Mañueco no és Ayuso | Videocomentari de Verónica Fumanal

Els orígens

L’origen de la decisió de Díaz Ayuso és previ a la frustrada moció de censura de Múrcia. La mala relació amb Ignacio Aguado, que no amb tots els membres de Ciutadans del seu anterior Executiu (i si no vegin el ‘cas Rivera de la Cruz’) feia que la situació fos insostenible. Diferents criteris i, sobretot, faltes de lleialtat mútues feien que aquest matrimoni de conveniència fos cada vegada més tediós per a la presidenta.

Però, com es diu popularment, un no ve a la política a fer amics, així que faltava el perquè públic, i la moció de censura de Múrcia el va proporcionar. Es pot recordar que Díaz Ayuso va prendre la decisió en contra del criteri de Pablo Casado, una cosa que va poder ser l’origen de la guerra interna que ara experimenten.

No obstant, l’origen de la decisió de Mañueco és ben diferent. La relació amb Francisco Igea i amb Ciutadans sempre havia sigut exemplar. Tant és així que Arrimadas va anar a segellar la fortalesa dels acords PP-Cs amb Mañueco el dia després que Ayuso convoqués eleccions, una cosa que, d’alguna manera, restava credibilitat a la madrilenya.

A més, a la primavera comença el calendari judicial horribilis per al PP de Castella i Lleó, amb tres casos oberts: el ‘Perla Negra’ (un ‘pelotazo’ urbanístic), pel qual compareix l’expresident de la Junta; la trama eòlica (comissions il·legals) d’exconsellers del PP; i el ‘cas Mañueco’ (finançament il·legal), pel que estan imputats membres del partit i el mateix PP de Salamanca.

Finalment, a Casado li interessa seguir pedalant el canvi de cicle amb una victòria de què es pugui apropiar, així que les ordres de Gènova van ser clares i així ho va prometre Teodoro García Egea un dia abans de la convocatòria: «El PP guanyarà totes les eleccions que se celebrin a partir d’ara».

Els temps

Els temps d’una i una altra convocatòria són absolutament desiguals. A la Comunitat de Madrid es van celebrar de forma anticipada quan encara quedaven dos anys de legislatura i just mentre es va anunciar la moció de Múrcia.

No obstant, a Castella i Lleó, els arguments esgrimits per Mañueco al mig de la sisena onada d’òmicron no tenen un relat públic consistent. Cs ha demostrat ser un soci lleial i els pressupostos es podien prorrogar. És més, el relat autonòmic és tan inconsistent que l’argument de vot és nacional: «El nostre adversari és el sanchisme». Segons la meva opinió, una estratègia bastant matussera que reforça el marc del relat nacional, és a dir, que aquesta campanya és el primer temps del partit Sánchez-Casado.

Els propòsits

Finalment, els propòsits. L’objectiu de Díaz Ayuso era governar en solitari, així ho va explicar, i era evident que es volia venjar d’Aguado i Cs deixant-los com a extraparlamentaris. Si les dades demoscòpiques que gestionaven a la Puerta del Sol no haguessin sigut concloents sobre aquest aspecte, dubto molt que s’haguessin convocat eleccions anticipades. Però el cas és que Aguado i Cs havien deixat de ser el partit modern de la dreta per ser el partit crossa, que no és gens suggerent.

Notícies relacionades

Vicepresident Vox | El videocomentario de Verónica Fumanal

L’onada del negacionisme sotja Espanya | El videocomentari de Verónica Fumanal

No obstant, Mañueco és un mitjà per a un final, el fet que Casado pugui enarborar una victòria pròpia, perquè la d’Ayuso mai ho va ser. És més, ara intenta desmerèixer el triomf de la madrilenya dient en el seu balanç anual que va ser una conseqüència de la frustrada operació murciana.

L’estratègia d’Ayuso va ser audaç, dissenyada per carregar-se el seu adversari principal i governar en solitari. En l’estratègia de Casado a través de Mañueco, és matussera la utilització de l’estabilitat d’una comunitat autònoma per intentar soscavar el Govern central. A la primera li va sortir bé. Veurem si els castellans i lleonesos aplaudeixen el tacticisme del PP.