcendeix les ideologies» i hauria «de representar totes les formacions polítiques». En aquest punt, es va mostrar «convençut» que la iniciativa serà «compartida per la majoria dels grups». «Una qüestió diferent és els que estan en el no pel no», va despatxar, al·ludint implícitament al PP, que ha anticipat el seu rotund rebuig perquè desfà en part la legislació de Mariano Rajoy del 2012.

És més, el cap de l’Executiu, com va fer la vigília al Congrés, va posar l’accent en els 13 acords a què s’ha arribat amb patrons i sindicats. Aquests han donat, va dir, un «exemple formidable», tant d’«empatia», perquè s’han posat «a les sabates del seu interlocutor», com de «responsabilitat» i compromís amb el seu país i qui representen, donant resposta a les seves «demandes i incertesa». Sánchez els va posar com «exemple» per a les forces polítiques. El seu «bon acompliment», va esgrimir, ha de ser imitat pels partits: la recerca d’acords, l’expressió de la discrepància «basada en el respecte a l’adversari i la bona educació».

Sánchez crida els partits a respectar la reforma laboral

Per a Sánchez, el diàleg i el consens són el que ha portat «confiança i estabilitat» a Espanya. Estabilitat, va continuar, que demana i necessita el país després d’anys «molt convulsos». Aquí va ser quan va reivindicar l’«estabilitat política» que representa el seu Executiu, que se substancia en els Pressupostos que ahir van veure la llum verda definitiva al Congrés, els segons del seu mandat (pactats amb 15 forces polítiques i aprovats «en temps i forma»), i en la vocació de tornar a les legislatures de quatre anys. «Garanteixo el seu compliment», va assegurar, en una afirmació més que la seva intenció és arribar fins al 2023 i no avançar les generals.

L’altra matèria que va centrar la compareixença de final d’any del president va ser l’evolució de la pandèmia. Es va felicitar del ritme de vacunació a Espanya i va afirmar que estem «millor, més preparats i protegits» davant l’òmicron. El Govern recolza, va dir, totes les mesures de contenció que aprovin les comunitats autònomes i manifesta el seu «respecte» a què recomanin els experts respecte a la reducció de la quarantena. No es va voler mullar més, tot i que sí que va admetre que el guia, en el combat d’aquest punt de la pandèmia, la triangulació de tres elements: la salut pública, la salut mental i el creixement econòmic.

El més urgent i important

La covid i l’economia centren l’acció de l’Executiu. Per això Sánchez va deixar ben clar que per ara no pensa convocar la taula de diàleg, com li exigeix ERC per a primers d’any. «Ja direm quan es reunirà la taula. Es reunirà segur, però és de sentit comú que deixem unes setmanes per treballar en allò que importa la ciutadania, que és la sisena onada i consolidar la recuperació econòmica al país», va assenyalar. Pere Aragonès demana «resultats tangibles», tot i que el president va advertir que el que les dues parts considerin com a tal no coincidirà. «Nosaltres defensem superar el procés, deixar de tenir dos blocs de la societat catalana separats, la pandèmia», que demostra que totes les administracions i els ciutadans han d’actuar «units».

L’Executiu, va insistir, no renuncia al diàleg ni els avanços amb l’objectiu de «la concòrdia i la convivència» per a una societat «fracturada» durant els últims anys. Però no és el moment: «El més lògic és que ara les prioritats de la Generalitat i el Govern siguin unes altres, per la urgència, no la importància».

A Sánchez se li va recordar que just fa un any es va comprometre amb un «full de ruta» de modernització de la Corona. Res se’n sap des d’aleshores. L’Executiu ho té aparcat. «Quan tinguin notícies, serà perquè així es produeix», va assenyalar, sense donar més pistes. I a continuació va elogiar Felip VI: «Absolut reconeixement a la tasca que està fent el cap d’Estat i el compromís personal, del meu partit i el meu Govern per les institucions constitucionals». El líder socialista va valorar l’«exercici de transparència i exemplaritat» que ha vingut exercint el Monarca des del 2014. No es va pronunciar sobre el rei emèrit ni hi va haver lloc per a la pregunta de si en va parlar aquest dimarts en la seva conversa telefònica amb Mohamed bin Zayed al-Nahyan, el príncep hereu dels Emirats Àrabs Units, el país on es va expatriar el pare del cap d’Estat.

Sánchez defiende que "la pandemia no ha sido un freno, sino un acelerador a la hora de impulsar reformas inclusivas" y da las gracias a quienes han hecho posible los acuerdos, "por pensar en su país antes que en sí mismos" #Directo pic.twitter.com/sD7EwFPOgl

— Europa Press (@europapress) 29 de diciembre de 2021

L’arrencada de l’any estarà marcada per les eleccions a Castella i Lleó, i això complicarà encara més la renovació del CGPJ. Sánchez no ho va donar per impossible però sí per «altament improbable» per l’actitud de «bloqueig» del PP. «S’ha de complir la Constitució quan s’és en el Govern i quan s’és en l’oposició», va insistir, al·ludint implícitament a Pablo Casado.

Sánchez dona per fet el compromís d’un rebut de la llum en línia amb el 2018

Sánchez va admetre que 3 de cada 10 contractes d’electricitat de tarifa regulada pagaran «una mica més» que el 2018, però els altres 7 compensen l’augment del preu de l’energia, per la qual cosa dona per fet el compromís que va contraure al setembre. Si no s’haguessin adoptat mesures des del Govern, el cost de la factura seria de 696 euros de mitjana, i serà, segons els seus càlculs, de 613. És a dir, que el consumidor domèstic mitjà no ha hagut de pagar 84 euros, ja que aquest cost l’ha suportat l’Estat, que en aquests mesos ha deixat de recaptar 4.000 milions d’euros.

El president va envoltar la seva compareixença d’un aire per moments triomfalistes. De fet, l’objecte era presentar l’informe ‘Complint’, amb què el Govern ret comptes de la seva gestió semestralment. Dels 1.481 compromisos contrets, ja s’han acomplert el 42,7% (era el 23,7% fa un any), i el 54,4% estan en procés. Dels 239 compromisos recollits en el seu discurs d’investidura, ja s’han emprès el 50,2%, i es preveu que la xifra augmenti fins al 58,6% en la següent revisió del document, al juny. I de les 428 mesures reflectides en l’acord de coalició amb els morats, el 44,4% ja està desplegat, i serà el 51,2% en sis mesos, segons els números de l’Executiu. «Malgrat totes les complexitats i totes les dificultats pròpies i lògiques d’un Parlament fragmentat, el Govern avança», va presumir. La pandèmia, va afegir, «no ha sigut un fre», ha servit més aviat d’«accelerador» per al Gabinet.

Notícies relacionades

Sánchez i Casado fan balanç de la legislatura al Congrés

El Govern encara una dura negociació sobre la reforma laboral amb escàs marge de maniobra

Sánchez insta el PP a complir amb el «deure constitucional» de renovar el CGPJ

A la Moncloa es reconeixien satisfets després de la compareixença de Sánchez. Havia fet valer, argumentaven, el compliment dels compromisos i la «proximitat» amb els ciutadans, en la pandèmia i en una situació crítica com l’emergència pel volcà de La Palma. Però no hi va haver anuncis ni titulars d’impacte. El president vol vendre dades. Vacunació, recuperació econòmica, activitat del seu Consell de Ministres. I «estabilitat», malgrat que l’oposició vegi les eleccions més aviat del previst.