El TC centra en el dret parlamentari el recurs del diputat Rodríguez, per Ernesto Ekaizer

Amb aquesta última decisió s’assumeix, per tant, que el centre del recurs és la impugnació de la decisió de Batet. En altres termes, com el mateix recurs admet, la responsabilitat és «personalíssima» de Batet, que «no podrà fer caure la culpa en el Tribunal Suprem», la sentència del qual va condemnar al diputat canari a presó durant 45 dies (substituïda per multa de 450 euros), i a pena accessòria de 45 dies d’inhabilitació per exercir el sufragi passiu (presentar-se a eleccions o càrrecs públics durant aquell termini).  

Amb tot, la presidenta de les Corts Generals va referir a la sentència esmentada la seva decisió de privar Rodríguez del seu escó dos anys abans del final de la legislatura i no suspendre’l per quaranta-cinc dies. 

 Així les coses, en el centre del debat constitucional hi ha el dret fonamental del ius in officium parlamentari, la facultat d’un càrrec parlamentari. En aquest cas, Alberto Rodríguez ha sigut elegit per una legislatura i se l’ha privat de l’escó a la meitat. I aquesta destitució només pot justificar-se per una decisió judicial expressa i motivada.  

 Aquesta resolució judicial no deia expressament ni motivava el que Batet va decidir al desposseir el diputat del seu escó. La prova d’això és que els lletrats del Congrés van informar el 18 d’octubre que no se’n derivava la conseqüència «extrapenal» de privar de l’escó el diputat.

Aclariment al president

 Precisament, per aclarir l’abast de la resolució, Batet, que va fer seu l’informe dels lletrats, segons consta a l’acta de les reunions de la Mesa, va demanar el 20 d’octubre un aclariment sobre l’execució de la sentència al president de la Sala Segona i president del tribunal que va dictar la sentència, Manuel Marchena. El 21, Marchena va contestar que la llei «no inclou entre les funcions del Tribunal Suprem la d’assessorar altres òrgans». Un dia després, Batet, amb el suport verbal del secretari general, que havia variat la seva posició inicial, va enviar un ofici a la Junta Electoral Central en el qual demanava la substitució de Rodríguez i ho comunicava al Suprem. Es carregava, doncs, el diputat. 

 Tot i que el centre del debat serà el dret parlamentari i fins a on arriba la capacitat de la presidenta de les Corts per cessar un diputat sense obrir un procediment i enviar l’assumpte, per exemple, a la Comissió de l’Estatut del Diputat, segons va proposar en la reunió de la Mesa del Congrés el secretari primer, Gerardo Pisarello, la conducta de Batet no va caure del cel. 

 ¿Per què si el que formalment li demanava Marchena era la «data de l’inici de la inhabilitació amb la finalitat de la corresponent liquidació de condemna» Batet no va respondre exactament aportant aquesta data? 

 Perquè amb ocasió del debat a la Mesa del Congrés, els dies 19 i 21 d’octubre del 2021, Vox va bombardejar Batet amb el fantasma que anava pel camí de Carme Forcadell, la presidenta del Parlament de Catalunya. És a dir: el fantasma de la desobediència a una resolució judicial. 

 Entre la pressió de Vox i del Partit Popular, d’una banda, i la de Marchena, per l’altra, Batet va veure una possible obertura de diligències per desobediència a la Sala Segona del Suprem, una situació en la qual com a presidenta de les Corts Generals hauria de dimitir, tot i que aquestes diligències fossin un viatge enlloc perquè la sentència del Suprem no plantejava privar de l’escó Rodríguez. 

  

Decisió personal

Va ser, doncs, una decisió política personal davant un horitzó en el qual Batet va aguaitar el final de la seva vida política. Un tribunal de justícia imposa de facto una resolució a la presidenta de les Corts que aquesta no està facultada a adoptar ni pel que diu la sentència ni pel procediment d’execució sumaríssima personal adoptat. 

 ¿És raonable que el Suprem s’escudés que entre les seves funcions no hi ha la d’assessorar altres òrgans?  

 Tant la llei orgànica del poder judicial com la Constitució estableixen per als tribunals la funció de jutjar i fer executar el que han jutjat. Si el president del tribunal sentenciador té l’oportunitat d’aclarir la manera d’executar la sentència, això no significa assessorar. ¿Quina raó hi ha perquè no ho faci? ¿Per què ha d’endevinar la presidenta de les Corts com vol Marchena que executi la sentència? 

 Uns dies més tard, la fiscal del Tribunal Suprem, Isabel Rodríguez, davant un recurs de nul·litat de Rodríguez, va assenyalar que «la Sala Segona del Tribunal Suprem, efectuarà una liquidació de condemna... que es comunicarà al Congrés i que significa únicament i exclusivament que durant el temps d’un mes i 15 dies que es fixi en tal liquidació, el Sr. Rodríguez no podrà presentar-se a càrrecs públics. Ni més, ni menys». 

Notícies relacionades

Alberto Rodríguez demana al Constitucional que el restitueixi a l’escó i càrrega contra Batet

L’exdiputat de Podem Alberto Rodríguez demana recuperar el seu escó

 I el 17 de desembre del 2021, el tribunal sentenciador considerava «raonable» i una «conseqüència extrapenal de la condemna» la privació de l’escó executada per Batet. 

 El desenllaç de l’envit de Marchena és la il·lustració del que el jurista i professor emèrit de la Universitat de Constança, Bernd Rüthers, descrivia al seu llibre, publicat el 2016, com l’expansió del poder polític de les institucions judicials. ‘Die Heimliche revolution vom rechtstaat zoom richterstaat’ (La revolució secreta de l’estat de dret a l’estat judicial).