‘Fact check’ a dos anys del Govern: 9 deures pendents del PSOE i Podem

L’Executiu de coalició podria fer un pas important en el compliment del seu programa de coalició en les pròximes setmanes si el Congrés avala la reforma laboral que han pactat amb patronal i sindicats. Tot i que respon a la majoria dels compromisos adquirits per socialistes i morats, Yolanda Díaz s’ha deixat al tinter la limitació de la capacitat de les empreses de modificar substancialment les condicions del contracte, així com la revisió dels mecanismes perquè les empreses es despengin dels convenis per causes econòmiques greus.

De cara als dos pròxims anys, l’Executiu haurà de continuar apujant el salari mínim interprofessional (SMI) fins als 1.050 euros per complir la seva promesa que arribi al 60% del salari mitjà. A més, queda pendent iniciar la negociació per redactar el nou estatut dels treballadors i l’estatut del becari. 

L’aprovació de la LOMLOE, la coneguda com a ‘llei Celaá’, va permetre al Govern donar per complerts gran part dels seus compromisos amb l’educació. No obstant, encara tenen per endavant dos importants reptes: reduir la ràtio d’alumnes per professor en l’educació pública i garantir la universalitat de l’educació de 0 a 3 anys. De moment, l’Executiu està incrementant els fons que concedeix a les autonomies per aconseguir-ho a través dels Pressupostos Generals de l’Estat. 

El nou ministre d’Universitat, Joan Subirats, haurà d’aprovar la llei orgànica del sistema universitari i la llei de convivència universitària, totes dues redactades pel seu predecessor Manuel Castells, i treballar per millorar les condicions del professorat. Una tasca similar té la ministra de Ciència, Diana Morant, amb la situació del personal docent investigador. A més, ha de presentar la llei de la ciència.

Després de gairebé dos anys de pandèmia, el Govern reivindica que els Pressupostos Generals de l’Estat destinen un 7% del PIB a Sanitat, com van prometre. No obstant, el coronavirus ha dificultat la posada en marxa d’altres de les mesures plasmades en l’acord de coalició: l’eliminació dels copagaments, la introducció de l’atenció a la salut bucodental a la cartera de serveis de la sanitat pública o el blindatge del sistema de salut per evitar futures privatitzacions. L’Executiu, en el seu informe semestral, assegura que estan iniciades les tasques per donar compliment a tots els compromisos, tot i que algunes en una fase molt inicial. 

L’acord recull també la implementació d’un programa específic per aconseguir el retorn dels professionals sanitaris que van emigrar fora d’Espanya per treballar. Malgrat la delicada situació actual, aquesta iniciativa no s’ha posat en marxa.

On més problemes té el Govern de coalició és en l’apartat de l’acord relatiu a «nous drets i memòria democràtica». L’Executiu ha portat al Congrés la nova llei de memòria democràtica, que, entre altres coses, il·legalitzava la Fundació Francisco Franco. No obstant, no compta amb el suport dels seus socis per aprovar-la, que exigeixen mesures més ambicioses. Tampoc ha derogat la coneguda com a ‘llei mordassa’, que va aprovar el PP el 2015, malgrat que el pacte mencionava que es faria «al més aviat possible». El PSOE i Unides Podem ja han pactat un nou text.

D’altra banda, els treballs per reformar el sistema electoral i que aquest resulti més proporcional estan encara en una fase molt inicial i, de moment, no s’ha iniciat el procés per redactar una llei sobre llibertat de consciència que garanteixi la laïcitat de l’Estat i la seva neutralitat davant totes les confessions religioses.

L’anomenada llei del ‘només sí és sí’ es debatrà les pròximes setmanes al Congrés dels Diputats. El mateix ocorrerà amb la llei d’igualtat de tracte o ‘llei Zerolo’. Si les dues normes prosperen –tot apunta que serà així–, el Govern farà un pas rellevant en el seu compromís amb el feminisme. Tot i així, tindrà pendent impulsar l’avantprojecte de llei trans i LGTBI, que espera el vistiplau definitiu del Consell de Ministres.

