Eulàlia Reguant al·lega objecció de consciència per evitar el judici per no contestar a Vox

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant intenta evitar el judici que està previst que se celebri al Suprem per negar-se a contestar a la CUP en el judici del procés demanant la nul·litat del procediment seguit en contra seu i, en cas que aquesta al·legació no prosperi, la seva absolució, per haver actuat «en una mena d’objecció de consciència» davant un «partit masclista i xenòfob».

Per argumentar la nul·litat de les actuacions, Reguant afirma que és aforada davant l’alt tribunal i el procediment seguit contra ella va ser instruït als jutjats de plaça de Castilla, tot i que el Suprem ha validat l’obertura de judici oral i on se celebrarà la vista. També assenyala que durant el judici del procés ja va ser multada per la Sala que va jutjar els líders independentistes, cosa que està prevista quan no hi ha delicte.

L’escrit de defensa que ha donat a conèixer aquest dilluns argumenta que la multa de 2.500 euros que li va imposar el tribunal del procés per negar-se a contestar a l’acusació que exercia Vox preveu que se sancionin els testimonis que intervinguin en els plets i causes quan incompleixin les seves obligacions «faltin a les vistes i actes judicials de paraula, obra o per escrit a la consideració, respecte i obediència deguts a jutges, fiscals, lletrats de l’Administració de Justícia i resta sense que constitueixin delicte».

«Quan aquesta mateixa Sala Segona d’aquest Tribunal Suprem decideix imposar una correcció disciplinària sota forma de multa a l’acusada, clarament transmet, per descart, que l’acció portada a terme no pot ser constitutiva de delicte. Altrament, la multa no s’hauria pogut imposar», explica la defensa de Reguant, que exerceix l’advocat Daniel Amelang. 

Perjudici moral

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

L’estratègia de la diputada de la CUP passa per afirmar que «contestar a les seves preguntes li provocaria un innegable perjudici moral» per tractar-se d’«un partit masclista i xenòfob», per la qual cosa no contestar va suposar «un exercici de llibertat d’expressió» i «una mena d’objecció de consciència, un sentiment de deure moral de defugir del paper discriminatori i abusiu seguit per l’acusació popular», per la qual cosa acusar-la suposa una vulneració de la llibertat ideològica i de consciència. 

A més, es remunta al que va passar amb l’exdiputat d’Unides Podem Alberto Rodríguez, que va perdre el seu escó al Congrés després d’una condemna d’un mes i mig d’inhabilitació, per considerar desproporcionada la petició de sis mesos de presó i inhabilitació que fa la Fiscalia contra ella, perquè li impediria representar els ciutadans que la van votar per al Parlament, ja que suposaria la pèrdua de la seva butaca a la Cambra.