L’equador de la legislatura

Sánchez es blinda amb un equip més «compacte» i «coordinat» per al segon tram del mandat

El Govern i el PSOE es congratulen dels relleus dels últims mesos, clau, diuen, per eliminar el «soroll», greixar la maquinària i «controlar» el missatge
Les «disfuncions» amb Calvo, Redondo i Ábalos no existeixen, però alguns troben a faltar més rodatge del grup i un «gos de presa» que faci d’escuder

JOSÉ LUIS ROCA

Pedro Sánchez emprèn el viatge cap a la segona meitat de la legislatura més lliure d’equipatge. «Més segur» i amb l’equip que «vol tenir» en el Govern, el partit i el grup parlamentari. Surfejant les onades d’una coalició que ha sobreviscut al relleu del segon signant, Pablo Iglesias, i que, tot i que amb turbulències periòdiques, pretén arribar a port, a finals del 2023. El cap de l’Executiu i secretari general del PSOE afronta els últims 24 mesos (teòrics) de mandat amb dos processos electorals immediats, a Castella i Lleó i Andalusia, poc encoratjadors per al seu partit, i que seran l’avantsala de la gran competició de l’any següent: autonòmiques i municipals i les generals de colofó. La targeta de presentació de Sánchez serà, insisteixen els seus, la gestió, la «pluja fina» de la tasca de govern, a què ajuda una «coordinació» i una cohesió interna més grans. Dins el Gabinet, i entre la Moncloa i Ferraz i la direcció del Congrés.

Encara no han transcorregut ni sis mesos des que Sánchez va desencadenar la remodelació del seu Gabinet, amb una fondària inesperada. Va canviar el xassís del poder, al destituir la vicepresidenta primera, Carmen Calvo; el titular de Transports, José Luis Ábalos –també apartat del càrrec de secretari d’Organització del PSOE–, i el seu director de Gabinet, Iván Redondo. Va fer pujar la seva mà dreta, Félix Bolaños, com a titular de la Presidència i ‘vicepresident polític’ de facto. Va fer entrar cares noves, com les ministres Isabel Rodríguez, Pilar Alegría, Diana Morant i Raquel Sánchez. Va encomanar les regnes de la Moncloa a dos veterans fontaners socialistes amb qui va buscar exemplificar la reconciliació interna, Óscar López i Antonio Hernando.

El líder va confirmar Adriana Lastra com a número dos del partit, però li va desagregar la representació a la Cambra baixa, que va concedir al canari Héctor Gómez, i va col·locar Santos Cerdán en la direcció de l’aparell. I va continuar la cascada de relleus amb la confecció de la nova executiva socialista, en el 40è Congrés Federal, a l’octubre. Un cercle que es va tancar amb els conclaves autonòmics successius –tots ja celebrats, tret de l’asturià, ajornat per la covid del seu líder i president del Principat, Adrián Barbón– i amb el naixement de la nova agrupació de Madrid ciutat, una plaça clau per a la carrera electoral del 2023 i amb una cúpula que ja pilota Mercedes González, una dona de la seva estreta confiança.

Sánchez va sorprendre els seus companys al remoure el cor de la Moncloa. Calvo estava més amortitzada, però pocs pensaven que es podia desfer de Redondo i Ábalos. Oficialment, les causes mai van ser explicades, més enllà de la necessitat d’una renovació un cop passat el pitjor de la pandèmia. A l’extitular de Transports li van poder pesar els comentaris interns sobre una presumpta vida dissoluta, la difícil combinació de tasques orgàniques i institucionals, la seva sobreexposició mediàtica, la seva aparença de dirigent cansat.

El «gir a l’aparell» i la falta d’«audàcia»

Però ell i Calvo eren i són, com recorda una prominent ministra, «estimats» dins l’Executiu i el PSOE (i «se’ls agraeix la seva feina»), a diferència de què passava amb Redondo, rebutjat pel partit i tingut com un intrús, un agent extern amb l’obsessió de «posar-se medalles». Ell va perdre la batalla contra Bolaños per aconseguir Presidència, i des de la seva sortida de la Moncloa ha intentat fer valer la seva versió dels fets: que va ser Sánchez qui li va proposar ser ministre fins a tres ocasions i que no va voler perquè necessitava «parar». No ha parat de recalcar el «gir a l’aparell» emprès per Sánchez, la seva falta d’«audàcia». Una observació, per cert, en què coincideix Iglesias.

