Sánchez reequilibra el poder a Ferraz i reforça el paper de Lastra

El nucli de poder de Pedro Sánchez, en el Govern i en el partit, és estret. Molt pocs dirigents i ministres de la seva màxima confiança són plenament conscients de la seva estratègia, dels seus passos, de les seves decisions. A Ferraz, els pilars, abans i després de la remodelació del Gabinet del juliol passat, són Adriana Lastra i Santos Cerdán. Després de la caiguda de José Luis Ábalos, tots dos van assumir el timó del partit, i el van mantenir després del 40è Congrés Federal, l’octubre passat, a València. Però ha sigut ara quan el president ha volgut deixar ben clars els papers de tots dos. I ha llançat un missatge diàfan: després de desposseir-la de la representació a la Cambra baixa, ha reforçat la seva vicesecretària general, ha dotat de majors continguts la seva cartera per compensar-la davant el secretari d’Organització. Dit d’una altra manera, ha reequilibrat el poder al quarter general del PSOE.

Aquest dilluns passat, la direcció va aprovar, tres mesos després del congrés, el reglament de la comissió executiva federal. És a dir, el document que delimita les competències de cada responsable de la cúpula. I allà és on es van produir novetats, en el primer esglaó de comandament. Sánchez fa recaure en Lastra la direcció de la política de comunicació del partit i l’establiment dels «criteris de funcionament» dels grups parlamentaris socialistes al Congrés, el Senat i l’Eurocambra. Dues atribucions importants, que doten de més contingut un càrrec en principi buit de poders propis, davant la potència d’Organització, l’àrea sobre la qual descansa la interlocució amb els territoris i les regnes de la vida orgànica del PSOE.

Lastra ja es va convertir en número dos en el 39è Congrés, el del 2017, el que va certificar la reconquesta de Sánchez del tron de Ferraz després d’unes cruentes primàries contra Susana Díaz. Els poders de la vicesecretaria general, com és tradició en el partit, eren reduïts: totes les tasques que li delegués el líder, més la coordinació dels treballs interns i la planificació de l’estratègia electoral, juntament amb el secretari d’Organització. També era la seva tasca aprovar, amb Ábalos, els «criteris generals d’acció parlamentària». En aquell moment, el PSOE estava a l’oposició, però un any després el secretari general va aconseguir l’Executiu després de la moció de censura a Mariano Rajoy. La vicesecretària va passar llavors a ser la portaveu parlamentària en el Congrés. Aquesta era la seva principal missió.

El juliol del 2021, Sánchez va remodelar el seu Executiu. Un moviment en el qual va fer caure Ábalos. Lastra no es va convertir en la dirigent «plenipotenciària», com advertien primer a Ferraz. El líder va ascendir qui era mà dreta de l’exministre, Santos Cerdán, a Organització, i li va encarregar a ell i a la número dos la preparació del 40è Congrés. El president va plantejar a la dirigent asturiana, des de la seva òptica de no acumulació de càrrecs, que havia d’elegir entre la representació en el Congrés o el partit. Ella es va quedar amb el partit. Sánchez llavors va optar per rellevar-la a la Cambra baixa pel canari Héctor Gómez.

«Competències clares»

El 40è Congrés va mantenir Lastra i Cerdán com a vicesecretària general i secretari d’Organització. Però ara el cap de l’Executiu ha preferit reequilibrar les forces internes a Ferraz, en els dos últims anys de legislatura, en els quals la seu federal va guanyant protagonisme per la successió de convocatòries electorals. Però també com a medicina davant un possible increment de les tensions internes.

Segons van indicar a aquest diari fonts de Ferraz, i tal com va avançar la SER, el nou reglament de l’executiva incrementa el poder de la dos. Li atorga el comandament de la política de comunicació (que sempre havia recaigut en Organització) i la direcció de l’estratègia en els grups parlamentaris. És a dir, que ella establirà la posició que adoptarà el partit al Congrés, el Senat i el Parlament Europeu, per sobre dels seus respectius portaveus (Héctor Gómez, Eva Granados i Iratxe García).

Notícies relacionades

El PSOE es prepara per a la revolució interna i el rearmament de cara al 2023

Lastra i Cerdán assumeixen el timó del PSOE després de la renúncia d’Ábalos

A més, Lastra continuarà compartint la planificació de l’estratègia electoral amb el responsable de l’aparell, duo a què s’afegeix el secretari d’Acció Electoral, Javier Izquierdo. És a dir, es treuen a Organització algunes funcions per dotar de més contingut la vicesecretaria. Des de la seu, es treu ferro a aquesta nova redistribució: «És una manera de tenir el partit estructurat, que cada un tingui les seves competències clares. Però ara tenim les eleccions a Castella i Lleó i després a Andalusia, i després totes les altres». Les municipals i autonòmiques de maig del 2023 i les últimes, per tant, les generals, si és que no hi ha avançament.

Hi ha un altre senyal que indica el reforç de Lastra: l’executiva va aprovar dilluns el relleu en la Fundació Pablo Iglesias. Fins ara, la presidia Santos Cerdán. La seva successora serà la diputada asturiana i exministra de Sanitat Luisa Carcedo, molt pròxima a la vicesecretària general i que s’havia quedat despenjada després de sortir de l’Executiu, el gener del 2020, i de la direcció del partit, després del conclave de València.