El PSOE prioritza els socis per a la reforma laboral però no descarta Cs

El Govern acaba l’any amb la reforma laboral aprovada, publicada al BOE i ja en vigor. En 30 dies hàbils, com a màxim, el reial decret llei haurà de ser sotmès a debat i votació al Congrés, però l’Executiu no té segura la convalidació. Ni de bon tros. Els seus socis habituals (el PNB, ERC i Bildu) segueixen instal·lats en el no i exigeixen canvis en el text. Però Ciutadans sí que té una posició més temperada i no es tanca en banda a donar-hi suport o, almenys, abstenir-se, tot i que amb els seus nou vots no n’hi hauria prou. Els socialistes, assenyalen a aquest diari fonts de la cúpula parlamentària, intentaran atraure els seus aliats parlamentaris, però no descarten incloure els taronges en l’equació. A Unides Podem, no obstant, no es creuen la disposició del partit d’Inés Arrimadas i dubten que sigui una via de sortida.

Ha passat una setmana des que la patronal i els sindicats van tancar amb el Govern la reforma del mercat de treball, compromesa amb Brussel·les i el punt nuclear de la qual és l’abordatge de la temporalitat (26,02%, segons l’INE), tot i que també busca reequilibrar les relacions laborals i incorporar a la legislació ordinària els ertos, utilitzats com un mecanisme de flexibilitat interna i per evitar els acomiadaments. Un decret que suposa, per a la seva impulsora, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, un «canvi de paradigma», una reforma «històrica» que, a diferència de les anteriors, «recupera» drets dels treballadors i no els suposa un retrocés. Però aquests arguments, per si mateixos, continuen sense convèncer el PNB, Bildu i ERC.

Les dues formacions basques exigeixen la prelació dels convenis autonòmics –el «respecte al marc laboral propi», en paraules dels ‘jeltzales’–. Els republicans també ho comparteixen i, com Bildu, consideren que la redacció queda curta, que és poc ambiciosa. ERC troba a faltar la recuperació de l’autorització administrativa per als acomiadaments col·lectius, la tornada als salaris de tramitació i l’ampliació de les indemnitzacions per acomiadament que va laminar la reforma del PP del 2012. Uns aspectes que, recorden des d’Unides Podem, no figuraven en el seu acord de coalició amb el PSOE i que, per tant, no han estat sobre la taula del diàleg social, per la qual cosa no poden entrar ara al Congrés.

CCOO i la UGT estan immersos en converses discretes amb els grups per intentar persuadir-los que el que s’ha pactat es convalidi sense modificacions substancials que espantin la CEOE. Pedro Sánchez (i també Yolanda Díaz) ja ha deixat meridianament clar que no vol canvis de pes: és de «sentit comú» que el Parlament respecti el pacte amb els agents socials, es va atipar de repetir dimecres en la seva compareixença de final d’any a la Moncloa.

«Seguim igual, en el no», diu ERC

Els socialistes creuen que hi ha camí per avançar amb les forces petites, com Més País i Compromís. Però admeten la seva preocupació respecte al PNB, Bildu i ERC. «Estem parlant amb els grups i veiem molt rígids els dos partits bascos. Es marquen l’un a l’altre i venim de la tibantor de la negociació dels Pressupostos», indiquen a EL PERIÓDICO fonts de la direcció parlamentària. En les converses per als comptes de l’Estat, els d’Arnaldo Otegi van tancar l’acord amb el PSOE abans que el PNB, una carrera a què s’afegeix la competició a Euskadi per un electorat que comparteixen. Des del PSOE adverteixen d’una dificultat afegida: que la pressió exercida per CCOO i la UGT és, en aquest cas, irrellevant, ja que les dues centrals són minoritàries a Euskadi, on la representació dels treballadors la colonitzen ELA i LAB, i tots dos rebutgen la reforma laboral. Un obstacle que també aprecien a Unides Podem.

La dinàmica amb ERC és diferent, convenen els socialistes i els morats, perquè en aquest cas sí que pot tenir més força l’empenta dels dos sindicats majoritaris, ja que «la seva base social procedeix» d’aquest univers. La cúpula republicana a Madrid reconeix els contactes amb les centrals, però de moment no els han convençut els seus arguments. «Seguim igual, en el no», confessen, i deploren la falta d’interlocució amb el Govern i amb els dos partits que el sustenten, una dada que desmenteixen des de l’equip de Díaz i l’entorn del portaveu del PSOE al Congrés, Héctor Gómez.

La lectura que extreu la direcció socialista és que la postura de partida dels grups «no és pura escenificació», sinó convenciment. «S’ha de deixar que madurin les coses –assenyalaven aquest dijous amb preocupació des de la direcció socialista–. Però sí que creiem que s’ha de treballar molt l’acord i posar sobre la taula alguna cosa. No canviaran de criteri a canvi de res. Necessiten una sortida». ¿I quina? Una alternativa, expliquen, seria la tramitació del decret com a projecte de llei, cosa que permetria que als grups introduir esmenes, o bé negociar canvis en altres iniciatives, com es va fer amb els Pressupostos, que ERC va desbloquejar quan va obtenir garanties de protecció de les llengües cooficials en la llei audiovisual.

Davant les dificultats que troben amb els socis de legislatura, al PSOE miren a Ciutadans. El president no va tancar la porta a cap grup en la seva compareixença de dimecres, i va afirmar que la reforma és «equilibrada», «transcendeix les ideologies» i «hauria de representar totes les formacions polítiques». No hi ha una negociació oberta amb els taronges, només contactes «informals» amb el portaveu al Congrés, Edmundo Bal. «Són dels que creiem que poden cedir, tot i que per ara prioritzem els grups de la investidura», reconeixen en la direcció parlamentària, que al seu torn parla constantment amb la cúpula morada a la Cambra baixa i amb l’Executiu.