La sensació que s’escampa, consultats rellevants quadros socialistes del Govern, el partit i ek grup, és que la «coordinació» ha millorat en aquests mesos, que la maquinària està més ben greixada, un capital fonamental, tot i que potser no prou, per als dos anys que queden de legislatura. «Tothom està en línia i treballant per al projecte, ningú està pensant en altres coses. Que anem a una el partit, el Gabinet, el Govern i el grup és molt important perquè no hi hagi les disfuncions que hi havia abans», sentencia un ministre.

Les «disfuncions», que ell i altres companys citen, eren les disputes entre Redondo i Calvo, les tensions dins la Moncloa, els «esforços» que es gastaven per «apuntar-se el mèrit» –en al·lusió al defenestrat guru de Sánchez–, «quan el mèrit és del president i punt». Aquest ministre de pes incideix que en els últims mesos s’està desplegant aquesta «pluja fina»: la gestió, doncs, per contrarestar el «discurs apocalíptic de la dreta, rigorosament fals». Igual que es posa l’accent a «dir el mateix», a llançar només un missatge. Els resultats, remarca, són l’aprovació de nombroses mesures, coronades pels Pressupostos del 2022, els segons consecutius, els segons de Sánchez i de la legislatura, i la reforma laboral pactada amb els agents socials, si bé la seva convalidació segueix en suspens pel rebuig dels socis i el PP. A la Moncloa es congratulen que, «a poc a poc», els socialistes van recuperant posicions en les enquestes.

A la recomposició de l’Executiu es va afegir la reconfiguració del partit. Un 40è congrés que es va tancar amb una unitat mai vista i que, per als socialistes, va funcionar com una catarsi després de les punyents ferides que va deixar la defenestració de Sánchez per part dels notables del 2016 i la guerra fratricida de les primàries contra Susana Díaz del 2017. «Si els canvis del juliol van enfortir el Govern i el van reconnectar amb la societat espanyola, el congrés federal del PSOE a València, a l’octubre, va ser un profund èxit col·lectiu, en què el conjunt de la família socialista es va veure reflectida –opina un president autonòmic–.

Feia molts anys, molts, que el PSOE no gaudia de calma interna i, alhora, d’enfortiment del seu projecte polític. Això va ser València: un partit unit i un projecte renovat, amb una important renovació generacional, més dones i la base fonamental del municipalisme». «El partit està compacte i motivat. Pedro ha aconseguit consolidar consens i respecte entre clàssics i moderns, en tot l’ampli espectre que representa el partit, amb sensibilitats diferents», valora una ministra que també és a la cúpula de Ferraz.

L’anterior «desert» a la seu federal

Un altre responsable que formava part de l’executiva sortint i té cadira en l’actual coincideix: «La gent està tranquil·la, i això es nota dins. Els nous, en la direcció i el Govern, són solvents, tenen ganes i idees noves i estan dedicats al 100 per cent». Ell i altres dirigents reconeixen que Ferraz, abans de l’últim conclave, era un «desert total» per l’absència d’Ábalos, que s’havia de repartir entre el Govern i el partit, tot i que en l’organització el suplia, com a mà dreta, Cerdán, ara investit ja amb tots els galons de cap. Sánchez va ordenar per això el repartiment de funcions i l’enfortiment de Ferraz amb vista al nou cicle electoral.

No obstant, hi ha quadros de l’Executiu i el partit que perceben certes deficiències en el grup del Congrés, una baula clau per la minoria parlamentària del bipartit, capitanejada per Héctor Gómez i Rafi Crespín, també líder provincial a Còrdova. El nou portaveu, apunta una ministra, «està guanyant punts ràpidament», però li faltaria maneig en la negociació dels grups, en què tenien experiència Adriana Lastra i el seu segon, Rafa Simancas, des del juliol secretari d’estat de Relacions amb les Corts. Gómez ha prioritzat l’exposició pública, una estratègia contrària a la de la seva antecessora, més reservada en el tracte amb els mitjans. «Hi haurà qui digui que falta rodatge, però portem tres mesos. La càrrega de treball ha sigut tremenda i ho hem tirat tot endavant», defensen des de l’entorn de Gómez.

La comunicació continua sent, segons alguns, un taló d’Aquil·les. S’ha guanyat en cohesió i no sol haver fugues de missatge, però a costa del perfil «més pla» dels portaveus del Govern (Isabel Rodríguez), el partit (Felipe Sicilia) i el grup (Héctor Gómez). Els falta «fons d’armari», ser «més autèntics», «amb menys argumentari, menys encotillats,» valoren alguns veterans. En el cercle del líder, no obstant, posen l’èmfasi en la seva bona imatge i aptitud per empaquetar el missatge que el cap vol traslladar. Està, diuen, «més controlat». Isabel Rodríguez forma part de les reunions d’estratègia dels dilluns, les matines, juntament amb Pedro Sánchez, Óscar López, Félix Bolaños, Adriana Lastra, Santos Cerdán, Héctor Gómez, Eva Granados (la portaveu del Senat), i els responsables de comunicació del Govern i el partit, Francesc Vallès i Maritcha Ruiz.

