El Parlament retallarà la subvenció als partits que no expulsin diputats acusats d’assetjament sexual

El document, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, proposa un marc d’actuació ampli per gestionar conductes d’assetjament sexual per raó de sexe, orientació sexual o identitat de gènere amb la finalitat de suprimir-les de la vida parlamentària, i fixa sancions en cas de corroborar-se els fets denunciats. En el cas de càrrecs electes, la capacitat de sanció és limitada, ja que només se’ls exclouria de les «designacions i delegacions» que no estan cobertes pel dret a l’exercici d’un càrrec públic, que està blindat per llei.

A la pràctica, això es tradueix en el fet que el parlamentari no perdrà la seva acta per un cas de violència masclista denunciat portes endins, i només veuria minvat el seu sou si se’l retirés d’aquelles responsabilitats afegides, com les presidències o representacions de grups o comissions, que es remuneren mitjançant un plus. Sí que quedarà afectat el grup parlamentari en cas que no actuï i es negui a expulsar-lo de les seves files, perquè allà veurà retallada la seva subvenció. Una altra cosa és tot el que queda denunciat per la via penal, ja que si es detecten indicis de delicte contemplats en el Codi Penal, estan obligats a comunicar-ho al Ministeri Fiscal perquè indagui.

Els comportaments que queden classificats en el protocol com a assetjament sexual es classifiquen segons la intensitat i van des de l’ús d’un llenguatge amb contingut sexual ofensiu, invitacions impúdiques o comprometedores fins a l’abús o l’agressió sexual. L’actuació es fa extensible a les xarxes socials o qualsevol contacte mediàtic dins i fora de l’horari laboral, no només als contactes presencials, igual com incumbeix el personal administratiu, els assessors dels grups parlamentaris, periodistes i visitants, més enllà dels que van ser elegits a les urnes.

De fet, l’aplicació d’aquest protocol preval sobre les guies que puguin tenir a nivell intern els partits amb representació a la Cambra catalana. Paral·lelament, s’ha impulsat un altre protocol específic sobre l’assetjament psicològic en l’administració del Parlament.

De la denúncia a la sanció

Qualsevol persona que tingui coneixement d’una situació d’assetjament sexual –sempre que la víctima no s’oposi explícitament– pot activar l’alarma. La sol·licitud d’intervenció arriba a l’Oficina d’Igualtat i, seguint la més estricta confidencialitat, s’obre una investigació que no es pot demorar més de dos mesos i en la qual es posa a disposició de la víctima una atenció psicològica externa i especialitzada.

La Comissió d’Abordatge de les Situacions d’Assetjament, formada per un mínim de tres professionals en psicologia, criminologia i dret especialitzats en gènere (contractats com a mínim durant un any); s’encarrega de portar a terme la investigació amb entrevistes a les parts afectades i a la recerca de proves que corroborin els fets anotats. La Secretaria General és l’òrgan que proposa la sanció quan hi ha fets provats i l’eleva a la Mesa del Parlament, que actua com a òrgan sancionador.

Aquesta pot actuar fins i tot de manera preventiva, mentre es porta a terme la investigació, excloent els diputats implicats «de totes les designacions i delegacions que no estan cobertes pel ‘ius in officium’ [dret a accedir a càrrecs i oficis públics], però, si es confirma el cas denunciat, ha de retirar del grup parlamentari «la part de la subvenció que li toca en funció d’aquest diputat» i «limitar els mitjans materials i els locals als quals té accés» l’electe, si no el dona de baixa directament.

Notícies relacionades

Carla Vall: «Els protocols contra l'assetjament no poden suplir el dret penal»

Les terceres primàries de Lobato

Els diputats que deixin de pertànyer a un grup, és a dir, que passin a ser adscrits, perden els llocs que ocupaven als òrgans del Parlament. Pel que fa a les sancions al personal laboral, als periodistes i visitants, poden ser vetats de la Cambra catalana entre sis mesos i cinc anys, segons la gravetat del succeït.

Falta per veure quin serà el recorregut d’aquest pla i si els grups parlamentaris se’l fan seu i l’assumeixen com a propi. L’extrema dreta ja es va negar al març a firmar la declaració contra l’assetjament sexual i psicològic ideat a fi de promoure la igualtat «efectiva» d’homes i dones i la no discriminació del col·lectiu LGBTI.