El puzle del Govern per al poder judicial i el Tribunal Constitucional

L’article 159.1 de la Constitució estableix que el TC es compon de 12 membres, 4 a proposta del Congrés dels Diputats per majoria de tres cinquens dels seus membres; 4 a proposta del Senat, amb idèntica majoria; 2 a proposta del Govern, i 2 a proposta del CGPJ. I l’article 159.3 assenyala que els membres del TC seran designats per un període de nou anys i es renovaran per terceres parts cada tres.

El juny vinent vencen els mandats dels magistrats conservadors Pedro González-Trevijano (president), Santiago Martínez-Vares i Antonio Narváez i el progressista Juan Antonio Xiol (vicepresident). I després de nou anys toca al Govern nomenar dos magistrats i al CGPJ dos més. 

Si bé amb la quota governamental no es planteja cap dificultat, el problema sorgeix amb el CGPJ. Perquè des del març del 2021 està vigent la norma legal que prohibeix fer nomenaments a un CGPJ caducat, una iniciativa del Govern de Pedro Sánchez, aprovada per majoria al Congrés i el Senat. 

El paper del PP

En les converses per renovar les institucions entre Félix Bolaños, actual ministre de Presidència, i Teodoro García Egea, secretari general del Partit Popular, es va abordar, segons fonts fidedignes, aquesta situació. El PP va recolzar la renovació del TC el novembre passat i, segons aquestes fonts, va expressar la seva disposició a garantir la següent cobertura de places al TC –la del juny vinent– en el cas que el CGPJ continués sense renovar-se.

Un dels mecanismes contemplats seria el d’impulsar per la mateixa majoria parlamentària que va aprovar la prohibició de nomenaments una modificació legal per permetre al CGPJ nomenar els dos magistrats del TC al juny. Una hipòtesi és que el PP, si bé els seus vots són innecessaris, no s’oposaria a aquesta reforma. 

No és l’única possibilitat, segons les fonts consultades, prevista. Hi ha dos mecanismes més. La modificació introduïda en la llei orgànica del poder judicial –prohibir que el CGPJ continuï fent nomenaments havent caducat el seu mandat o estant en funcions– ha sigut objecte de dos recursos d’inconstitucionalitat l’abril del 2021 per part de Vox i el PP, en què han sigut designats ponents els magistrats María Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol. 

Nova regulació

No seria necessària la declaració d’inconstitucional de la norma prohibitiva com a tal per facilitar els nomenaments per part del CGPJ. El TC podria declarar inconstitucional només la prohibició per fer nomenaments per al seu propi òrgan. La idea: una cosa és que el CGPJ no faci nomenaments en la seva funció ordinària en l’àmbit judicial quan es troba en una situació extraordinària (caducat) i una altra canviar per llei una cosa que és a la Constitució, que és que el CGPJ nomena cada nou anys dos membres del TC. 

Aquesta nova regulació de la llei orgànica del poder judicial modifica un precepte de la Constitució que es troba dins l’apartat del TC, no dins l’apartat judicial. El nomenament de les ternes del Govern i el CGP ve imposat per la Constitució, cosa que fa qüestionable que es pugui prohibir al CGPJ per llei orgànica, que està per sota de la Constitució.

Recapitulant. Hi ha tres mecanismes teòrics i pràctics que garantirien l’elecció dels dos membres per part del CGPJ per al TC. 

• D’aquí al juny s’acorda la renovació del CGPJ o immediatament després de les eleccions de Castella i Lleó, el 13 de febrer. Escenari descartat.

• Que el TC declari inconstitucional aquest apartat de la llei que prohibeix que el CGPJ nomeni magistrats. 

• Modificació de la llei de prohibició de fer nomenaments. 

El Govern s’inclina en principi, segons les fonts consultades, per la modificació puntual de la llei per autoritzar al CGPJ el nomenament de magistrats del TC. 

Els candidats

El mecanisme que finalment s’utilitzi tindrà influència en els dos candidats que es postulin al CGPJ. Si es renova el poder judicial, l’actual president caducat, Carlos Lesmes, serà, com ja és tradició en els presidents del Suprem i el CGPJ (Javier Delgado, Francisco José Hernando o Pascual Sala) candidat a magistrat del TC. Però si s’aixeca la prohibició i és l’actual CGPJ, de què Lesmes és president, qui triarà els dos candidats, ell està exclòs, perquè els nomenaments no poden recaure en els vocals. 

En canvi, el bloqueig del CGPJ, facilitaria candidatures com la de Manuel Marchena, en l’equador del seu segon mandat de cinc anys com a president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, que no hauria de competir amb Lesmes. El novembre del 2013, Marchena va perdre davant Lesmes la presidència del Suprem i el CGPJ com a resultat de l’ordre del secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, de donar suport a Lesmes cursada als vocals del sector anomenat progressista.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Amb tot, en aquest últim escenari –l’actual CGPJ designaria els dos magistrats– hi ha altres candidats. Rafael Fernández Valverde, magistrat de la Sala Tercera del Suprem, n‘és un. És vocal del CGPJ des del desembre del 2013, després d’un primer mandat en el període 1996-2001, i a diferència de Lesmes es jubila al març, per la qual cosa és elegible. 

Els escenaris previstos, doncs, intenten capgirar el que ja és una «normalitat» per a Casado i el PP: el bloqueig a l’imperatiu constitucional de renovar les institucions.