La figura política de l’any que ve

L’‘Espanya Buidada’ emergeix i mou el tauler polític del 2022

Associacions de les províncies despoblades tenen en Castella i Lleó la primera prova de la seva influència i el seu primer termòmetre electoral
El PP i el PSOE es posen en alerta en vista d’aquest moviment i intenten frenar l’avenç d’aquestes formacions de cara a la pròxima ronda de comicis

EFE / MARISCAL

«O ens presentem a les eleccions o desapareixem». Amb aquesta afirmació en ment, l’‘Espanya Buidada’ va prendre la decisió de presentar-se als pròxims comicis. Entre els murs del monestir de San Miguel de la Victoria, a 3 quilòmetres del poble de Conca de Priego –no arriba als 900 habitants malgrat haver vorejat els 3.000 en la dècada dels 40–, més de 70 associacions de les províncies despoblades es van marcar al setembre l’objectiu d’arribar a les institucions. Les locals, autonòmiques i nacionals. L’anunci va fer vibrar el tauler polític. Encara lleument. Però des d’aleshores, la contundència de l’‘Espanya Buidada’ ha intensificat la magnitud de les tremolors i comença a ser determinant a l’agenda política del 2022. Fins al punt que la primera cita electoral d’aquest any és, en part, fruit de la seva irrupció. Alfonso Fernández Mañueco va avançar les eleccions a Castella i Lleó –paradigma de l’Espanya despoblada– al 13 de febrer per agafar amb el peu canviat i encara en construcció l’eina de l’‘Espanya Buidada’.

Finals de gener, a tot estirar a començaments de febrer, era l’horitzó temporal que els moviments ciutadans de l’Espanya Buidada es van marcar el setembre per posar en marxa la plataforma amb què presentar-se a les eleccions. El coordinador d’aquesta eina, Antonio Saz, explica en conversa amb EL PERIÓDICO que estudiaven un avenç electoral, però això no ha evitat que la decisió de Fernández Mañueco els hagi fet «treballar més intensament» per arribar als comicis.

Sòria ¡Ja! –abanderada de la província més despoblada d’Espanya, amb 8,6 habitants per quilòmetre quadrat– va ser la primera en anunciar tindran papereta en les eleccions. En els últims dies s’ha confirmat que també es presentaran a Burgos, Palència i Salamanca. «Hi ha territoris a què no els queda gaire temps», afirma Saz per explicar aquest pas endavant de, ara per ara, quatre províncies castellanolleoneses. La plataforma està en construcció en una altra vintena de territoris –la vista també està posada en un altre possible avenç a Andalusia–, i fins i tot s’estudia presentar candidatures a Madrid o Barcelona.

Buscar la unitat

El portaveu de Lleó Rugeix, Sergio González, assenyala que aquests moviments convertits en nous actors polítics sorgeixen «en vista del passotisme» dels partits tradicionals, que només acudeixen a l’Espanya buidada a fer-se fotos en campanya electoral: «Queden molt bé de cara a la galeria». No obstant, aquest lleonès que viu en un petit poble de 70 habitants assenyala que la despoblació és una «qüestió política» per la qual mereix «donar un cop a la taula» i portar les seves propostes fins a les institucions.

«Ens vam adonar que Terol Existeix havia aconseguit molt més amb un diputat que amb 30 anys de moviments socials», afirma el portaveu de Levanta Jaén, Javier Saigner. Per a aquest nou ‘polític’ que treballa en la construcció de l’eina de l’‘Espanya Buidada’ com a «voluntari», fins ara cada territori treballava i lluitava de forma independent. «Ens anàvem acontentant amb engrunes», diu.

El canvi que intenten operar és unir forces. «Totes les regions tenim unes reivindicacions comunes i ha resultat molt fàcil posar-se d’acord», afirma el portaveu d’Extremadura Buidada, Fernando Pulido, per a qui el moviment ciutadà de què neixen ja és «prou madur» per fer el salt a l’arena política. De moment, prop de 70 associacions han desenvolupat un nou Model de Desenvolupament amb 101 mesures.

Adversaris preparats

De moment, i a falta del primer termòmetre electoral de Castella i Lleó, la sensació que hi ha entre els organitzadors de l’‘Espanya Buidada’ és que el seu missatge està calant. I que els partits tradicionals es comencen a inquietar. «La gent està farta d’esquerres i dretes», afirma González des de la muntanya lleonesa. Saigner coincideix amb el diagnòstic i assegura que al PP i al PSOE «estan nerviosos» després d’observar el recolzament ciutadà que comencen a tenir els moviments de l’Espanya despoblada.

«L’únic que els fa mal són les butaques», diu Saigner, que ha detectat com en els últims mesos socialistes i populars han començat a parlar de l’Espanya buidada. Pulido recalca que els comencen a veure com a «competidors seriosos» i que una bona prova d’això és que estan començant a rebre «acusacions molt infundades permanentment des de tots els partits».

Notícies relacionades

El PP està pregonant que aquestes formacions estan encoratjades pel PSOE. Els socialistes, d’altra banda, preparen una campanya electoral en què la mateixa direcció nacional es bolqui per complet i confien a treure rèdit a les mesures que estan engegant des del Govern de coalició.

Quan se’ls pregunta, tots tres engeguen a rodar aquestes acusacions i defensen que «són moviments del territori» en què hi ha «gent de tota mena d’ideologies». «Amb un objectiu comú no fa falta una ideologia concreta», afirma Saigner. Saz, d’altra banda, prefereix expressar-ho d’una altra manera: «Sí que tenim ideologia, la lluita contra la despoblació i la recerca del reequilibri territorial».