Joan Carles I defensa la seva immunitat i al·lega que ser «emèrit» no és estar inactiu

En l’informe, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, tant l’advocat i catedràtic de Dret Penal Bernardo del Rosal, que va actuar com expert a petició de la defensa de Joan Carles, com José Antonio Choclán, advocat de Larsen a Espanya i el pèrit triat per ella per informar el magistrat sobre l’abast de la immunitat de l’emèrit, coincideixen que és inviolable per qualsevol acte, personal o professional, que cometés abans de l’abdicació el juny del 2014, però també que «l’únic tribunal que pot tenir jurisdicció» sobre ell és el Suprem.

També comparteixen que la Constitució espanyola no regula «l’estatus legal d’un rei que ha abdicat» i que continua sent membre de la Casa Reial espanyola per ser el pare del monarca actual, el que el fa mereixedor d’una secretària, seguretat i una assignació dels Pressupostos de l’Estat, així com que es va retirar públicament dels seus deures el 2 de juny del 2019.

Abast i significat

Però el document conjunt firmat pels dos experts adquireix encara més rellevància a l’explicitar les desavinences que hi ha entre les dues parts. Rauen fonamentalment en l’abast del reial decret en què es va reflectir la situació en què quedava Joan Carles després de deixar de ser cap d’Estat per voluntat pròpia i en el significat de la paraula «emèrit».

Choclán destacava que no hi ha una llei a Espanya que estableixi el poder d’un rei que abdiqui, a la qual cosa Del Rosal li replica que l’abdicació de Joan Carles va ser un fet «sense precedent», per la qual cosa efectivament no hi havia una previsió legal, però això «no significa que el seu estatus no hagi sigut establert en les lleis aprovades». A continuació, el primer defensa que des de la seva abdicació el seu títol de rei és «honorífic» i es tracta d’un «ciutadà ordinari» fins a la llei que li va conferir fur davant el Suprem, «com altres càrrecs públics espanyols», els ministres, per exemple. El segon ressalta el que és obvi: l’aforament davant el Suprem no és propi d’un «ciutadà ordinari».

Quant al terme emèrit, la defensa de Larsen argumenta que «significa que manté els seus honors com a recompensa pel temps de servei» que va donar abans d’abandonar la seva responsabilitat, com figura en el reial decret en què es va deixar constància legal de la seva situació. La de rei assenyala que ser emèrit «no vol dir que hagi sigut legalment rellevat a una posició de retir inactiu», perquè fins que «es va retirar de la vida pública el juny del 2019 (quan tenia 81 anys) era un membre molt actiu de la família reial espanyola». I va mantenir el seu rang de capità general de l’Exèrcit.

Prestar serveis

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Del Rosal afegeix que «els membres de la Casa Reial tenen diferents drets i responsabilitats», com rebre un salari o compensacions econòmiques pels serveis prestats; se’ls paga les despeses, com la residència, una secretària, viatges, cotxes i personal de seguretat, «perquè presten serveis oficials a la monarquia i l’Estat».

Choclán destaca que el 7 de juny del 2019 va expressar la seva voluntat de deixar la vida pública i se li va retirar la secretària. El 15 de març el seu fill, Felip VI, li va treure l’assignació dels Pressupostos Generals de l’Estat que rebia, alhora que va renunciar a l’herència que li podia correspondre després d’haver-se sabut que tenia diners a Suïssa a través de fundacions. Del Rosal aposta per la major: «No hi ha hagut canvis en l’estatus legal de sa majestat des del 2014 i continua sent part de la família reial».