Casado aprofita la divisió de la CEOE per apuntalar el seu ‘no’ a la reforma laboral

Mentre el Govern central continua sense amarrar prou suports entre els seus socis habituals per aprovar al Congrés la reforma laboral (el decret s’haurà de convalidar la primera setmana de febrer) i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, s’esforça per tancar la porta a Ciutadans com a alternativa, el primer partit de l’oposició manté intacta la seva posició de votar-hi en contra malgrat el debat intern suscitat i que els principals dirigents de la cúpula reconeixen públicament que el govern de coalició amb prou feines toca un 10% de la reforma del PP del 2012. 

Pablo Casado té clar que no canviarà d’opinió. Així ho va traslladar just abans d’acabar l’any al seu comitè executiu (que integra els principals quadros territorials). I ara l’estratègia del partit passa per recolzar-se en la divisió dins de la mateixa CEOE, aprofitant que alguns sectors no van recolzar l’acord. Va ser el cas dels empresaris madrilenys (CEIM), els catalans (Foment del Treball), Anfac (automoció) i Asaja (agricultors), especialment afectats aquests últims pel vedat a la temporalitat. Fa setmanes que la cúpula popular defensa que no podien recolzar una contrareforma del PSOE i Unides Podem, fins i tot tot i que els aspectes modificats siguin cosmètics.

El que Casado i els seus proclamen és que això seria tant com renunciar a ser l’alternativa i a defensar la reforma de Fátima Báñez (avui en la patronal) de què s’ha servit el Govern per afrontar la crisi derivada del coronavirus. Evitaven entrar a valorar, després d’un any de relacions complicades amb l’organització que dirigeix Antonio Garamendi per diferents desacords (incloent-hi el dels indults), a la postura de la CEOE. Però ara el PP reforça el seu no recolzant-se en el fet que l’organització empresarial no va aconseguir unanimitat en la seva posició. 

«Si l’haguessin aconseguit i l’acord fos total, ens ho haurien posat més difícil», reconeixen alguns dirigents, que en privat no amaguen el malestar amb les posicions que Garamendi ha mantingut en els últims mesos, i que tampoc són aliens a l’any clau que la patronal afronta amb les seves eleccions el mes de novembre. L’actual president encara no ha dit si es presentarà a la reelecció.

Els populars han insistit durant mesos a desmarcar-se de la CEOE, deixant clar que cada organització pren les seves pròpies decisions i que els partits no actuen en funció de la posició per la qual optin els agents socials. Però la realitat és que els postulats del PP han anat coincidint sovint amb la línia marcada per la patronal. Per això el distanciament de fa mesos va ser un abans i un després.

«La teoria del mal menor»

A l’equip de Casado venen defensant que cada actor ha d’actuar en el seu àmbit, traient-se la pressió de recolzar l’Executiu per molt que la CEOE estigués en els acords. No obstant, ara sí que veuen una via d’aigua davant la divisió que viu la patronal.

Fins i tot públicament el número dos de Casado, Teodoro García Egea, va parlar de l’assumpte, remarcant la nova línia de defensa del partit: «No tots els empresaris estan d’acord amb la reforma laboral. No tots han manifestat que hi estan d’acord. Hi ha gent que pensa que retrocedir en la facilitat de contractar és retrocedir en la creació d’ocupació. I el PP creu que, malgrat el maquillatge en la nova reforma, suposa tornar enrere en creació de llocs de treball», va afirmar el secretari general després del comitè de direcció d’aquesta setmana.

En el PP també són molt crítics amb l’«obsessió» que es visualitzin acords entre agents socials i el Govern de coalició. Com expliquen dirigents de la cúpula, «acordar per acordar no és una cosa bona, els acords són bons o dolents en funció del contingut». De fet, els populars sí que han retret a la CEOE haver participat de l’«escenificació contínua» la que Moncloa ha impulsat després de cada pacte. A finals de desembre Garamendi va decidir no ser a la foto i firma conjunta de la reforma laboral davant el temor que l’acord pugui tenir modificacions al Congrés. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El Govern insisteix que la seva pretensió és que amb prou feines hi hagi canvis, però són els grups parlamentaris els que han de ratificar el pacte amb el seu vot a les Corts. I els nacionalistes bascos, igual que EH Bildu i ERC ja han posat a sobre de la taula les seves exigències.

Fins que aquest tràmit passi, el paper no és definitiu. «Fa la sensació que la patronal es manté en la teoria del mal menor», diuen dins del PP, tornant a reiterar que després de mesos escoltant el Govern que derogaria «íntegrament» la reforma laboral, aquest acord de mínims ha aconseguit acontentar la patronal. «Com sempre, el Govern parteix d’un punt tan radical que, quan es rebaixen algunes qüestions, ja és per alegrar-se’n. I això tampoc pot ser», conclouen en la formació.