▾ .com .cat
Política
El PSOE demanarà a Batet que habiliti el gener per aprovar al més aviat possible set noves lleis

Inici del 2022 al Congrés

El PSOE demanarà a Batet que habiliti el gener per aprovar al més aviat possible set noves lleis

La llei de garantia de la llibertat sexual, la llei de telecomunicacions, la derogació de la ‘llei mordassa’ i la reforma laboral: els objectius legislatius d’un PSOE que vol anar de pressa amb l’agenda i complir així les instruccions del president

El PSOE demanarà a Batet que habiliti el gener per aprovar al més aviat possible set noves lleis
9
Es llegeix en minuts
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Males notícies per al costum parlamentari. El gener, mes tradicionalment tranquil, deixarà de ser-ho el 2022. El PSOE es dirigirà a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, perquè permeti que hi hagi feina en comissions i en ponències, segons han informat a ‘El Periódico de España’, diari pertanyent al mateix grup editorial que aquest mitjà, fonts del grup socialista. La idea consisteix a avançar en la redacció de set noves lleis per aprovar-les quan es reprengui el calendari de sessions del Congrés, a partir del febrer.

D’aquestes set, sis ja han fet algun pas de tràmit parlamentari. Són la nova llei de seguretat que acabi amb la ‘llei mordassa’, la ‘llei Zerolo’ sobre igualtat de tracte, la llei del ‘només sí és sí’ sobre garantia de llibertat sexual, la llei de telecomunicacions, la llei de fons de sostenibilitat elèctrica i la d’emissions de CO2 al mercat. I s’hi sumarà la reforma laboral, actualment un decret, i per tant, pendent que el ple de la Cambra decideixi si el convalida o deroga i si, en el cas que sigui validat, l’aborda com a projecte legislatiu susceptible de rebre modificacions.

Més lluny es divisen dues normatives fonamentals per al Govern, la llei audiovisual i la de memòria democràtica. La segona és la que es preveu més tempestuosa, ja que cap dels grups aliats amb el PSOE i Unides Podem està d’acord amb la redacció actual, ni tan sols amb les esmenes conjuntes que han registrat els socis de la coalició. Aquí passa una cosa semblant a la reforma laboral, el contingut de la qual ha despertat més protestes que beneplàcits. El nivell de negociació es tornarà molt exigent per als ministres de Pedro Sánchez.

«Un temps trepidant»

El Govern ha acabat el 2021 amb bones sensacions. Per alguna raó, fins i tot els punts negres de l’actualitat sembla que no susciten gaire preocupació. Els arguments que desgranen les fonts socialistes tenen a veure amb el context internacional i amb el caràcter conjuntural dels problemes. Si la llum viu en preus màxims, és per la situació del mercat a escala mundial. Si les xifres macro de l’economia es contrauen, és per l’«extraordinària incertesa global», en paraules del president (roda de premsa del 29 de desembre). Tots dos remetran amb el temps.

Sánchez va afirmar en la seva compareixença de balanç de l’any 2021 que el seu Govern havia aconseguit alleujar els durs efectes circumstancials de la pandèmia gràcies a una sèrie de «polítiques de renda». D’una banda, els ertos i les seves pròrrogues, ja que han preservat un sòl d’ocupació que en un context de salut pública tan delicat possiblement s’hauria enfonsat; i, de l’altra, iniciatives com l’Ingrés Mínim Vital i el Salari Mínim Interprofessional, que han reforçat l’anomenat «escut social». Espanya va comptar a finals de novembre amb 20 milions de persones ocupades, una xifra que no es veia en les estadístiques des del 2008. El president n’està orgullós.

El secretari general del PSOE s’assembla en moltes coses al seu antecessor, Mariano Rajoy, i és possible que en sigui conscient. Una, potser la més important, és la seva obstinació per construir una narrativa concreta sobre la gestió. Les prioritats dels mitjans de comunicació no coincideixen gairebé mai amb les seves. Aquesta obcecació per instal·lar un relat d’èxits el porta, de vegades, a mostrar-se distant.

La roda de premsa de dimecres en va ser un exemple, sobretot quan va exhibir un gràfic sobre el preu de la llum amb què va voler explicar que les mesures del seu Govern estaven fent efecte. La seva versió va xocar amb la realitat, com va posar de manifest l’índex avançat de l’IPC publicat l’endemà, el màxim en 30 anys precisament pels números rècord de la factura elèctrica.

Però, segons reconeixen dirigents del seu partit, gairebé res el farà fora del seu camí, que és l’«impuls reformista». Les declaracions més interessants de Sánchez són les que esquiven els titulars, però són les que el retraten. Dimecres passat, en la solemnitat de la Moncloa, va assegurar: «Hem de ser conscients que totes les nacions, des d’avui fins al 2030, tots els països del món, establirem les bases del nostre progrés econòmic i del nostre benestar. El que no fem avui, demà pot ser tard. Ens ha tocat viure un temps trepidant i transcendent».

En conseqüència, superada l’aturada econòmica que van provocar les primeres onades de la pandèmia, amb els diners europeus (10.000 milions d’euros han aterrat ja al Tresor) a mans espanyoles, toca accelerar «l’impuls reformista». La primera fase va incloure la llei de canvi climàtic, la nova llei de Formació Professional, la de l’Ingrés Mínim Vital, l’SMI, la nova llei educativa, la llei d’eutanàsia, la renovació del Pacte d’Estat contra la violència masclista... Ara toca la segona, i no hi ha temps per perdre, ha transmès el PSOE.

