El doble repte parlamentari de l’arrencada d’any

El Govern intenta salvar també el decret de la mascareta

  • L’Executiu ha de resoldre primer, a finals de gener, la convalidació de la norma que va reimposar el tapaboques al carrer, i al PSOE són optimistes

  • Unides Podem remarca que «segur» que hi haurà canvis en la reforma laboral en dos punts: els convenis autonòmics i la inspecció de Treball

El Govern intenta salvar també el decret de la mascareta

JOSÉ LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

L’Executiu té, les pròximes tres setmanes, dues votacions importants per guanyar al Congrés. A finals de gener, la convalidació del decret que va reimposar la mascareta a l’exterior. I la primera setmana de febrer (el dijous 3, exactament), la ratificació de la decisiva reforma laboral. Els dos textos continuen en l’aire, tot i que dins el Govern confien a tirar-los endavant. No sense tensions amb els grups parlamentaris. 

L’acord amb la patronal i els sindicats és la peça clau, i en la negociació s’aprecien diferències en les estratègies dels socis de coalició. Els socialistes insisteixen que no hi ha «cap marge» de negociació, que el decret s’ha de convalidar «i prou», sense tramitar-lo posteriorment com un projecte de llei, per poder introduir esmenes. Des d’Unides Podem són més flexibles i ja anticipen com a «segur» que, per atraure el PNB i ERC, s’hauran d’introduir dos canvis: garantir la prevalença dels convenis autonòmics sobre els estatals i recuperar per a les comunitats l’autorització administrativa per als eros. 

El decret llei que va tornar a fer obligatòria la mascareta al carrer perillava fa unes setmanes. El Govern es va trobar amb crítiques duríssimes dels grups (inclosos els seus aliats habituals) i el qüestionament dels experts. Ara ja estan en marxa les converses preliminars i, segons van indicar a aquest diari fonts de la direcció socialista, les expectatives són «positives», tot i que «queda negociació per davant», especialment amb el bloc d’investidura. 

El PSOE pretén que el decret es convalidi, sense que després s’introdueixin canvis. Defensen que no tindria sentit, perquè l’obligatorietat del tapaboques decaurà, ja ho va prometre Pedro Sánchez, quan sigui possible. També esgrimeix que el text inclou mesures per ajudar a descongestionar la sanitat, a l’autoritzar la contractació de personal sanitari jubilat i facilitar el fitxatge de professionals amb títol d’especialista obtingut en estats extracomunitaris. I recull, finalment, una modificació legal per assegurar el manteniment del poder adquisitiu de les pensions.

La polèmica de la carn, pel mig

A la reforma laboral, per la seva part, li queden més dies de conversa amb els grups. Des de la Moncloa admeten que ha sigut una setmana «estranya» que ha estat dominada per la polèmica de la carn auspiciada per Alberto Garzón, que ha apujat la tensió entre el PSOE i Unides Podem. Ara, després del desplegament mediàtic del ministre Luis Planas i el suport clar que Sánchez i el PSOE li han donat davant el titular de Consum, l’Executiu intenta fer baixar la pilota a terra, treure el president del bassal i desviar les culpes al PP, per intentar «estirar» la polèmica per pescar més vots a Castella i Lleó. 

La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ja està parlant amb els grups, igual que el PSOE, a través del ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Els dos membres de la coalició insisteixen que el text ha de ser convalidat per no tornar a la legislació del PP, del 2012. Però a partir d’aquí sorgeixen els matisos. El PSOE no vol modificacions, perquè es correria el risc de trencar el difícil «equilibri» aconseguit amb la patronal i els sindicats, i en concret tem que els empresaris, que van avalar el text amb esquinçades internes, es desmarquin. En l’entorn de Díaz s’afirma que aquesta posició inflexible del PSOE obeeix a la seva «estratègia negociadora», però que al final haurà d’assumir canvis. En concret, en dos punts: la prevalença dels convenis autonòmics, en què són molt ferms el PNB i ERC, i per dotar de més eines la Inspecció de Treball a Catalunya, en què insisteixen els republicans. 

El que no s’inclourà

Els morats assenyalen que, per molt que la patronal alerti de la «ruptura de la unitat de mercat», ja hi ha convenis autonòmics (tot i que són una minoria), a més de provincials. I que tampoc seria complicat tocar l’autorització dels eros. «En què no cedirem és en el canvi de la indemnització per acomiadament o la recuperació dels salaris de tramitació», indiquen des d’Unides Podem: això sí que seria ‘casus belli’ per a la patronal, apunten. 

Notícies relacionades

La foto, ara mateix, és que Bildu i el BNG estan «molt distants» i el PNB i ERC, ferms però «oberts a negociar». Els socialistes no descarten Cs, però sí que ho fan els morats, que recorden que els nou vots taronges són insuficients i espanten els socis d’investidura. «Faria falta el PNB, que et posa el llistó dels convenis, i aquí Cs no entrarà. El PSOE se n’ha d’adonar que la seva calculadora», la seva pretensió de bastir ponts amb Inés Arrimadas, «no funciona». «Tirarem endavant la reforma fent política, però el PSOE ha de saber que és la nostra criatura. Haurem d’acordar els límits, però la peça nodal està en Treball». L’estratègia de Díaz és, com va avançar ‘El Periódico de España’, pactar amb els socis, abans del debat de convalidació, l’abast dels canvis que s’introduirien a la reforma, el procediment i els terminis. 

ERC insisteix que segueix «molt lluny» del Govern. El president català, Pere Aragonès, s’ha vist aquesta setmana amb la vicepresidenta segona, dimecres, i amb la titular d’Igualtat, Irene Montero, aquest divendres. Els republicans addueixen que no hi ha una negociació real, sinó contactes «protocol·laris», i que no els mourà del no el «xantatge» que va verbalitzar amb nitidesa Bolaños: si no recolzen la reforma estan validant la legislació del PP. Altres socis de l’Executiu, com Més País i Compromís, garanteixen d’entrada com a mínim l’abstenció, tot i que adverteixen que hi ha marge de «millora». El patró d’aquesta negociació s’assemblarà, probablement, al de pactes anteriors: converses sota molta pressió i acords sobre la botzina.