Puigdemont i el procés interminable... als tribunals

«Els 60 els celebrarem junts a casa», escrivia Puigdemont a Instagram el 29 de desembre, dia del seu 59è aniversari. Això dependrà de com evolucioni la seva llarga batalla amb la justícia espanyola. Després de sortir indemne d’una segona detenció, en aquesta ocasió a Itàlia, aquest any l’expresident afronta dos episodis clau que la justícia europea té pendents de resoldre: el primer, la devolució o no de la immunitat com a eurodiputats a Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí; i el segon, la qüestió prejudicial que el jutge Pablo Llarena va plantejar al març al Tribunal de Justícia de la UE sobre l’abast de les euroordres. Si les dues resolucions els afavoreixen, estarien blindats de cara a accions judicials, i això obriria la porta a la seva tornada, tot i que en el seu entorn insisteixen que no tornaran fins a tenir absoluta garantia que no els detindran.

Indultats des de juny els nou presos del procés, l’organització i el cost de l’1-O centraran les dues grans causes que es jutjaran el 2022. El Tribunal de Comptes ja ha reclamat 5,4 milions d’euros en fiances a mig centenar de càrrecs dels governs de Puigdemont i Artur Mas. Són els diners que, segons l’organisme fiscalitzador, es van gastar de manera il·legal en l’organització de la consulta i en la seva promoció internacional. La causa la jutjarà un tribunal acabat de renovar que ara compta amb majoria progressista i que, d’entrada, haurà de decidir al gener si accepta els avals de la Generalitat.

Un altre macrojudici del procés (en realitat, l’origen de totes les causes relacionades amb els fets de tardor del 2017) podria arribar a finals d’any, tot i que de moment continua enredada entre recursos. El Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona ha processat 29 alts càrrecs del Govern i empresaris per suposada malversació i desobediència, entre altres delictes, pels preparatius de l’1-O. Aviat podria afegir-s’hi la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que va ser processada pels mateixos fets abans de ser aforada. En el seu cas, la fiscalia demana que sigui investigada només per desobediència.

I és que el 2022 judicial també podria afectar la composició del Govern actual de Pere Aragonès. Per Garriga i, sobretot, pel conseller d’Empresa, Roger Torrent, que s’enfronta a una possible inhabilitació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), com la resta de membres independentistes de l’anterior Mesa del Parlament, per haver permès la tramitació de mocions a favor de l’autodeterminació i en contra de la Monarquia. La fiscalia reclama un any i vuit mesos d’inhabilitació.

En paral·lel a les causes que discorren a Catalunya, a Madrid, el Tribunal Suprem haurà de deliberar sobre els 63 recursos presentats contra els indults que el Govern va concedir als nou líders de l’1-O. Aquest mes decidirà si el PP, Vox i Ciutadans estan legitimats per recórrer i la previsió és que la sentència definitiva sobre les impugnacions estigui llesta a l’abril o el maig.

L’any passat l’1-O va asseure al banc dels acusats els membres de la Sindicatura Electoral, entre ells Tània Verge, que mesos després es convertiria en consellera d’Igualtat i Feminismes a proposta d’ERC. Absolts en primera instància, encara estan pendents del recurs que la fiscalia va presentar davant l’Audiència de Barcelona.

Els disturbis que van seguir la sentència del procés l’octubre del 2019 va derivar en un degoteig de causes judicials que continuaran el seu curs aquest any, per a incomoditat de la Generalitat en els casos en què exerceix l’acusació particular en defensa de mossos lesionats, i que en algun cas ja els ha deixat sense defensa.

Aquest any la Mesa del Parlament també es pot veure sacsejada per la justícia. El TSJC va condemnar el cupaire Pau Juvillà, secretari tercer de la Mesa, a sis mesos d’inhabilitació i a una multa de 1.080 euros per no retirar els llaços grocs del seu despatx a la Paeria de Lleida durant un període electoral. ERC, Junts i la CUP han pactat una fórmula, que no va utilitzar Quim Torra al seu dia, per poder desatendre una possible ordre de la Junta Electoral reclamant l’acta del diputat mentre la condemna no sigui ratificada pel Tribunal Suprem. L’expresident, per cert, també encararà a partir del 17 de març el seu segon judici per desobediència.

Més enllà del procés el TSJC estudiarà si obre judici contra la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per presumpta malversació, prevaricació i frau per trossejar contraactes per afavorir un amic quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Un procés el desenllaç del qual podria condicionar el seu futur polític, per això ha promogut una reforma del reglament de la Cambra catalana amb què podria blindar el seu escó fins que una hipotètica condemna fos ferma.

Una causa, la de Borràs, per suposada corrupció, com la que a finals d’any podria asseure al banc dels acusats, per fi, l’expresident Jordi Pujol i els seus set fills. Associació il·lícita i blanqueig de capitals són els delictes principals que s’imputen al clan per haver amassat una fortuna a Andorra que ells continuen defensant que procedia d’una deixa familiar. La fiscalia demana nou anys de presó per a Pujol i 29 per al seu primogènit, mentre que Marta Ferrusola ha sigut exculpada per demència.