L’òmicron i la reforma laboral

El portaveu del grup socialista en el Congrés, Héctor Gómez, ha culminat el cicle d’adaptació al càrrec després de rellevar Adriana Lastra. Les seves jornades són maratonianes. Després de completar la ronda de contactes amb tots els altres homòlegs, generalment en trobades cara a cara, en privat, n’ha iniciat una amb els ministres. Bé al seu despatx del Congrés, bé en els dels ministeri, ha vist ja Teresa Ribera, Pilar Alegría i Diana Morant. A més, parla cada dia amb Félix Bolaños, el titular de Presidència i Relacions amb les Corts.

La comesa que té per portar a terme és majúscula. En coordinació amb el mateix Bolaños, el secretari d’Estat Rafael Simancas, Lastra i els integrants del Govern, intentarà que els projectes legislatius tirin endavant entre un embolic de reticències. La interlocució amb Unides Podem està funcionant, sobretot entre els números dos dels grups, Rafi Crespin i Txema Guijarro, fet que neutralitza potencials diferències. Els reptes negociadors són en ERC, el PNB, i EH Bildu. Els 24 diputats que sumen aquests tres grups tenen la clau. En menor mesura, Més País, el BNG, Compromís, el PDeCAT i PRC.

Per anar guanyant temps, el PSOE es dirigirà a la presidenta del Congrés perquè habiliti el gener i puguin treballar certes comissions parlamentàries, indiquen fonts socialistes. En la Presidència de la Cambra no han rebut res, però donen per fet que arribarà la petició en pròxims dies, apunten en l’entorn de Batet.

El gener, mes inhàbil per ser entre períodes de sessions, sol resoldre’s mitjançant la Diputació Permanent. La presidenta n’haurà de convocar una per tramitar sol·licituds de compareixença i altres debats que es poden concloure sense participació del ple. No obstant, n’haurà de convocar un perquè decrets com el de les mascaretes, i sobretot, el de la reforma laboral, necessiten convalidació o derogació abans que passin 30 dies des que es van publicar en el BOE. L’última setmana de gener, per tant, ple al Congrés.

Per quan arribi aquell dia, el Govern vol tenir assegurades tres coses: que el decret de les mascaretes, així com altres que arribin amb més mesures sanitàries («inevitablement n’hi haurà, a causa de l’evolució de l’onada de l’òmicron», auguren les fonts socialistes), siguin convalidats i no suposin, per tant, un cop polític; que el decret de la reforma laboral sigui també validat i que, si aquest es tramita com a projecte de llei, es trobi prou parlat amb els grups parlamentaris de manera que el Govern pugui presagiar una negociació pacífica. És sabut que els socis parlamentaris hi estan en contra ara mateix.

Les altres lleis

El PSOE vol donar impuls a dues lleis socials fonamentals per al president, la llei d’igualtat de tracte i contra la discriminació, ‘la llei Zerolo’, i la de garantia de llibertat sexual, més coneguda com del ‘només sí és sí’. La primera, de segell socialista, va causar enganxades amb Unides Podem; la segona, de gestació molt llarga al Govern per les diferències que van tenir els ministeris d’Igualtat, Justícia i Presidència, sembla ara una aposta conjunta. Seran prioritàries, i per això, les ponències o es crearan o avançaran amb velocitat al gener. La ‘llei trans’, a priori, espera una tercera fase de l’impuls legislatiu.

La Comissió amb més càrrega de treball serà la d’Afers Econòmics i Transformació Digital, que presideix un diputat del PP, Celso Delgado. La urgència està posada en la nova Llei de Telecomunicacions, si bé, abans de posar fi a les pròrrogues dels terminis d’esmenes, el Departament que dirigeix Nadia Calviño i els grups socialista i d’Unides Podem buscaran acords conjunts durant el primer mes del 2022.

Aquesta norma, que estimularà la propagació de tecnologia 5G pel país, és seguida molt de prop per Movistar, Vodafone i Orange, i no només perquè els posi un marc legislatiu al negoci, sinó perquè està en joc la taxa que paguen per al finançament de RTVE. Després, es produirà la tramitació de la llei audiovisual, i en paral·lel, o més endavant, la de creació d’empreses.

Una altra Comissió que tindrà un primer trimestre del 2022 enfeinat serà la de Transició Ecològica, que presideix el representant d’Unides Podem, Juantxo López de Uralde. Acabat el procés de la nova llei de residus, a la qual van conferir màxima rellevància pels terminis que va exigir la UE i per la preferència de les polítiques mediambientals del Govern, els membres de la Comissió treballaran en la llei per a la creació del Fons de Sostenibilitat Elèctrica i en la de la retribució de les emissions de CO2. Totes dues estan concebudes per reduir el preu de la llum. És òbvia la transcendència que l’Executiu vol donar a totes dues.

Notícies relacionades

La derogació definitiva de la ‘llei mordassa’ és una altra norma de màxima prioritat pel que té de simbòlic. Igual com la reforma laboral del Govern de Mariano Rajoy, les forces polítiques d’esquerres veuen en aquesta una representació diàfana del que va ser «la contrareforma» dels populars, en paraules de Pedro Sánchez. La ponència, al si de la Comissió d’Interior, intentarà conciliar les esmenes conjuntes pactades pel PSOE i Unides Podem amb les reivindicacions d’ERC i EH Bildu, que volen més ambició. Tot i que hi haurà debats espinosos, especialment pel que fa a devolucions en calent, no s’entreveuen focus de rebel·lió entre els aliats parlamentaris del Govern.

La reforma laboral seran figues d’un altre paner.

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
  2. Tres hores que van canviar el Barça
  3. El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
  4. Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
  5. El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes