Congrés dels Diputats

PSOE-PP, ¿el pacte impossible?

Casado ha votat a favor de la meitat dels projectes de llei del Govern i de la meitat dels seus decrets llei, però no ha recolzat els temes més polítics o mediàtics

undefined48587385 pedro sanchez pablo casado roca190611200013 / JOSE LUIS ROCA

Poc temps després d’estrenar-se com a ministre de la Presidència, Félix Bolaños, l’home amb fama de bon negociador, presumia d’haver creat el primer gran pacte de la legislatura amb el principal partit de l’oposició: «És bo que les grans formacions polítiques arribin a acords per enfortir institucions democràtiques», va assenyalar després d’acordar la renovació de tres òrgans constitucionals i de l’Agència de Protecció de Dades. Va ser l’excepció a una legislatura de desacords, frases gruixudes i nomenaments impossibles: ni la crisi migratòria de Ceuta, ni l’Afganistan ni tan sols la pandèmia aconseguien posar d’acord els dos grans partits.

No obstant, els números que deixen les votacions al Congrés dels Diputats apunten en un altre sentit. La meitat de decrets llei que ha portat el Govern a la Cambra baixa s’han convalidat amb el vot a favor dels populars, 33 de 66; en 16 es van abstenir i només en 17 van votar-hi en contra, segons les dades recopilades per EL PERIÓDICO. Després de la investidura de Sánchez el 2020, la revalorització de les pensions i la pujada del sou dels funcionaris va comptar amb el suport del PP, que es va abstenir en un dels grans projectes del Govern: la derogació de l’acomiadament procedent per baixes mèdiques.

‘No’ als decrets estrella

Després va esclatar la pandèmia, amb una vintena de decrets i un estat d’alarma que va començar tenint el suport unànime de la Cambra i va anar perdent vots pròrroga rere pròrroga. El partit de Pablo Casado va votar a favor de les tres primeres, va canviar després a l’abstenció i va acabar votant dues vegades en contra. També va triar l’«abstenció tècnica» quan a finals d’any Sánchez va portar una nova pròrroga, aquesta vegada de sis mesos, a un nou estat d’alarma.

Malgrat el que diuen els números, el cert és que el PP s’ha oposat a molts dels decrets estrella del Govern. L’Ingrés Mínim Vital, l’escut social o la llei del teletreball han comptat amb el suport dels de Casado, però no la llei ‘rider’, la reforma de l’impost de plusvàlua ni els tres decrets amb què el Govern pretén fer front a la pujada del preu de la llum. De fet, l’Ingrés Mínim Vital va tornar al Congrés després de les esmenes del Senat per tramitar-se com a projecte de llei, i va rebre la llum verda definitiva amb el vot en contra dels populars.

Projectes de llei

Quant als projectes de llei que l’Executiu ha portat a la Cambra, el principal partit de l’oposició ha votat a favor de 10 dels 20, mentre que ha votat en contra de només sis. Entre les abstencions, la llei climàtica, la reforma de la llei d’ordenació dels transports terrestres, la de l’accés a l’advocacia i la procuradoria i la de residus. La llei de la infància, coneguda com a ‘llei Rhodes’, i la que suprimeix la incapacitació de persones amb discapacitat van comptar amb el vot a favor del PP, mentre que les que incloïen la ‘taxa Tobin’ i la ‘taxa Google’, la Formació Professional i la nova llei d’educació es van trobar amb l’oposició del grup popular.

L’educació és una bona prova que posar-se d’acord ha sigut històricament una tasca difícil: cap de les lleis educatives ha comptat amb el suport del PP i el PSOE, sinó que han anat canviant quan ho feia l’inquilí de la Moncloa. També és un clàssic en la vida parlamentària que el principal partit de l’oposició voti en contra de l’aprovació dels Pressupostos.

Assumptes d’Estat

En temps de bipartidisme sí que hi va haver acords. Com el de Zapatero i Mariano Rajoy per reformar l’article 135 de la Constitució l’últim estiu del socialista a la Moncloa. O la posició comuna davant el transcendental Consell Europeu del 2013 que van fixar Alfredo Pérez Rubalcaba i el president Rajoy. O el suport de Rubalcaba per a l’abdicació del rei Joan Carles en el seu fill Felip, apaivagant fins i tot el debat que es gestava en el seu propi partit. Entremig, pactar repartiments d’òrgans com el Consell General del Poder Judicial o el Tribunal Constitucional no havia sigut un problema... fins ara.

Notícies relacionades

El febrer del 2021 hi va haver intents de desglaç amb la renovació del Consell d’Administració de RTVE i els dos partits es van emplaçar a renovar el Consell General del Poder Judicial en «uns dies». Gairebé un any després, la renovació del CGPJ continua encallada. I no és l’única novetat de la relació PSOE-PP de l’era Sánchez-Casado. La realitat és que no han aconseguit posar-se d’acord ni en els principals temes d’Estat. La crisi migratòria de Ceuta va donar lloc a un dels debats més aspres entre els dos líders al Congrés. Després que els talibans prenguessin Kabul, la capital afganesa, el PP va iniciar una ofensiva per exigir que Sánchez comparegués, mentre que el PSOE els reclamava «sentit d’estat». Només la monarquia sembla posar d’acord els dos partits, que assumeixen que hauran d’anar de la mà per a qualsevol iniciativa relacionada amb la Corona.

Catalunya, un altre punt de desacord

El conflicte català, que va colpejar amb força quan poc quedava de bipartidisme, també va comptar, no obstant, amb el tancament de files dels dos partits majoritaris. Pedro Sánchez va pactar amb Rajoy l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. «A Rajoy i a mi ens va unir Catalunya», va arribar a dir l’ara president del Govern. No obstant, lluny queda qualsevol tipus d’acord entre Casado i Sánchez sobre Catalunya: els indults als presos condemnats pel procés, la taula de diàleg entre l’Executiu central i el Govern o el recent pacte per als Pressupostos han sigut alguns dels principals punts de confrontació. Casado fins i tot ha arribat a demanar al president del Govern un «155 lingüístic» per assegurar que la Generalitat acati la sentència que l’obliga a garantir el 25% de les classes en castellà.