El comandament apartat dels Mossos va demanar empara judicial per poder investigar el Govern

A principis del 2019, la fiscalia va encarregar als Mossos investigar un sergent que feia de guardaespatlles de Carles Puigdemont a Brussel·les. Més en concret, el que va ordenar el ministeri públic va ser esbrinar si el llavors conseller d’Interior, Miquel Buch, havia prevaricat al crear per a aquest sergent un càrrec d’assessor personal que el dotava d’un sou sense la necessitat de treballar de policia i li donava el marge necessari per poder protegir Puigdemont.

No eren deures senzills, perquè implicaven posar la lupa sobre el seu cap polític, el conseller Buch, i, a més, el sergent presumptament agraciat amb un càrrec a la seva mesura també era un parent pròxim del llavors màxim responsable del cos, el comissari Miquel Esquius. Però Esquius no hi va oposar cap tipus de resistència. Molt al contrari, va donar instruccions que es complís amb l’ordre de la fiscalia.

Rodríguez, que en aquella època, es trobava al capdavant de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) –que depèn de la CGIC– va assumir aquesta tasca. Va ser una tasca a què va destinar nombrosos esforços i que ha permès acreditar, segons fonts policials, el presumpte delicte de prevaricació pel qual serà jutjat Buch pròximament. Esquius, sempre segons les fonts consultades per aquest diari, no va interferir en aquesta investigació. Però van ser unes indagacions tortuoses perquè les pressions van començar quan l’intendent Eduard Sallent va aprovar la plaça de comissari i, abans d’estrenar-la, Buch el va nomenar cap dels Mossos en substitució d’Esquius, el juny del 2019.

Borràs i la Diputació de Lleida

Sota el comandament de Rodríguez, els Mossos havien arrencat en aquella època, i en paral·lel a la carpeta de Buch, altres investigacions que afectaven el Govern. Una afectava l’actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, i una altra, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé. D’aquest últim cas de Lleida, a més, va sorgir una peça separada que va acabar connectant amb el presumpte finançament il·legal de l’extinta CDC, amb la trama del 3%, que portava la Guàrdia Civil.

La lupa, a més, es va posar sobre la productora Triacom Audiovisual i alguns encàrrecs realitzats per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals durant l’època en què la va dirigir Brauli Duart. En el moment en què els Mossos estaven estirant aquest fil, Duart era el secretari general d’Interior, és a dir, el número dos de Buch.

En un marge relativament estret de temps, la Unitat Anticorrupció dels Mossos, sota la tutela de Rodríguez, investigava el seu cap polític, Buch; el número dos d’aquest, Duart, i la llavors consellera Borràs. A aquests volums cal afegir algun altre cas de menor calat que apunta a ajuntaments en mans també postconvergents.

Les pressions

Segons les fonts consultades per aquest diari, la direcció que va agafar el relleu d’Esquius i que liderava Sallent sí que reclamava a Rodríguez saber en quin punt es trobaven les investigacions. Sobretot, la que afectava Buch. Sobre la marxa d’aquestes indagacions van aparèixer publicades en un diari digital informacions que acusaven Rodríguez d’haver actuat amb el cas del guardaespatlles com ho hauria fet Daniel Baena, l’instructor de la Guàrdia Civil que es va fer càrrec del procés.

I aquestes notícies es compartien en un grup de WhatsApp dels comissaris dels Mossos amb la intenció de desacreditar el treball de Rodríguez i del subinspector a càrrec de la unitat anticorrupció. Va ser més o menys llavors, conscients dels casos que investigaven i afectaven el Govern i que no comptaven amb el suport de l’actual cúpula, quan van demanar l’empara del TSJC per evitar que poguessin ser apartats de les indagacions.

La justícia va concedir aquesta empara a principis del 2021 i la protecció judicial va blindar Rodríguez. Així es va arribar fins a la tornada del major Josep Lluís Trapero, la tardor del 2021. Amb el major, les mateixes fonts asseguren que van cessar les pressions i que les investigacions que incomodaven el Govern van finalitzar.

L’interrogant del cas Borràs

La investigació del cas Borràs va començar per casualitat. Els Mossos estaven investigant un home, Isaías Herrero, per tràfic de drogues i falsificació de moneda i havien intervingut el seu telèfon. Així van escoltar com l’investigat es vantava de la seva amistat amb Borràs, llavors presidenta de l’Institut de les Lletres Catalanes (ILC). Aquest indici va ser el que es va confirmar amb la troballa de correus electrònics a l’ordinador d’Herrero durant el registre que els Mossos van practicar al seu domicili de Vacarisses, el desembre del 2017. Aquests són els correus que actualment acorralen Borràs i que sustenten el suposat fraccionament en els contractes que hauria concedit a dit a Herrero.

Els investigadors van entrar en el CTTI poc després per buscar informació sobre el treball que realment havia fet Herrero per encàrrec de Borràs per a l’ILC. Però no van trobar-hi ni rastre. La qual cosa podia significar que algú s’havia encarregat d’esborrar-ho. Aquest interrogant va coincidir a més amb la publicació per part de la cadena SER del registre en el CTTI per part dels Mossos i, també, de la polèmica que Borràs i Buch van protagonitzar hores després al dir públicament la primera que havia preguntat directament a Buch si els Mossos la investigaven i aquest havia respost que no, un diàleg que suposaria trencar el secret de sumari que existia sobre el cas. Borràs va rectificar hores més tard.

La suma d’aquests factors van acabar provocant que el jutjat apartés els Mossos del cas i decidís entregar-lo a la Guàrdia Civil. Malgrat que Borràs ha reiterat que els Mossos no van trobar cap delicte en el seu cas i que per això la justícia va entregar el cas a la Guàrdia Civil, el cert és que van ser els Mossos els que van descobrir el presumpte delicte i el jutjat qui els va rellevar temporalment a causa dels successos anteriors: l’interrogant sobre per què no es van trobar proves en el CTTI, la publicació del registre en els mitjans i les declaracions de Borràs. Actualment, el Tribunal Suprem, òrgan que investiga Borràs per la seva condició d’aforada, ha tornat als Mossos unes indagacions que porten conjuntament amb l’institut armat.

Peticions de compareixença

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Amb totes les investigacions pràcticament concloses per part dels Mossos, l’empara judicial també es va acabar. I després de la marxa de Trapero, la nova cúpula, de la qual forma part el comissari Sallent, va anunciar l’endemà del relleu del major que apartava Rodríguez de la CGIC. La sospita que se l’envia a dirigir la comissaria de Rubí, lluny dels llocs de comandament del cos, s’ha interpretat per part del cos com un càstig per no haver compartit la informació que se li va requerir sobre les investigacions que afectaven el Govern.

L’oposició ha reclamat les compareixences del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i del vicepresident Jordi Puigneró, que compareixeran al Parlament en els pròxims dies a petició de l’oposició per explicar-se sobre aquest assumpte. Després de ser destituït, Rodríguez va presentar la seva dimissió i actualment segueix sense destinació.