Cs va ser clau per a Sánchez en les últimes pròrrogues de l’estat d’alarma: van tirar endavant amb el seu vot i el del PNB, una alternativa avui més complexa: la consolidació de l’entesa parlamentària amb ERC, el PNB i Bildu ha anat en paral·lel a l’allunyament del Govern cap als taronges, cada cop més diluïts. Amb els seus nou diputats, a més, no n’hi ha prou per si mateixos i podrien tirar enrere altres formacions petites. Però aquesta via no està tancada per al PSOE. Per als PGE del 2021, el PSOE va buscar Cs, però aquesta via, rebutjada per Pablo Iglesias, va embarrancar.

«Els apedreguen»

A la Moncloa, així mateix, no descarten «cap recolzament, cap grup», i insisteixen que, per molt que ara s’aferrin al no, els partits s’acabaran movent, perquè «no poden rebutjar una reforma laboral avalada pels sindicats i els empresaris». «El temps farà la seva feina», apunten. «És difícil com tots els decrets lleis que portem a convalidació, com va passar també amb els Pressupostos del 2022. Haurem de treballar cada recolzament amb més dedicació si és possible i serem molt convincents. Els agents socials també seran aliats», indica una ministra socialista de l’àrea econòmica, que remata que la «clau» per atraure el PNB poden ser «els empresaris bascos». Antonio Garamendi, cap de la CEOE, «és basc i els coneix molt bé», afegeix.

«Paciència, no ens queda més remei», recepten també fonts molt pròximes a Díaz. En l’entorn de la vicepresidenta segona i ministra de Treball creuen també que els socis acabaran cedint, com va passar amb la llei rider, a què s’oposaven inicialment. El decret es va tramitar com a projecte de llei i al final va sortir aprovat sense canvis. L’alternativa, recorden, és tornar a la legislació del PP. «No poden deixar caure aquesta norma. Que expliquin als treballadors de Catalunya que ho fan –afirmen respecte ERC–: els apedreguen. ¿Li dirà Pere Aragonès als seus treballadors públics que poden ser acomiadats després d’haver aprovat una oposició, quan queda derogat amb aquest decret?». També recorden als republicans que van votar a favor de la investidura de Sánchez el 2020 «sabent que l’acord amb UP no incloïa ni tocar l’acomiadament ni els salaris de tramitació».

Respecte a la prelació dels convenis autonòmics, des de Treball no apunten quina pot ser la fórmula que satisfaci el PNB i Bildu, però sí que adverteixen que no es van deixar continguts oberts en la negociació amb la patronal i els sindicats per després utilitzar aquesta peça en les converses amb els grups: «Mai es fa això». Díaz, igual que Sánchez, no és partidària de canvis substancials. «La vocació és que la reforma es mantingui com està», va afirmar dimarts, després de l’aprovació del decret pel Consell de Ministres.

«La clau del diàleg social és respectar el que s’ha treballat, i hem estat negociant nou mesos», insistien aquest dijous des del cercle de la vicepresidenta. Ho va explicitar el president del grup morat aquest dijous en una entrevista amb Europa Press, en un clar avís als socis: «Hi ha un risc real que la CEOE surti de l’acord i aquest és l’escenari que vol el PP». «Que la CEOE hi sigui és clau per al país i per rebentar el PP», completen amb sinceritat fonts pròximes a la titular de Treball.

Aval de la FAES a l’estratègia de la CEOE

Des d’Unides Podem tampoc diuen rotundament no a Cs, però entenen que la seva posició és estratègica. És a dir, que el partit d’Inés Arrimadas «no comparteix» el decret, però veu l’oportunitat de diferenciar-se del PP i Vox, que han anunciat el seu vot en contra, i de representar la veu «dels empresaris assenyats». «Aquesta norma és difícil per ells. En l’acord que van firmar amb el PSOE [el 2016] defensaven la motxilla austríaca i apujar l'SMI un 1% i ells defensen el contracte únic i abaixar les indemnitzacions per acomiadament. No ens creiem que vulguin acostar-s’hi». Addueixen que en la llei rider es pensava que donarien el sí perquè «la CEOE ho va intentar», i al final van votar en contra. «La prioritat són els socis», conclouen, «i una cosa és que Cs decideixi recolzar i una altra que comptem amb aquests vots per renunciar a altres».

La formació taronja, com explicava ‘El Periódico de España’, s’obre a recolzar el text si no s’introdueixen les modificacions que demanen els socis d’esquerra de l’Executiu, i entenen que la postura més complicada la té el PP, perquè la reforma del bipartit no desmunta «cap aspecte significatiu» de la llei del 2012.

Notícies relacionades

Héctor Gómez: «No ens tanquem a modificar el decret de la mascareta per arribar a un acord amb els grups»

Així van ser els 10 mesos i les últimes 24 hores en què es va pactar la reforma laboral

«Els empresaris s’han trobat amb una dreta a la qual no influeixen», analitzen al PSOE. Des del partit, per recalcar la «incongruència» de Pablo Casado, es remeten al comunicat de la FAES, la fundació de José María Aznar, que recolza l’estratègia de la CEOE de «limitar el mal» i admet que la norma «consolida» la legislació del PP del 2012.

Les converses s’aturaran pels últims dies del Nadal. Després s’acceleraran, i el resultat, actualment, continua sent incert.