A més, queda per endavant la redacció d’una llei integral contra el tràfic de dones amb finalitats d’explotació; facilitar que els permisos de paternitat no hagin de ser simultanis, o actuar contra les agències que ofereixen ventres de lloguer. Un altre dels compromisos del Govern va ser desactivar la ‘taxa rosa’, la diferència de preu d’un producte depenent de si va destinat a un home o a una dona.

La fiscalitat ha sigut un dels principals punts de desacord entre el PSOE i Unides Podem. L’acord de coalició recull el compromís d’incrementar l’IRPF en dos punts a les rendes superiors a 130.000 euros i quatre a les que superin els 300.000 euros. A més, estableix que s’estudiarà la fiscalitat de les grans fortunes. De moment, només s’ha incrementat dos punts a les rendes que superen els 300.000. Els morats van exigir implementar més mesures el 2021, però els socialistes han preferit deixar-ho per més endavant.

Una altra promesa va ser rebaixar l’IVA dels productes d’higiene femenina i el dels serveis veterinaris. No obstant, de moment, el Govern ha rebutjat implementar les dues mesures. Tots els seus socis parlamentaris van registrar esmenes als Pressupostos per al 2022 amb la intenció de reduir l’IVA en els dos casos al 4%, però l’Executiu s’hi va negar.

Des de l’arrencada de la legislatura, la relació amb el Govern de Catalunya ha sigut un dels deures principals del Govern de coalició. En el resum executiu que va oferir la Moncloa fa una setmana es recollia el compromís, de moment sense complir, de reunir cada sis mesos la taula de diàleg. Durant aquesta legislatura tan sols s’ha convocat una vegada, conseqüència, en part, de la pandèmia i de les eleccions a Catalunya. Està pendent també el traspàs de competències a la Generalitat de la formació sanitària especialitzada, el salvament marítim o l’execució de la legislació laboral. 

Un altre dels reptes que haurà d’encarar l’Executiu és acordar amb les comunitats un nou model de finançament autonòmic que reemplaci l’actual, que fa set anys que està caducat. De moment, el Govern ha remès a les autonomies una proposta de població ajustada per calcular el repartiment de recursos. 

Una de les principals reivindicacions que arriben des del món de la cultura des de fa anys és la necessitat de millorar l’Estatut de l’Artista. Primer José Manuel Rodríguez Uribes i ara Miquel Iceta, al capdavant del Ministeri de Cultura, han assegurat estar treballant en aquesta matèria. De moment només s’han fet algunes reunions, però l’actual ministre va assegurar a finals de desembre que el 2022 hi haurà un esborrany per debatre amb el sector i poder reformar l’actual text que es va redactar el 1985. 

La d’esports és una de les assignatures pendents del Govern. Ja en l’acord de coalició tan sols es recollien un parell de compromisos, els quals encara no s’han complert. Està pendent de debat en el Congrés la llei de l’esport que fixarà un model d’esport espanyol. A més, l’avantprojecte de llei trans i LGTBI recollirà mesures per evitar la discriminació dels dos col·lectius.

En la seva última compareixença del 2021, Sánchez va donar per complert el seu compromís que les llars pagaran el mateix per l’electricitat que el 2018, descomptant l’IPC. El cap de l’Executiu va assegurar que les mesures impulsades pel Govern han resultat efectives, malgrat que va reconèixer que algunes llars sí que han pagat «una mica més». Per continuar reduint el cost de la llum i complir l’acord de coalició, l’Executiu ha de reformar el mercat elèctric i el projecte de llei pel qual s’actua sobre les emissions de CO₂ no emès. 

A més, la coalició es va comprometre a impulsar una llei de mobilitat sostenible que, de moment, no ha arribat al Consell de Ministres, i una altra norma per evitar els plàstics d’un sol ús. Un altre dels temes candents en els quals treballa el Govern és en la reforma del model de peatges amb l’objectiu de «garantir-ne la sostenibilitat i l’ús eficient».