Ministres i membres de la direcció convergeixen que Sánchez, en aquesta nova etapa, està «més relaxat», amb menys «estrès intern», perquè ja «no hi ha el soroll, l’enrenou que hi havia abans», «impulsa més, diguem que està tot més ordenat», en paraules d’una integrant del Gabinet. «Hi havia peces que no li encaixaven, i per motius diferents va perdre la confiança en Carmen, Iván i Ábalos, i des que va escometre la remodelació ell està més tranquil, més segur. Ara té l’equip que vol tenir; té el Govern, el partit i el grup que vol. Se’l veu més fort i convençut», valora un altre ministre molt pròxim al líder. «Es respira molt a gust, hi ha molt millor rotllo», condensa un altre membre del Gabinet.

Dues persones clau

No obstant, altres fonts troben a faltar més «criteri» i debat polític en altres espais, com la Comissió General de Secretaris d’Estat i Subsecretaris (CGSEiS), l’òrgan que prepara el Consell de Ministres, i atribueixen aquesta carència a Bolaños, amb un perfil d’entrada més tècnic. En el seu entorn el defensen i remarquen la seva faceta també «política», la seva proximitat inequívoca amb el president i el seu tarannà més resolutiu, davant la «xerrameca» de la seva predecessora, Calvo. D’altres troben a faltar «un gos de presa», un perfil més «agressiu» contra l’oposició, un escuder clàssic, com ho eren l’exvicepresidenta i Ábalos, però es creu que aquestes carències s’aniran «suplint».

Aquest millor ambient i una «millor coordinació» són els ingredients que els dirigents consultats creuen imprescindibles per afrontar la segona part de la legislatura. Ho diu així un alt càrrec de la Moncloa: «Una dinàmica de treball sana i eficient sembla, a priori, més propícia per facilitar millors resultats». Perquè tots els moviments orquestrats per Sánchez estan connectats: l’entrada d’Óscar López i el retorn d’Antonio Hernando «consoliden l’aposta per enfortir el partit dins el Govern» i tots dos, amb el president, han sigut companys i amics fins que la crisi del 2016 els va separar.

«Hi ha ganes de treballar junts i multiplicar l’actiu que cada un representa, donant suport al seu amic de sempre, avui experimentat i amb un lideratge indiscutible guanyat a pols en una carrera d’obstacles», analitza una ministra que coneix les entranyes del PSOE, que recalca que Lastra i Bolaños, tàndem de partit i Govern que operava ja abans de la crisi del juliol, «tenen molt carisma i són apreciats per la militància». «De cara a consolidar el nou cicle electoral i el diàleg constructiu amb totes les forces parlamentàries han sigut i són dues persones clau», glossa aquesta responsable del Gabinet. Tots dos també exerceixen d’interlocutors amb els socis d’Unides Podem.

Notícies relacionades

La relació continua sent per moments tensa (ho va ser amb la negociació dels Pressupostos i sobretot de la reforma laboral), però al PSOE reconeixen que el clima ha millorat amb Yolanda Díaz, perquè Pablo Iglesias «portava les diferències al debat públic». El repte és mantenir la coalició i «treballar molt perquè els fruits de la recuperació arribin a tothom», repeteixen fonts pròximes a Sánchez: «En definitiva, estem centrats a governar. Potser és més avorrit, però canvia més la vida de la gent». Per això el mantra que reiteren els socialistes i els morats, a l’uníson, és que la voluntat és esgotar la legislatura i presentar als electors un full de ruta completat ja al 50,2%, segons els càlculs de la Moncloa. «El problema és que els socis habituals van venent cada vegada més car el seu recolzament», avisen des de la direcció parlamentària.

En aquesta segona meitat de mandat, doncs, serà clau el funcionament del nou engranatge. El que arrenca (o s’acaba, segons com es miri) amb López-Hernando, prossegueix amb Bolaños i continua amb Lastra-Cerdán i té la seva terminal al Congrés a Gómez. Una maquinària que estava gripada, insisteixen des del cercle del president, per l’aïllament de Redondo i el seu equip a la Moncloa, la seva disputa creuada amb Calvo i el desdibuixament d’Ábalos. El control de la pandèmia, la força del rebot econòmic, les urnes i el pas d’aquests 24 mesos diran si n’hi ha prou amb la nova recepta o la composició és insuficient.