La justícia va descartar la teoria de la conspiració del 17-A que enarbora Villarejo

De poc han servit les resolucions de fins a quatre magistrats de l’Audiència Nacional que ja el 2019 van considerar «una hipòtesi mancada d’indicis» la que relacionava al Centre Nacional d’Intel·ligència amb la cèl·lula que va cometre els atropellaments. Tampoc que cap de les acusacions populars i només una de les 14 particulars personades sol·licités la pràctica de proves en relació amb els serveis d’intel·ligència.

L’exercida pel pare del petit Xavier Martínez, mort a la Rambla, es basava en suposats seguiments als terroristes desmentits tant per la justícia com per les forces i cossos de seguretat, perquè la reconstrucció dels seus moviments i de converses dels autors materials es va fer després que morissin, gràcies a l’anàlisi de les xarxes socials i els seus dispositius electrònics i la cooperació judicial internacional, com corrobora la sentència que va condemnar a penes de 53 i 46 anys de presó els dos únics supervivents de la cèl·lula i a vuit al col·laborador, en la qual es destaca la «minuciositat» amb la qual van treballar els cossos policials.

Tasca policial

Va sol·licitar que s’interrogués els dos agents del CNI i els dos guàrdies civils que entre el 2012 i el 2014 es van entrevistar amb l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty. Tant la fiscalia, com el jutge d’instrucció, Fernando Andreu, i els magistrats que van revisar la seva decisió a la Sala Penal, van considerar que «les esmentades trobades entren dins la tasca d’investigació» policial «en la comesa que els és encomanada en la prevenció de delictes greus que afecten la seguretat ciutadana» i que van passar anys abans que creés la cèl·lula.

Altres proves van ser descartades perquè ja les havien realitzat els Mossos, com «les possibles vinculacions amb el terrorisme gihadista» de l’operació Nova, en la qual «la persona relacionada amb Es Satty va acabar sent absolta», o perquè en la causa no s’havia «posat de manifest cap indici» relatiu que el CNI fes cap informe sobre la cèl·lula.

En la sentència, el CNI ni s’esmenta, perquè les resolucions judicials acostumen a no incloure allò que no ha aparegut; es limiten al que va poder donar per provat. A més, per evitar l’extensió del judici es declaren impertinents les preguntes que surten de l’objecte del procediment, que en aquest cas era jutjar les tres persones que havien sigut detingudes.

Notícies relacionades

Aragonès «exigeix» que «s’investiguin» les paraules de Villarejo sobre la implicació del CNI en el 17-A

El Govern critica la Generalitat per «donar credibilitat» a Villarejo: «Té ganes de fer merder»

La hipotètica implicació dels serveis d’intel·ligència hauria pogut ser denunciada independentment, però, com assenyalen fonts jurídiques a aquest diari, «l’Audiència Nacional hauria sigut la més interessada a investigar una participació del CNI per evitar futurs atemptats», si hi hagués hagut algun indici per a això, perquè les investigacions prospectives estan vetades en un estat de dret.

Mort de l’imam

En la delimitació de l’objecte del procediment s’explica també que aquesta fallada digui que no «enjudicia» la mort d’Es Satty, perquè és veritat, segons la inscripció en el Registre Civil d’Alcanar per a continuació afegir que «de l’actuat en la causa es conclou que en i a conseqüència de les explosions simultànies ocorregudes la nit del 16 d’agost del 2017 a la casa d’Alcanar, van morir Youssef Aalla i Abdelbaki Es Satty», extrem que Villarejo avala fins al punt de situar-ho la raó pel qual al CNI «se li escapa de les mans» l’assumpte i es comet l’atemptat.